Cada any del 4 al 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de l’Espai, un conjunt d’actes arreu del món dedicats a difondre l’impacte que tenen l’exploració i l’explotació de l’espai en tots nosaltres.
Com a ciutadans alguns beneficis són evidents, però d’altres són més subtils. Tots som conscients dels satèl·lits quan usem el navegador del cotxe o del mòbil, veiem les imatges de Google Maps o Bing, o escoltem la ràdio i televisió que ens arriba a través de l’antena parabòlica, però potser desconeixem que hi ha tecnologia alimentària, tractaments mèdics, teixits per a bombers, agricultura de precisió i un llarg etcètera, que tenen el seu origen en la indústria aeroespacial.
Com a enginyers/es, l’impacte encara és més gran. El disseny i la construcció de satèl·lits, sondes i cohets és una de les branques més pluridisciplinars de l’enginyeria. En cada projecte intervenen una llista inacabable d’especialitats. Per exemple, fan falta enginyers mecànics i electrònics per als mecanismes de desplegament de les plaques fotovoltaiques, enginyers tèrmics per a protegir els sistemes de les brutals oscil·lacions de temperatura a l’espai, enginyers de materials per resistir la fricció de l’aire en els vehicles de reentrada, enginyers químics per als propulsors, enginyers de telecomunicacions, enginyers de software, òptics, d’imatge, ...
Tota aquesta matèria gris treballant en equip és una font de grans idees que acaben en moltes patents. Això passa en agències públiques com la ESA i també en el sector privat com Airbus Defence & Space o Thales, per posar exemples europeus.
Fan falta enginyers mecànics i electrònics per als mecanismes de desplegament de les plaques fotovoltaiques
Hi ha tecnologia alimentària, tractaments mèdics, teixits per a bombers, agricultura de precisió i un llarg etcètera, que tenen el seu origen en la indústria aeroespacial
El nostre país no és aliè al sector aeroespacial. Prova d’això són les múltiples activitats organitzades en motiu de la Setmana Mundial de l’Espai a Catalunya. Tot i haver estat tradicionalment (i intencionadament) apartats d’aquest sector considerat estratègic, l’alta competitivitat de les empreses catalanes junt amb les universitaris i instituts de recerca han aconseguit crear un clúster econòmic que només pot fer que créixer en els propers anys.
Per acabar, tres curiositats.
-La ISS (International Space Station) ha estat habitada sense interrupcions des de l’any 2000.
-Catalunya, i en concret l’àrea de Barcelona, és el motor industrial més proper geogràficament a Tolosa de Llenguadoc, la seu de la indústria aeroespacial europea.
-Entre l’aviació convencional i l’espai hi ha encara una zona inexplotada, l’estratosfera, que és on veurem més innovació en els propers anys.
