L’1 d’abril passat va entrar en vigor la renovada Llei 24/2015, de 24 de juliol, de patents, vint mesos després de l’aprovació parlamentaria. Una llei en la qual es van incloure diverses esmenes proposades des de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC. Un fet que no deixa de ser sorprenent és que el reglament es va aprovar en el Reial Decret 316/2017, de 31 de març i es va publicar al BOE del mateix dissabte 1 d’abril (el dia en què també entrava en vigor la llei). Amb aquesta legislació es pretén “simplificar i agilitzar la protecció de la innovació mitjançant patents i reforçar la seguretat jurídica.” Tanmateix, les dades de sol·licituds estatals de patents exposen una clara i preocupant tendència negativa iniciada l’any 2008 i que es va concretar amb un mínim de 2.849 sol·licituds l’any passat. Com que, amb la nova llei, és obligatori l’examen previ de novetat i activitat inventiva és molt probable que, en els propers anys, el nombre de sol·licituds tingui una caiguda important perquè, fins ara, més del 80% de les sol·licituds es presentaven sense examen previ.
D’altra banda, aquest any també hauria d’entrar en vigor la patent europea d’efecte unitari, una certificació amb efectes a tots els països adherits a la Unió Europea. En principi, l’Estat Espanyol no s’ha volgut adherir a la iniciativa per motius lingüístics (ja que només hi haurà l’opció de presentar sol·licituds en tres idiomes: alemany, anglès o francès). No obstant això, considerem que aquest motiu no és defensable si s’analitzen les dades de sol·licituds que es fan des d’Espanya i la resta de països de llengua castellana. L’any 2016, les sol·licituds davant l’Agència Europea de Patents (EPO) per part d’aquests països va ser de 1.899 d’un total de 159.353 provinents de 129 països. Això suposa l’1,19% del total de patents potencials presentades a l’EPO. Pel que fa a les sol·licituds internacionals al PCT, l’any passat se’n van tramitar 2.257 d’un total de 232.642 procedents de 125 països. Una xifra que suposa el 0,97% del total mundial. Així, tant en les sol·licituds davant l’EPO com en les tramitades al PCT, Espanya ocupa la dissetena posició del rànquing. Amb aquestes dades, és fa difícil defensar l’admissió del castellà com a quarta llengua per fer tramitacions a causa del poc pes que té en l’àmbit de la propietat industrial.
Si es manté aquesta situació, això pot suposar un perjudici per a les empreses espanyoles que vulguin internacionalitzar la seva innovació i es vegin obligades a sol·licitar la patent a Espanya i, alhora, tramitar també l’europea d’efecte unitari en comptes de fer-ho una sola vegada per a tots els països signants del conveni.
Miquel Agulló i Gian-Lluís Ribechini, enginyers Industrials i membres de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC
