Apoderar el pacient, minimitzar la presa de medicaments per la ansietat i reduir el dolor. Aquests són els objectius amb què treballa VRPharma, una empresa catalana que a través de la realitat virtual vol contribuir a millorar les condicions dels ingressos hospitalaris i els procediments mèdics, buscant el benestar per als malalts i els seus acompanyants. És un projecte que ja té cinc estudis en marxa, com ara un a l’Hospital de Bellvitge per a adults en procediments invasius o un altre al Consorci Sanitari de Terrassa amb infants
L’artífex del projecte és l’enginyera química i industrial Mireia Cigarrán. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Cigarrán explica que la idea li va sorgir després d’una experiència personal amb la seva segona filla. Va haver d’estar ingressada i va “descobrir” com era de difícil passar dies a l’hospital amb un infant. “L’angoixa que passen ells amb una cosa tan senzilla com una via o una analítica és gran”, diu Cigarrán, que va comprovar què significava aguantar la nena mentre plorava o cridava, “les infermeres ho passen malament, també”, afegeix. D’aquells dies a l’hospital, doncs, Cigarrán en va sortir amb la idea que no hi havia res per ajudar a la nena ni els pares, ni per acompanyar-los en la “dimensió personal” que implica aquesta experiència.
En el seu cas, per exemple, creu que la nena va quedar afectada per les vivències d’aquells dies i els ha costat molt que superés la por a les agulles. Va ser aquesta por que li va fer començar a buscar solucions i a investigar tot aquest àmbit. Va comprovar que la realitat virtual es començava a utilitzar en adults i era incipient en nens, però que en canvi no hi havia res per a superar la por a les agulles en edats primerenques. A Cigarrán li semblava rellevant per apoderar els nens i evitar que desenvolupin fòbies.
I no trobar al mercat cap solució la va animar a emprendre i a tirar-ho endavant ella amb ajut extern de persones que creien en el projecte, i això que venia d’una trajectòria totalment diferent. De fet, després de la carrera havia començat a treballar d’enginyera a una empresa holandesa amb seu a Barberà del Vallès. Va passar justament per dues posicions que l’obligaven força a viatjar i quan va tenir la primera filla va patir “una indústria molt masculina” on la conciliació semblava poc possible. Per això, al néixer la segona nena, durant la baixa, ja va començar a rumiar com podia canviar aquest rumb impulsant algun projecte “d’impacte social” que requerís alguna tecnologia disruptiva. Amb l’ingrés, quan la nena tenia dos anys, ho va acabar de definir.
Els primers passos els va fer amb els seus estalvis. Tot i no ser programadora va elaborar un primer prototip amb ajut extern. Rodejada de gent que sí que creia en el projecte, ho va provar amb nens i va comprovar que, per exemple, en l’àmbit de les vacunes, funcionava bé. Malauradament, la pandèmia li va alentir els passos i va deixar el projecte sis mesos parat, fins que es van tornar a obrir les escoles. El maig de 2021 va constituir la companyia amb uns socis que ja es dediquen a la realitat virtual i realitat augmentada i van seguir millorant el prototip real.
Molt més que una distracció
Cigarrán explica que als inicis el projecte era de distracció amb continguts que poguessin ajudar els pacients a relaxar-se, i més endavant van començar a desenvolupar continguts més definits per millorar el dolor psicològic, l’estat emocional i ansietat dels pacients. La condició sempre és que es pugui escollir entre dos o tres opcions perquè la resposta sigui “molt més positiva”. En el cas dels infants, treballen amb un avatar, la Leia, que ajuda a connectar-los amb les històries que creen. Per exemple, per ajudar els infants amb procediments amb agulles com pot ser una analítica o la inserció d’una via; la història explica com la Leia posa una pedra màgica on punxaran a l’infant i aquest es converteix en un súper-heroi. Els creadors busquen que l’infant no només entengui la història sinó que també sàpiga què li fan i superi la por, si la té.
L’enginyera explica que treballen tant amb vídeos creats per ells mateixos com en vídeos que ja existeixen – i que han estat validats clínicament i/o passen el seu procés de validació. El repte és tenir una llibreria “força completa” per poder treballar amb tots els tipus de pacients que hi ha en un hospital o clínica, per això si ja hi ha empreses que n’han ideat, prefereixen col·laborar que no pas copiar.
Del CIMTI al DonaTIC
Començar la comercialització d’un producte mèdic no és senzill i per això, cal que aportin dades científiques i validació clínica. És una feina que estan treballant a través de diversos estudis clínics. Però malgrat que el negoci encara és incipient, VRPharma ja acumula alguns reconeixements com ara el del CIMTI, que els va permetre tenir accés a diversos experts en salut. El darrer premi però, va ser el de DonaTIC en la categoria d’Emprenedora, un guardó que Cigarrán no s’esperava i que valora especialment per l’honor que és, l’accés a la xarxa Netmentora i el significat i exemple per a les seves filles i altres nenes i noies. A més, Cigarrán reconeix que té moltes ganes de connectar i col·laborar amb més dones del sector i de les TIC per aportar el seu “granet de sorra”. Veu que encara cal “un canvi” a molts nivells. “No pot ser que les nenes vulguin ser allò relacionat per la història amb el perfil femení i els nens programadors”, defensa Cigarrán, “Necessitem més igualtat de gènere en tecnologia. Dones en ciència; i això només s’aconsegueix apropant-la a les nenes en edat escolar. La tecnologia és divertida i emocionant; i és clau pel nostre futur.”
