VUCA i lideratge
VUCA és l’acrònim en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat i és un terme d’origen militar que es comença a utilitzar a la dècada dels anys noranta. Fa referència a un entorn i context en que la manca de predictibilitat i la dificultat de planificació fan que les aptituds i competències necessàries per l’exercici del lideratge siguin diferents a les que eren necessàries vint anys enrere. Mai hagués imaginat el primer cop que vaig topar-me amb concepte VUCA, que aquest tindria tanta rellevància i sentit l’any 2022. Recordo que em semblava un d’aquells termes d’escola de negocis exagerat i sobrevalorat. Avui estic convençut que es queda curt.
La petjada. L’extracció de recursos naturals s’ha triplicat en els darrers quaranta anys, consumim 1,7 vegades més recursos dels que la terra és capaç de generar cada any i ja s’ha perdut el 52% de la biodiversitat mundial. D’altra banda el consens a la comunitat científica és majoritari i ja no hi ha dubte que hi ha escalfament global i que el seu origen és degut a l’activitat antropogènica. Avui se situa ja en 1,1º C aquest escalfament i l’objectiu és no excedir 1,5º per no entrar en un espiral de no retorn, on sequeres, acidificació d’oceans, inundacions i esdeveniments climàtics cada cop més severs i freqüents es converteixin en el nostre dia a dia.
Els Trade off. Hi ha consens en que cal reduir l’ús d’energia, descarbonitzar la generació i que l’electricitat i l’hidrogen siguin els grans vectors. D’altra banda, serà imprescindible un canvi en els hàbits de consum i també en els models productius, i l’economia circular esdevé clau en aquest punt. Ara bé, sovint trobem com el que des del punt de vista teòric genera consens, a l’hora de ser aplicat topa amb debats i punts d’encontre que caldrà abordar amb rigor i generositat. No podem obviar que la construcció de noves infraestructures no serà neutre i tindrà impactes en altres aspectes que caldrà analitzar, i sovint posar a la balança d’una banda les seves contribucions i d’altra els seus impactes. El repte és majúscul i l’immobilisme no és una opció.
Canvi generacional. Els propers deu anys, poc a poc però inexorablement, la generació del baby boom anirà abandonant el món laboral i deixant càrrecs de responsabilitat i presa de decisió que han ocupat amb molt d’encert. Cal que les generacions més joves, molt menys poblades, estiguin preparades per agafar el relleu i que siguem capaços d’aprofitar el seu llegat i expertesa tot agafant les regnes i entomant responsabilitats. Junt amb aquest canvi, vivim també una etapa que serà determinant perquè la dona comparteixi d’igual a igual aquests espais de decisió i trenquem entre tots les limitacions que encara ho impedeixen.
Possibilisme i lideratge. Els enginyers som cridats a jugar un paper rellevant a totes aquestes transformacions cap a un model de desenvolupament sostenible, aportant tecnologia i també criteri, seny i expertesa. Tots aquest atributs se’ns suposen i es donen per descomptats, però tornant a l’inici de l’article, en un món incert i ambigu, caldrà també lideratge, valentia i honestedat per assumir que la projecció d’escenaris passats ja no val, i que el necessari és marcar objectius futurs i iniciar el camí amb determinació, flexibilitat, empatia i capacitat d’adaptació.