L’apagada massiva que ha afectat Espanya aquest abril ha tornat a posar de manifest una realitat incòmoda, la fragilitat de les xarxes elèctriques. Aquest no és un fenomen nou, fins i tot en països desenvolupats. La història recent ens recorda episodis de foscor que, per causes diverses, errors humans, problemes estructurals o fenòmens naturals, van deixar milions de persones sense llum, comunicació ni serveis bàsics.
Repassem alguns dels precedents més impactants.
Nova York, 1977
El 13 de juliol de 1977, un tall de subministrament elèctric va deixar tota la ciutat de Nova York a les fosques durant 25 hores. L’impacte va ser devastador: més de 1.600 botigues saquejades, 1.000 incendis i una onada de violència urbana que va posar en evidència la tensió social d’una ciutat al límit.
Aquest "blackout" es va convertir en un símbol del declivi urbà de l’època i un recordatori dels riscos d’una infraestructura vulnerable. La causa principal va ser una combinació de fenòmens naturals, com raigs, i errors humans en l'operació i el manteniment del sistema, agreujats per la manca de redundància i protocols clars. Aquest esdeveniment va portar a reformes a la infraestructura elèctrica per prevenir futurs col·lapses.
Nord-est dels EUA i Canadà, 2003
El 14 d’agost de 2003, més de 50 milions de persones es van veure afectades per una apagada que es va estendre des dels Estats Units fins al Canadà. Les causes: una combinació d’errors de programari i mala gestió del manteniment forestal. Durant fins a quatre dies, ciutats senceres es van quedar sense aigua potable, amb ascensors aturats, carrers col·lapsats i enormes pèrdues econòmiques. Encara que part del subministrament va ser restaurat cap a les 11 p. m., la majoria de les zones afectades no va recuperar la connexió elèctrica fins a dos dies o fins i tot una o dues setmanes després.
La causa principal de l'apagada va ser un error de programari al sistema d'alarma de la sala de control de FirstEnergy, una companyia amb seu a Akron, Ohio, que va fer que els operadors no tinguessin coneixement de la sobrecàrrega del sistema elèctric després que diverses línies de transmissió caiguessin sobre arbres. El que hauria d'haver estat una apagada local manejable va derivar al col·lapse de tota la xarxa elèctrica.
Itàlia, 2003
Pocs mesos després, el 28 de setembre de 2003, Itàlia es va enfosquir completament a causa d’una fallada en una línia elèctrica procedent de Suïssa. L’efecte dòmino va deixar sense subministrament a 56 milions de persones, inclòs el Vaticà. Encara que de durada menor entre 3 i 18 hores, va evidenciar la dependència crítica d’interconnexions internacionals.
El detonant va ser la caiguda d'un arbre en una línia d'alta tensió a Suïssa (pas de Lukmanier) durant una tempesta. Itàlia depenia en gran manera de l'electricitat importada de Suïssa i França, per la qual cosa la pèrdua d'aquesta línia va generar una sobrecàrrega a les interconnexions restants. Minuts després, una segona línia (San Bernardino) també va fallar, desencadenant un efecte dòmino que va col·lapsar tota la xarxa italiana en menys de mitja hora. L'apagada va impulsar reformes per reduir la dependència energètica i modernitzar la xarxa, incloent-hi més inversió en energies renovables i plantes de reserva 58. A més, s'estima que les pèrdues econòmiques van superar els 1,150 milions d'euros.
Índia, 2012
Amb una magnitud sense precedents, entre el 30 i el 31 de juliol de 2012, una doble apagada va afectar fins a 620 milions de persones a l’Índia. Trens aturats, hospitals col·lapsats i caos generalitzat van marcar dos dies que van evidenciar les greus deficiències d’un sistema sobrecarregat i mal mantingut. L'electricitat va ser restablida gradualment entre el 31 de juliol i l'1 d'agost, encara que algunes àrees com Uttar Pradesh seguien amb subministrament limitat dies després. El restabliment del 80% del servei va prendre 15 hores després de la primera apagada.
El govern indi va formar un comitè de recerca i el ministre d'Energia Sushilkumar Shinde va culpar inicialment alguns estats per consumir més electricitat de la seva quota assignada. L'apagada va exposar les greus deficiències del sistema elèctric del país i va generar dubtes sobre la seva capacitat per sostenir el creixement econòmic amb una infraestructura energètica tan fràgil.
Veneçuela, 2019
La crisi elèctrica de Veneçuela, iniciada el març de 2019, va anar més enllà d’una simple apagada. Durant mesos, les interrupcions intermitents del servei van paralitzar el país. El govern va parlar de sabotatge, però els experts van apuntar a problemes estructurals i falta d’inversió. El sistema sanitari va col·lapsar i la població va patir escassetats crítiques.
Apagades a Catalunya
També Catalunya ha patit episodis greus de manca de subministrament:
1987: El 14 d’octubre, una avaria a la subestació elèctrica de Sentmenat va provocar la parada dels dos grups de la central nuclear d’Ascó, amb repercussions importants sobre el subministrament elèctric a diverses zones.
1993: El 24 d’agost un llamp va fer caure un transformador a Sant Andreu, deixant sense llum més de cinc milions de persones durant 80 minuts. Aquell mateix incident també va provocar la parada de la central nuclear de Vandellòs II.
2001: El 14 de desembre, una nevada intensa va afectar greument la zona de Rubí i voltants. L’apagada, amb una durada de tres hores, va ser provocada pels efectes de la neu sobre les línies elèctriques.
2007: La caiguda d’un cable d’alta tensió i l’incendi a la subestació del passeig Maragall van provocar un tall de fins a 60 hores a 350.000 abonats de Barcelona, una de les apagades més greus de la seva història. Els districtes més afectats van ser Horta-Guinardó, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu. L'incident va tenir lloc durant una onada de calor i un alt flux turístic, complicant encara més la situació. Es van necessitar més de 150 generadors per proveir energia provisional, i es van presentar més de 80.000 reclamacions per danys, estimats en més de 40 milions d'euros.
2021: Un tall generalitzat en el subministrament va deixar sense llum a uns 640.000 usuaris a Catalunya el 24 de juliol. Segons Red Eléctrica, la causa va ser un incident amb un hidroavió que va generar un problema en la xarxa francesa de molt alta tensió, això va provocar la desconnexió temporal de la península del sistema europeu.
Tots aquests esdeveniments comparteixen una causa fonamental: la interdependència creixent del sistema elèctric i la seva fragilitat davant qualsevol error local. Ja sigui per fenòmens meteorològics extrems, negligència tècnica o manca d’inversió, la manca de resiliència pot convertir una avaria puntual en una crisi sistèmica. L’apagada d’abril de 2025 a Espanya, encara en fase d’investigació, s’afegeix a aquest patró. Com demostren tots aquests precedents, una societat electrificada no es pot permetre quedar a les fosques.
