El 2025 ha estat un any intens per al món de l’enginyeria, marcat per reptes energètics, avenços normatius i reconeixements al talent femení en l’àmbit de l’enginyeria. Des de Fulls d’Enginyeria, hem recollit els deu articles més llegits de l’any, que reflecteixen els temes que han despertat més interès entre la comunitat professional i el públic general. Des de l’impacte de l’apagada del 28 d’abril fins a l’emergència d’una nova generació d’intel·ligència artificial amb DeepSeek, passant per la nova normativa contra incendis, l’inici de les obres del nou edifici de l’ETSEIB o les enginyeres destacades per Forbes Women.
1. 15 gigawatts, cinc segons i una apagada
En aquest article, s’analitza l’apagada elèctrica sense precedents que ha afectat tot el sistema ibèric, provocada per una caiguda sobtada de 15 gigawatts en només cinc segons. Red Eléctrica Española ha atribuït l’incident a una forta oscil·lació dels fluxos de potència, tot i que encara s’estan investigant les causes. Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, alerta sobre la complexitat d’aquest desequilibri i remarca la importància de no fer interpretacions prematures. També destaca la dificultat del procés de reposició, que requereix una sincronització precisa entre la generació i la demanda per evitar nous col·lapses. Per la seva banda, Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat, posa en valor els protocols de protecció civil que han permès una resposta coordinada davant d’una emergència d’aquest abast. L’episodi posa en evidència la creixent dependència de l’electricitat i la necessitat de reforçar la resiliència de les infraestructures energètiques.
2. Així serà el nou edifici de l'ETSEIB
Es presenta el nou edifici L de l’ETSEIB, una infraestructura de 20.000 m² dissenyada amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per donar resposta a les necessitats dels 4.000 usuaris actuals del centre. El projecte, guanyador d’un concurs impulsat per la UPC i obra de diversos equips d’arquitectura, es concep com una peça integrada al Campus Sud que vol reforçar la connexió amb l’entorn urbà i preservar el protagonisme de l’edifici original. Amb espais diàfans, laboratoris, sales polivalents i instal·lacions visibles, es vol fomentar una docència moderna, flexible i amb més presència de pràctiques. Amb un pressupost de 54 milions d’euros, el projecte preveu començar les obres a finals del 2025 i entrar en funcionament entre finals del 2027 i principis del 2028.
3. Cinc certeses al voltant de l'apagada
S’alerta de la necessitat urgent que Red Eléctrica Española i les autoritats donin explicacions clares sobre l’origen de l’apagada general de dilluns per evitar especulacions. Des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós i els vicepresidents de la Comissió d’Energia, Josep M. Montagut i Laura Garcia, han reiterat la confiança en la solidesa del sistema elèctric espanyol, tot i advertir que cal adaptar-lo al nou model de generació distribuïda impulsat per les renovables. Defensen una transició energètica amb infraestructures d’emmagatzematge i un reforç de la xarxa per garantir potència ferma i evitar riscos associats a la intermitència. També alerten del ritme lent en el desplegament de renovables i aposten per revisar el calendari de tancament de les centrals nuclears per no comprometre el subministrament. Reclamen més inversions, digitalització i una estratègia clara per garantir una electrificació segura i eficient.
4. Deu detalls que (potser) no saps del sistema elèctric i l'apagada
Es recullen deu aspectes clau exposats a la jornada ‘Com funciona la xarxa elèctrica’, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que ajuden a entendre millor el funcionament i els reptes del sistema elèctric arran de l’apagada recent. S’hi destaca la importància del manteniment de la freqüència i l’equilibri instantani entre demanda i generació, així com el paper del sincronisme i les interconnexions per garantir l’estabilitat. També s’explica l’estructura liberalitzada del sector i la necessitat de sistemes de protecció robustos. Es posa especial èmfasi en l’impacte de la generació renovable, la introducció de l’electrònica de potència i la transició cap a sistemes “grid forming” que assegurin l’estabilitat davant la variabilitat de les fonts alternatives.
5. Nova normativa contra incendis: 6 claus del reglament
S’analitzen sis punts clau del Reial Decret 164/2025, que actualitza la normativa de seguretat contra incendis per adaptar-la a les realitats tècniques actuals. El nou reglament reestructura completament el RSCIEI, introdueix classificacions més precises, ajusta els càlculs de risc i incorpora requisits per facilitar la intervenció dels serveis d’emergència. També destaca la possibilitat d’adoptar solucions tècniques alternatives sota un enfoc prestacional, sempre amb l’aval d’un organisme de control habilitat. El decret redefineix l’àmbit d’aplicació del CTE DB SI, crea una nova inspecció inicial obligatòria per garantir l’eficàcia de les mesures de seguretat, i millora aspectes tècnics del RIPCI, com els hidrants, les BIE o les columnes seques. Finalment, s’actualitzen diverses normes UNE, que passen a ser d’aplicació obligatòria, per garantir l’alineament amb els estàndards internacionals més exigents.
6. Ara és el moment: es busca un Papa enginyer
En aquesta opinió, es reivindica amb humor i rigor la idoneïtat d’un Papa amb formació en enginyeria, destacant com les competències pròpies de la professió —resolució de problemes, visió sistèmica, capacitat d’innovació, gestió de recursos i treball col·laboratiu— podrien aportar una nova mirada a la direcció de l’Església. Es defensa que, en un món marcat per la complexitat tecnològica i els canvis socials, un perfil tècnic permetria abordar els reptes actuals amb eficàcia, sensibilitat i sentit pràctic. L’article subratlla la necessitat d’un lideratge obert, preparat per afrontar el futur i connectat amb la realitat contemporània.
7. La lletra petita del nou decret de renovables
S’analitza el recent decret llei aprovat pel Govern per reforçar la resiliència del sistema elèctric i agilitzar la transició energètica a Catalunya. El text reconeix com d’interès públic superior les instal·lacions d’energies renovables i d’emmagatzematge, i estableix una normativa clara per a la tramitació de bateries de més de 500 kW. S’eximeix de l’autorització prèvia les instal·lacions més petites, s’inclouen els sòls antropitzats com a emplaçaments vàlids i es redueixen terminis administratius. La Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha valorat positivament la mesura, alineada amb el document “Reflexió sobre el sector elèctric”, que ja advertia de la urgència d’invertir en emmagatzematge. Amb 94 projectes en tramitació i nous ajuts europeus, la norma pretén incentivar la inversió i evitar bloquejos, aportant estabilitat i confiança en un context marcat per l’incident del 28 d’abril i per la caiguda dels preus de l’energia.
8. Amaia Lusa i Jordi Voltas, escollits nous directors de l'ETSEIB i l'ESEIAAT
Es recullen els resultats provisionals de les eleccions a les direccions de dues escoles d’enginyeria de la UPC. Amaia Lusa ha estat escollida nova directora de l’ETSEIB amb un 64,9% del vot ponderat, superant el seu oponent Joan Gabriel Bergas. La seva candidatura ha obtingut un suport destacat entre el personal tècnic i administratiu, així com entre l’estudiantat. A l’ESEIAAT, Jordi Voltas ha guanyat amb el 59,8% del vot ponderat, consolidant la continuïtat de l’actual equip directiu davant la candidatura de Núria Garrido. Voltas ha rebut un fort suport del PDI i dels estudiants.
9. DeepSeek: la IA que pot canviar les regles del joc
S’analitza la irrupció de DeepSeek, un model d’intel·ligència artificial de codi obert que ha alterat l’equilibri del sector, fins ara dominat per grans corporacions amb tecnologies propietàries. Amb un cost d’entrenament molt inferior al de models com GPT-4, DeepSeek ha demostrat ser competitiu, provocant moviments importants als mercats i redefinint les regles del joc. El seu caràcter open source facilita la transparència, la personalització i la descentralització, afavorint el desenvolupament de models d’IA especialitzats. Des del Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, es valora com una oportunitat per democratitzar la IA i potenciar la innovació col·laborativa, tot i les advertències sobre censura i riscos de privacitat. En un context de tensió geopolítica i canvi tecnològic accelerat, DeepSeek simbolitza el pas cap a un model d’IA més obert, adaptat i accessible.
10. Les vuit enginyeres entre les 100 catalanes més influents
Es destaquen les vuit enginyeres incloses en la primera edició de la llista de les 100 dones més influents de Catalunya elaborada per Forbes Women. Entre elles, dues enginyeres industrials, Laura Carnicero i Aurora Catà; dues enginyeres químiques, Carme Artigas i Mireia Torres; i quatre professionals de les TIC, incloent Karina Gibert, Elisenda Bou-Balust, Rosa Maria Rodríguez Curto i Roser Roca-Tohà. Totes elles han contribuït amb lideratge i innovació en àmbits com la indústria, la digitalització, la intel·ligència artificial i la sostenibilitat. Aquesta selecció evidencia el paper clau de les enginyeres catalanes en sectors estratègics, alhora que visibilitza la presència femenina en disciplines tradicionalment masculinitzades. També s’hi inclouen altres referents tècniques com la física Clara Prats, la matemàtica Petia Radeva i les arquitectes Benedetta Tagliabue i Carme Pinós.
