L’enginyeria ha estat, tradicionalment, una carrera masculinitzada. La recent guanyadora del Premi Trajectòria Professional de la Diada 2023, Laura Tremosa; va acabar els estudis a la dècada dels seixanta sent l’única noia de tota l’escola. I només la segona a graduar-se en Enginyeria Industrial. Des d’aleshores, les xifres han anat millorant i una universitat com la Universitat Politècnica de Catalunya, centrada en els àmbits de la ciència, la tecnologia i l’enginyeria, el nombre de dones estudiants encara és baix tot i que els darrers anys han observat un creixement que els acosta al 30%. Depèn, però, dels àmbits. Per què a Enginyeria Informàtica no s’arriba al 14% de dones, a Industrial s’aproxima ja al 25% i en estudis com l’enginyeria biomèdica són majoria les noies?
En declaracions a Fulls d’Enginyeria en motiu del Dia de la dona en l'enginyeria, la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC, Josefina Antonijuan, apunta que les dones s’apunten més a aprendre tota aquella tecnologia que serveix per la cura de les persones i, per tant, s’ha de visualitzar aquesta funció de tots els estudis. “Qualsevol tecnologia pot ajudar a la vida i a la cura de les persones i s’ha d’explicar per canviar el paradigma” apunta Antonijuan. Per això, moltes de les iniciatives que es duen a terme en el sí de la universitat – com ara l’AQUÍ STEAM o Una enginyeria a cada escola, procuren combatre aquests estererotips., “Hem d’anar per terra, mar i aire”, apunta Antonijuan, perquè és un estereotip molt arrelat. Per aquest motiu, la incidència s’ha anat traslladant dels instituts a les escoles de primària i s’ha comença ta posar el focus, habitualment en els alumnes, als professors de primària, oferint-los formació. L’objectiu en un futur no massa llunyà ha de ser aconseguir la paritat.
Aquesta paritat si que l’han començat a tastar a l'escola d’Enginyeria d’Elisava on d’uns anys cap aquí, han aconseguit tenir la meitat dels estudiants nois i l’altra meitat, noies. Fa només 25 anys que ofereixen el Grau d’Enginyeria en Disseny Industrial i poden presumir d’haver aconseguit aquesta paritat. El 1997, dels 141 alumnes matriculats, el 63,8% eren homes i el 36%, dones. Marta González, cap d’estudis, creu que l’èxit rau en que és una enginyeria creativa i és l’única d’Europa que s’imparteix en una escola de disseny i no en una escola d’enginyeria. Conviu en un mateix espai amb els estudis de disseny on encara hi ha més dones i això genera “sinergies” per poder veure l’enginyeria com una eina “per canviar el món”.
Per assolir aquesta paritat, Gonzàlez explica que també s’han fet moltes accions encarades als futurs estudiats, explicant el grau a les escoles i les sortides al mercat laboral. Són iniciatives que van dirigides a infants. Alhora, ha procurat incorporar dones a tota la imatge de promoció que es fa del grau per als futurs estudiants i s’explica que són estudis amb un alt grau d’inserció al mercat. S’intenta, també, formar els professors en matèries d’igualtat, treballar referents i mostrar projectes impulsats per dones. “A les dones ens agrada veure referents, dones als llocs de lideratge, que t’hi puguis veure representada”, apunta Gonzàlez. Són mesures que ajuden a “millorar l’autoconfiança i a no limitar-se per estereotips de gènere; facilita que futures generacions tinguin aquesta veu”, afegeix la cap d’estudis.
És el cas d’Eva Diaz, enginyera en disseny industrial per Elisava que es dedica a l’àmbit de la salut i que, actualment, combina la seva feina amb un projecte d’start-up: Nido. És el seu projecte de final de grau que ha procurat continuar treballant per arribar a treure’l al mercat. Es tracta d’un producte de contenció i estimulació sensorial per a nadons prematurs que es compon per diferents mòduls que fan d’úter i incubadora per complir les necessitats tan físiques com emocionals que requereixen aquests infants. Al tractar-se de productes sanitaris, els tràmits burocràtics són lents i sotmesos a moltes normatives que canvien sovint i per això, avança més a poc a poc del que voldria. Però Díaz en fa un balanç molt bo. Un senyal que potser el futur està canviant és que creu que no s’ha trobat amb cap inconvenient pel fet de ser noia, i en canvi, si pel fet de ser jove. Ara té 28 anys però va començar a moure Nido amb només 22.
Atom és un altre exemple d’empresa impulsada per una dona d’Elisava que ha pogut beneficiar-se d’ajuts i programes directes per a noies estudiants o recent graduades. És un projecte per generar i emmagatzemar hidrogen per a les indústries que ja ha aconseguit la seva primera ronda de finançament per construir un pilot i testejar-lo. La idea és poder guardar l’hidrogen en tancs perquè la indústria el cremi si ho necessita o en faci electricitat.Per la fundadora Anna Martín, el problema també és l’edat més que el gènere. Ser joves els complica l’accés al finançament, imprescindible per tirar endavant el projecte. Martín valora que hi ha moltes oportunitats, actualment, per a dones emprenedores que permeten que s’implementin idees “ molt positives”
L’enginyeria “no és per dones”
Per la presidenta de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur d’Enginyers Industrials de Catalunya, Mariló Casas, s’ha fet feina però encara n’hi ha molta per fer. Creu que convèncer una noia que estudiï enginyeria passa per fer-los veure el component social de les professions que podran desenvolupar després. “L’engineria té moltes branques, algunes insospitades que tenen a veure amb l’ajuda social; no només hi ha la part tècnica del cargol i la clau anglesa”, apunta. Considera, a més, que les dones als equips aporten una visió diversa. “Hi ha empreses que es plantegen productes per a dones sense haver preguntat a cap dona!”, alerta Casas.
Tot i les millores dels darrers anys amb els números d’estudiants a les universitats, Casas és prudent i admet que les noies encara no ho tenen fàcil. “Això no és per noies” és una frase que a la seva generació es deia sovint i que ara no és políticament correcte.
Però Casas creu que continua havent-hi un masclisme “subjacent” que implica alguns micromasclismes en comportaments diaris. “Encoratjo a reconèixer aquestes comportaments i a vèncer-los”. Són comportaments, diu Casas, que surten dels homes però també de les dones “que tenim adquirits d’una cultura masculinitzada”.
