El Govern va aprovar, el passat 13 de juny, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050). D’aquesta manera, s’oficialitzava el compromís de la Generalitat amb la descarbonització del sistema energètic català. Les línies mestres del document ja s’havien fet públiques fa poc més d’un any –i les vam presentar davant la Comissió d’Energia del Col·legi-, i des d’aleshores ja estaven regint l’elaboració de les polítiques energètiques del país.
La PROENCAT 2050 no és una planificació energètica. És un full de ruta que estableix el camí fins al model energètic climàticament neutre l’any 2050. Per això serà un document viu, que s’anirà revisant i incorporarà elements com ara les millores tecnològiques que de ben segur s’aniran produint en el sector energètic. No entraré a parlar de les xifres de la PROENCAT 2050, de les quals ja s’ha parlat abastament (i encara sorgeixen en el debat públic de manera recurrent); vull centrar-me en dos aspectes que es deriven d’aquesta intensa labor d’anàlisi i de prospecció que ha fet l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
El primer aspecte que vull destacar és que la PROENCAT no és el final de res, sinó el principi de moltes coses. No és només un diagnòstic, sinó que és la guia a partir de la qual ja es pot començar a baixar sobre el terreny en molts aspectes i no invertir temps ni recursos en altres camins que no compleixen amb els principis vertebradors. És a partir d’aquest marc que ja estem començant a dissenyar les necessitats futures de les xarxes elèctriques d’alta, mitja i baixa tensió; que estem definint de manera concreta el Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables a Catalunya; que es pot abordar d’una manera integral el disseny dels acords per la descarbonització –en la indústria o l’edificació- per assolir objectius en matèria d’estalvi i eficiència energètica, entre d’altres. O que estem elaborant el Pla de l’Energia i Clima en l’horitzó 2030.
I el segon aspecte que vull destacar és que la molta feina que requereix i requerirà materialitzar la transició energètica ja l’estem fent. Estem assentant les bases del model energètic del futur per a Catalunya. Davant la situació d’emergència climàtica hem de fer-ho tot a l’hora: planificar i executar. I en un sector com l’energètic, on els temps són llargs i les inèrcies, pesades, pot semblar que el Govern no fa res o no segueix el ritme que exigeix la PROENCAT. Però això no és així: hem fixat i estem ultimant bona part del nou marc jurídic i tècnic, estem reiniciant i dimensionant adequadament l’administració per dur a terme aquesta labor, estem tramitant projectes en tots els àmbits, estem impulsant decididament la recerca i gestionant línies d’ajuts de dimensions mai vistes. En breu començarem a veure els fruits d’aquesta feina, i confiem que aviat podrem assolir la velocitat de creuer que ens permetrà assolir la descarbonització del sistema energètic català l’any 2050.
Els incentius per fer tota aquesta feina no són menors. Estem parlant de reduir pràcticament a zero la petjada climàtica del sistema energètic català, responsable del 72% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle del país; de disminuir del 94% al 8% la dependència energètica de l’exterior, passant de la factura actual de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions, és a dir, de ser sobirans energèticament; amb el consegüent increment de riquesa per al país, entre d’altres. Aquesta transició requerirà una inversió d’uns 84.360 milions d’euros, i això no deixa de representar una oportunitat de negoci per a les empreses i de generació d’ocupació qualificada.
Així doncs, sabem què cal fer i com fer-ho, i ara tenim dues opcions: seguir assenyalant tot el que cal fer i criticant per què no es fa, o arremangar-nos tots i fer junts la transició energètica. Nosaltres ja ens hi hem posat. Ens hi acompanyeu?
