Gràcies als projectes com Eways, start-up amb l’objectiu de reduir les deixalles electròniques allargant la vida dels dispositius, i Bleta, un per reduir la fractura digital a la tercera edat amb el disseny de tauletes adaptades i personalitzades, l'enginyera Isabel García Baños ha començat a tastar la visibilitat. Li han valgut el Premi Dona TIC 2021 revelació. Tots dos projectes tenen un caire social, fet que “per sort” comparteix bastant la “nostra generació”, afirma García en una entrevista a Fulls d’Enginyeria. Fer un projecte que no tingui impacte social no l’ompliria ni li donaria la motivació per treballar, recalca la CEO.
García és graduada en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per la UPC i explica que estudiar enginyeria ha estat un “camí molt natural”, ja que des de petita li agradava molt la tecnologia. Com que li agradava “l’objectivitat” de la tecnologia i aprendre com funcionen les coses, no va dubtar en cap moment. Endinsar-se en un sector dominat per homes no li feia por, ja que des de petita era esportista i estava “acostumada a estar envoltada de nois” quan jugava al pati.
Tanmateix, la cofundadora de Bleta creu que companyes que potser els hagués interessat el món de l’enginyeria, no els “venia de gust” entrar en un ecosistema “on tots són homes” o que no tenien el suport per fer el que els agradés. Per això, García defensa que “el millor camí és crear referents”. Per exemple, ella va créixer sense cap “referent femení” a la tecnologia, i encara avui, “no hi ha una referent a l’actualitat” com Elon Musk, Bill Gates o Jeff Bezos. García pensa que amb la creació d'aquests models a seguir, així com “donar espais” per empoderar a les dones es fomentarien les TIC en el sector femení, més que amb la discriminació positiva. En aquest sentit, es mostra “molt contenta i orgullosa” per la celebració dels premis Dona TIC perquè posen referents “sobre la taula” i mostren que “hi ha moltes dones” fent un treball “molt vàlid”.
La voluntat emprenedora de García va sorgir abans del màster. Durant l’últim any de la carrera, l’equip de cinc enginyers que ara formen Bleta ja van fer un dron i diversos projectes junts. Com que els “agradava molt” treballar junts i García volia fer alguna cosa on pogués decidir i emprendre, va començar a “plantar aquesta llavor” en ells. Un cop van acabar la universitat i tots estaven “convençuts” que volien emprendre un projecte, es van adonar que no tenien “experiència” i que no “era el moment”. Així doncs, es van donar dos anys per continuar amb els estudis i obtenir experiència laboral i després ja començarien un projecte.
Experiències a l’estranger
Durant aquests dos anys, García va cursar el Màster Europeu en Enginyeria de Sistemes Informàtics Incrustats, un any a la Universitat de Southampton i un a la Universitat Tècnica de Kaiserslautern. Un dels principals motius que l’impulsa a estudiar a l’estranger és “l’experiència de viure fora” per veure com funcionen altres sistemes educatius o quina és la seva mentalitat. De fet, García ho té clar: "marxar a l’estranger és una de les coses que més m’ha ensenyat a la vida”.
Durant el màster, García no es va oblidar de la seva faceta com emprenedora i va ser impulsora i organitzadora de l'EMECS-thon, una marató de sistemes incrustats on els participants tenen 48 hores per desenvolupar un projecte amb tecnologia incrustada des de zero.
Al conèixer diferents realitats com l’anglesa o l’alemanya, García assegura que els altres països valoren “molt més” els enginyers i que creu que, per això a Espanya es dona la síndrome de l’impostor. "Els enginyers alemanys no són millors ni estan més qualificats", afirma. "A Alemanya, es pregunten per què Espanya ens deixa escapar amb la formació que tenim”, diu Garcia, que conserva moltes amistats al país germànic. Així doncs, després de l’experiència a l’estranger, García es valora “molt més”. S’ha adonat de la qualitat que “hi ha aquí”.
