El pla de tancament i desmantellament de les plantes de valorització energètica de Catalunya, inclòs a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat d’aquest 2022, pot comportar una pèrdua de competitivitat de les empreses industrials catalanes, sobretot del sector químic, i una pèrdua també, d’inversions al territori. Així ho ha manifestat Maria Mas, directora gerent de l’AEQT en declaracions a Fulls d’Enginyeria. Mas creu que és una problemàtica “relativament greu” a la qual s’hi ha de donar una solució. Per això, ja han iniciat contactes amb diputats per tal que es rectifiqui la moratòria i s’exclogui de l’operativa els residus la jerarquia dels quals recomani la incineració i no el dipòsit en abocador.
Restes de catalitzadors, pols de metalls pesats o residus que poden portar contaminació variada que no es pot separar són residus, explica Mas, pels quals no és viable la purificació per a la seva recuperació. “El cost energètic i la dificultat tècnica no ho permeten” argumenta Mas. Les empreses que gestionen aquest tipus de residus, si no poden valoritzar-los energèticament a Catalunya, hauran d’enviar-los a altres països o comunitats i assumir un cost addicional. Si, per exemple, explica Mas, s’han d’enviar a França – on hi ha força oferta d’incineració de residus- cal assumir el cost del transport i, per tant, al final, també augmenta l’empremta de carboni de tot el procés global. “Va en contra del que s’està dient que hem de fer”, especifica la directora gerent de l’AEQT.
En una línia similar es pronuncia Juan Ignacio Navarro, vicepresident 2n de la Cambra de Terrassa i Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, un ens que ja es va posicionar en contra d’aquesta moratòria quan es va anunciar. “Quan s’intenta fer política per temes econòmics, sovint el país en surt escaldat”. Navarro recorda que aquesta situació s’ha donat arran del projecte d’incineradora de Cercs que volia transformar l’antiga central tèrmica en una planta per a residus industrials i que va generar oposició ciutadana. “A Catalunya no hi ha cap planta de valorització energètica de residus industrials mentre que a Europa n’hi ha més de 500”, compara Navarro. Aquestes 500 incineradores subministren electricitat a 19 milions d’habitants i calor a 16 milions d’habitants, tractant fins a 96 milions de tones anuals de fracció residual a tot Europa.
El vicepresident 2n de la Cambra de Terrassa també lamenta que en aquest cas, el de Cercs, els polítics assumissin els arguments a la plataforma. Per Navarro, la principal conseqüència, en aquest cas, és que hi ha més residus industrials que han d‘anar a un abocador, perquè no hi ha altra alternativa. I això, recorda, és més car. “Si les empreses poguessin valoritzar els seus residus industrials energèticament tindrien un estalvi de cost”, diu Navarro malgrat que reconeix que encara no tenen constància que aquest fet sigui “determinant”.
Mas, en canvi, està més convençuda que aquesta moratòria si que està allunyant inversions a Catalunya. Posa d’exemple el cas d’una empresa que per complir els BREF té sobre la taula un projecte de millora associat a una incineradora que ara els fa estar “a l’expectativa” perquè ja no poden demanar llicència. Però per Mas, encara és més problemàtic el que passa amb empreses que no tenen aquest tipus d’actuacions en curs i que, per contra, tenen alternatives a altres llocs d’Espanya. “Si han de generar segons quins residus, aquí no vindran perquè no tenen la via de tractament assegurada”, diu Mas. Per això, creu que la mesura “no aporta valor” perquè si s’ha de transportar suposa un cost addicional.
La gerent de l’AEQT veu que aquesta mesura s’ha implantat pensant en els residus municipals malgrat que també creu que no s’ha fet un anàlisi en detall del que comporta i alerta que tampoc hi ha capacitat per tractar tots els residus urbans si es tanquen les plantes de valorització. De fet l’informe l’informe ‘Aplicació de les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya’ realitzat per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, assenyala que tancar les plantes pot significar enviar més residu directament als abocadors com a destí finalista i, per tant, caldria obrir-ne de nous o ampliar els existents. Els càlculs que aporta l’informe conclouen que els dipòsits controlats rebrien un 42% i un 33% dels residus generats el 2030 i el 2035 respectivament, sempre i quan es compleixin els objectius del 50% i el 60% de recollida selectiva per al reciclatge.
En aquest sentit, Mas creu que aspirar a complir aquests objectius de reducció de residus urbans en un termini d’entre deu o vint anys és legítim però ho veu “impossible” abans. També preveu que s’anirà millorant la tecnologia per tractar tots aquests residus, en un futur, a mesura que la ciència avanci. L’informe d’Enginyers Industrials també conclou que actualment les plantes incineradores de tecnologia moderna no suposen cap afectació significativa al medi i no presenten una afectació sobre la salut pública.
