50 anys a la península, canvi de marca, noves oficines a Barcelona i tot un món per explorar al voltant de la transició energètica. Aquest és de Technip Energies, una de les empreses especialitzades en la transició energètica no elèctrica i, per tant, centrada en les renovables però també en biocombustibles, hidrogen, etc. En aquesta entrevista, el director general de Technip Energies Iberia, Ángel Alejandre, repassa el moment de la companyia que veu “ple de reptes i compromís amb la transició energètica” i reflexiona sobre el paper dels centres de recerca, l’administració i tot el teixit empresarial per a poder culminar l’anhelada transició.

El binomi transició energètica s’ha popularitzat molt i les empreses diuen estar-hi compromeses. És cada vegada més a prop, també? 

A Technip Energies veiem que la gran majoria dels nous projectes dels nostres clients van focalitzades a la transició energètica. Això és una realitat. Hi ha ajuts i contribucions des de les institucions europees i nacionals per anar amb aquesta direcció, i la realitat és que el focus de gran part de les inversions que veiem planificades estan relacionades amb la transició energètica.

Més enllà de l’electrificació i les renovables, que potser és la cara més visible d’aquesta transició energètica, quins aspectes destacaríeu vosaltres com a més importants?

L’electrificació i les renovables són una part important però veiem molta activitat aigües avall en el procés, és a dir, en la transformació dels electrons verds en molécules que implican a la química, la petroquímica y combustibles tradicional. La química sostenible y la circularitat, sobretot, el concepte és doncs utilitzar matèries primeres per als processos que no tinguin origen fòssil, ni petroli ni gas, i partir de matèries primeres d’origen bio o de residus. Hi ha molta inversió en projectes de circularitat de ‘waste to chemical’, per obtenir productes de valor afegit a partir de residus.  Un clar exemple d’aquest tipus de projecte ‘waste to chemical’ és l’Ecoplanta que s’està desenvolupant a Tarragona i en el qual estem col·laborant.

Precisament, la vessant petroquímica i química més tradicional a Catalunya té força pes, com preveieu que es pugui fer la transformació d’aquests sectors en refinatge o polímers, per exemple, molt presents?

Els clients d’aquest sector tenen molt clar que el futur serà amb aquesta transició o no serà. Hi ha força activitat interessant a Tarragona en la vessant dels combustibles cap als biocombustibles, i a la part dels polímers també o biopolímers pel que fa als plàstics.

De tots els biocombustibles i alternatives als combustibles fòssils, quin tindrà un ús més ampli properament?

Les inversions més significatives en biocombustibles estan relacionades per obtenir combustibles per a l’aviació i fer-la sostenible (SAF), a partir d’olis reutilitzats i greixos animals. Aquest tipus d’instal·lacions ja estan en un nivell de maduresa industrial elevat i s’ha implementant en gran part de les refineries d’Europa d’aquest tipus. Des del centre de Barcelona estem treballant en un projecte molt significatiu d’aquestes característiques al nord de França amb Total Energies y un altre a Portugal amb Galp.

També es comença a parlar de la captura del CO2, també coneguts com CCS o CCUS. Que ens pot dir respecte a aquesta tecnologia? És necessària? Teniu experiència?

Tota la part de captura de CO2 per la reutilització com a matèria primera pels processos o part d’emmagatzematge és un dels eixos de desenvolupament a nivell global a Technip Energies. S’ha treballat sobretot a països nòrdics d’Europa, on ja hi ha projectes reals en execució. La tecnologia de la captura és coneguda i no té cap repte tecnològic. És en l’emmagatzematge on els estudis son mes complexes i en fase de desenvolupament. Capturar i emmagatzemar en pous de petroli esgotats té components geològics que s’han d’estudiar bé perquè sigui segur. Pensem que aquesta serà una solució complementària a tota la resta per assolir els reptes de descarbonització que tenim davant nostre. Si volem arribar a assolir els objectius del 2030, de reducció d’emissions, pensem que la captura i emmagatzematge de CO2 és un dels eixos a tenir en compte.

En quin moment estem aquí?

Aquí és complicat en termes regulatoris ja que la tecnologia no està validada totalment. En canvi, a altres països del Nord d’Europa, com Anglaterra, Suècia o Noruega tenen projectes en execució que aquí les empreses no es plantegen perquè encara hi ha molta feina regulatoria prèvia a fer.

Per assolir-ho cal invertir en I+D, no? Creus que les empreses tenen aquesta cultura i reben prou suport de les institucions?

Aquesta transició energètica, sobretot els processos tradicionals de química petroquímica i refí, passa per nous processos que utilitzin aquestes noves matèries primeres. La part d’i+D és clau per fer-ho i realment hi ha moltes start-ups que desenvolupen processos molt interessants però les ajudes són poques. Estem en un moment de transformació tecnològica i és un dels eixos que s’ha d’intentar apostar. A Espanya i Catalunya encara hi ha oportunitats per continuar creixent en aquest aspecte.

És un fre, aquesta manca d’i+D?

Volem avançar molt ràpid i tots els processos de recerca i desenvolupament requereixen el seu temps de maduració. Són anys de feina! Hi ha centres de recerca interessants amb tasques importants, però ens manca la transferència de tecnologia dels centres de recerca a les empreses que ho implementaran en escala industrial. Hi ha països que ho tenen més ben integrat aquest mecanisme i aquí és un dels eixos on hi ha més feina a fer.

Justament l’hidrogen és un dels elements en el qual s’hi aboquen molts centres. Enginyers Industrials de Catalunya emetia aquest estiu un posicionament sobre l’estratègia que s’ha de seguir per aconseguir un hidrogen... Què en pensa d’aquesta estratègia?

Crec que l’hidrogen serà un dels vectors energètics importants a mig termini. A nivell de tecnologia hi ha diferents fabricants, europeus i asiàtics, que tenen equips que tecnològicament funcionen i ara es treballa en els escalat d’aquest equips per optimitzar els costos d’inversió. El que és important és que es pugui implementar. És a dir, en la generació d’electricitat verda hi han moltes oportunitats però, en fotovoltaic i eòlic hi ha comunitats que les facilitats són més grans per implementar-ho. Però la banda de generació d’hidrogen la tecnologia és madura i s’està aplicant però hi ha d’haver un entorn al voltant per poder-lo utilitzar en mobilitat o altres usos, i totes les infraestructures d’interconnexió, totes les xarxes, etc. És important i s’ha de pensar en estructura de país.

Per molt que sembli que s’ha trobat una solució, encara falta?

Ens trobem que algunes empreses que volen instal·lar una planta de producció d’hidrogen, es qüestionen aspectes com: A qui li venc? Qui farà la distribució? Qui seran els consumidors? Hem d’esperar que hi hagi consumidors per produir-ne? Què va davant, el consum o la generació? Hi ha d’haver un pla sòlid perquè sinó les inversions no són rendibles, i per tant, tot es pot anar endarrerint a nivell de terminis. Per la part lligada al consum industrial d’hidrogen (substituint l’actual hidrogen gris) ja es veuen projectes significatius en execució, però pel consum com vector energètic per tota la societat cal que l’administració ajudi impulsant les infraestructures i aspectes reglamentaris.

Canviant de tema... a la primavera vau participar i esponsoritzar el MeCCE. Quina valoració feu del Congrés? Creieu que serveix per apropar l’enginyeria química a la població?

Va ser molt interessant. Desde Technip Energies es va fer una ponència sobre biopolímers amb la tecnologia pròpia del nostre centre de recerca d’alemanya. Tota la part de transformació requereix nous processos i tecnologies i el MeCCE i aquest tipus de congrés són punts importants de trobada, de diferents eixos de recerca, tecnologies madures per aplicar a escala industrial. Va ser molt positiu, tant per recerca i desenvolupament com pel contacte establert amb la indústria real. Es van veure moltes iniciatives de transició energètica, precisament! Va ser esperançador.

Tots aquests canvis poden ajudar a desdemonitzar-la?

S’ha d’aprofitar perquè la indústria química sempre ha tingut imatge de riscos, perills, contaminació, etc.; És un bon moment per reforçar el missatge que és una indústria que necessitem pel nostre dia a dia, compromesa amb la societat que té al voltant, que aporta valor afegit a les persones que treballen allà i a tota la societat amb qui té relació, i per tant, també és un bon moment per insistir que està al davant d’aquesta transformació per anar cap a una  indústria més sostenible i verda.

Technip Energies heu celebrat 50 anys a Espanya, quins reptes us queden per complir com a empresa?

Fa dos anys i mig va fer canvi de branding, i vam canviar el focus tradicional històric cap a la transició. Hi ha molta feina per davant tant en tecnologies, desenvolupaments, etc. Tenim un present i un futur ple de reptes i un fer compromís amb la transició energètica i la sostenibilitat dels processos, i moltes oportunitats i per tant, molta feina apassionant per davant.

Us sentiu acompanyats per l’administració i la resta de teixit empresarial?

Sí, pel que fa a les indústries, totalment. La majoria dels nostres clients tradicionals, de la indústria química i petroquímica, tenen inversions i projectes en base a la transició energètica. Pel que fa a l’administració, col·laborem molt amb Acció10 i amb altres organismes per oportunitats relacionades amb projectes, el compromís el tenim.

Ja per acabar, volia que ens expliquessis com heu plantejat la reforma de les oficines recentment... 

Abans de la pandèmia vam començar a pensar en un canvi en els espais de treball per focalitzar-ho en tenir espais més oberts i col·laboratius, que permetessin compaginar la flexibilitat, i l’entorn de treball per les persones. Tenim un acord de teletreball i hem adaptat totes les eines de comunicació i tecnologies per fer-ho possible. Fa pocs dies hem completat, doncs, la segona fase de la remodelació de les oficines. Tenim més espais de socialització, col·laboratius, de concentració i tecnològicament més adaptats i enfocats al benestar de les persones. Hem de motivar que les persones tingui ganes de venir a treballar a les oficines i amb facilitats per desenvolupar-se. Aquests són els eixos de la reforma. Amb la primera fase i la segona, la gent està molt contenta i satisfeta amb les noves instal·lacions.

Noteu més productivitat? Quin retorn teniu dels empleats?

Tot és molt positiu. Hem aconseguit una major interacció entre les persones que ajuda a la comunicació i coordinació en els Projecte. Hi ha algún punt de millora però l’avaluació està sent molt positiva i la gent ho ha integrat molt bé.

Això deu ser un valor afegit pels qui busquen feina al vostre sector. Creus que es valora? Us en falten, d’enginyers?

Sí, a la darrera taula de les enginyeries va sortir aquest tema: com podem atraure el talent dels nous estudiants que acaben enginyeria i que són un bé escàs. Les xifres d’atur al sector són baixíssimes i, per tant, hem d’intentar seduir els joves estudiants cap al sector. L’entorn de treball i la flexibilitat és un element més per posar sobre la taula per atraure i retenir aquest talent que té unes motivacions diferents que els que portem 25 anys treballant. Hem d’intentar trobar el punt d’atracció perquè realment hi ha una lluita entre sectors.

També hi ha lluita entre països on les condicions poden ser millors?

Si, és un problema que s’està agreujant perquè després de la COVID-19, el treball a distància i flexible s’ha accentuant, i ens estem començant a trobar companys que marxen de l’empresa però que pot treballar des d’aquí, per empreses noruegues o alemanyes amb condicions d’allà. El mercat de treball està canviant, les regles històriques de joc són diferents i hem de veure com ens podem adaptar per ser atractius i competitius des d’aquí i en aquest nou entorn. És un repte.