La dissecció aòrtica és una malaltia relativament freqüent que provoca que les parets de l’artèria es debilitin fins al punt d’esquerdar-se i perdre sang. Fins ara, la solució és el reemplaçament de la part afectada per un empelt polimèric sencer en una intervenció amb cirurgia oberta o bé la implantació endovascular d’un stent metàl·lic recobert d’un polímer rígid. Són doncs tractaments invasius i/o agressius originalment pensats més pels aneurismes que per les pròpies disseccions. Actualment es calcula que la mortalitat és d’un 30% en l’operació i d’un 50% abans del procediment quirúrgic.
Coneixedor d’aquesta realitat, el grup de recerca d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada de l’Institut Químic de Sarrià, va centrar-se en aquesta problemàtica per buscar una solució més senzilla i menys invasiva per aquesta patologia. Al costat del Dr. Vicenç Riambau, cap de cirurgia vascular de l’Hospital Clínic de Barcelona, el cap del grup de recerca, Jordi Martorell, va començar a desenvolupar una tecnologia que fes possible el seu objectiu. Es tracta d’un pedaç polimèric fet de policaprolactona, un biomaterial treballat perquè tingui les propietats del teixit vascular. El pedaç fabrica amb la tècnica d’electrospinning, consistent en extrudir petites fibres per controlar les condicions de gruix i les propietats mecàniques, entre altres, d’aquest material. Un cop trobat, el repte és aconseguir portar-lo de forma mínimament invasiva fins a la zona de la dissecció, poder-lo alliberar, obrir-lo i enganxar-lo a la paret per solucionar la lesió.
Enginyers al laboratori mèdic
De tota aquesta investigació, part de treballs de finals de grau i doctorats, va néixer el 2018 l’spin-off Aortyx. Fundada per Jordi Martorell, Salvador Borrós, Vicenç Riambau i Noemí Balà, ja ha aconseguit aixecar 7,5 MEUR en finançament provinent de capital privat i ajuts públics i que ja dona feina a una vintena de persones desprès que hagin comptat amb l’experiència d’estudiants de grau i màster que han aprofitat el projecte per fer els seus treballs i tesis. És el cas d’Àlex Aranda, enginyer industrial que està fent el doctorat a IQS, en col·laboració amb Aortyx. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Aranda explica que després d’una col·laboració acadèmica al MIT va comprovar que li agradava la vessant ‘bio’ de la seva feina i li ha motivat treballar per “escurçar la distància entre la medicina i l’enginyeria pura”. En el projecte, Aranda fa disseny de producte “com podria ser de qualsevol altre sector” amb la diferència que el resultat final s’utilitzarà en cirurgies.
Com funciona la solució d’Aortyx?
El pedaç és com una tireta que s’ha d’introduir a l’artèria i aconseguir que s’adhereixi a la paret del vas sanguini, cosa que s’aconsegueix amb unes sutures que es dissolen en una textura de mucositat. Per arribar a la lesió, s’utilitza un catèter per via femoral i un dispositiu – deployer- que també han hagut de dissenyar des d’Aortyx. Està fet amb un material que té memòria de forma i que, per tant, quan es desplega recupera la forma inicial per poder ser implantat al pacient. S’ha apostat per una forma de pètals i precisament se n’han anat fent diferents motlles fins que s’ha trobat i s’ha encarregat el disseny idoni a un proveïdor extern.
En general, el catèter està basat en altres que ja estan al mercat però han anat provant de fer-ne millores per poder complir els seus objectius. És el cas de les modificacions que han fet als mànecs existents dels quals en necessiten dos, un per deflactar i un altre per poder fer avançar el pedaç. El projecte, doncs, és un exemple paradigmàtic en recerca i innovació i ja tenen dues patents registrades.
El futur de l’empresa
En el sector sanitari els temps per tirar endavant alguns projectes són llargs. Per això, ara estan treballant amb animals, unes proves que els costen 1 MEUR, i confien que l’any vinent podran provar-ho amb humans. Per poder obtenir els permisos per provar-ho amb humans, explica Martorell, s’ha de poder demostrar que no és perillós pel pacient i generar l’evidència científica suficient. Si les proves amb humans no els obliguen a rectificar els productes i fer iteracions – les darreres els han costat sis mesos- podrien estar comercialitzant el producte com a molt aviat el 2026.
Són conscients, que hi ha metges que veuen amb certa reticència la idoneïtat de canviar el procediment per a la dissecció aòrtica però Martorell creu que entre el col·lectiu mèdic més innovador serà molt ben rebut perquè els líders d’opinió veuen “que pot salvar moltes vides”. Explica que per exemple, a l’Àsia, tenen inconvenients amb la mida dels stents i aquesta seria una solució molt més “independent” de la geometria de l’aorta dels pacients.
