Aquesta no és una crònica del Mobile World Congress 2025. La meva manera de viure la fira un cop resoltes les obligacions professionals que em permeten obtenir una entrada sense haver de pagar el cost associat, és un pur exercici de serendipitat (anar badant sense objectiu per entre els 2.700 expositors). No crec prudent predicar sobre el que aquests darrers dies molta gent ja ha parlat i escrit (alguns inclús fent reflexions interessants), així que simplement pretenc compartir algunes valoracions personals.
- D’acord que el món avança molt ràpidament, però he estat a punt de tornar a publicar la 'Crònica alternativa del MWC' que vaig escriure l’any passat, perquè en un 98% continua sent vàlida
- Som uns ionquis de la novetat i, com a tals, cada cop necessitem dosis més grans per aconseguir el mateix efecte. La pregunta que anava fent a qui em trobava era “Has vist alguna cosa interessant?”. I la resposta àmpliament majoritària era “(silenci d’1-2 segons) No”, allargant tant la “n” com la “o”, amb to dubitatiu.
- És evident que la IA no és un bluf com el metavers i tindrà un impacte disruptiu que encara no sabem imaginar. Però aquesta edició no ha estat la de la presentació de les seves aplicacions reals que ens transformaran la vida.
- Accepto que l’evolució de la tecnologia de connectivitat és com la bicicleta que no pot aturar-se perquè llavors cau, però crec que és agosarat començar a embolicar la troca del 6G quan el principal repte del 5G és monetitzar la infraestructura, és a dir, que el mercat no respon com s’esperava.
- Les tecnologies immersives que permeten una realitat estesa (XR) s’han esforçat per presentar casos d’ús concrets, però queda un llarg camí de millores en usabilitat i experiència d’usuari abans no arribin de manera massiva al corrent majoritari.
- En les fires no especialitzades en robòtica, els robots s’utilitzen com a reclam per atraure l’atenció. Humanoides i quadrúpedes s’anaven trobant aquí i allà. No entenc l’atracció que causen quan les seves prestacions reals estan enormement allunyades de les que mostren en multitud de vídeos virals.
- D’acord que l’energia que es viu en el 4YFN és fascinant, però continuo reclamant el 4YPN (4 Years Past Now) per saber quantes de les start-ups presents fa 4 edicions encara sobreviuen. Certament, el circ que s’organitza ajuda a l’ecosistema emprenedor, però m’agradaria saber què queda realment quan es desmunta la carpa.
Finalment, ja que el MWC és un esdeveniment de telefonia, tres detalls sobre mòbils:
- Veient com un gruix rellevant de novetats en telèfons mòbils posen el focus en les seves capacitats fotogràfiques (¿què hi fa un telèfon amb quatre càmeres i un objectiu periscòpic de 200 megapíxels!?) m’agrada creure que hi ha un univers paral·lel en el qual algú va tenir la idea d’afegir un telèfon a una càmera de fotos i ara tothom passeja amb una càmera al coll a través de la qual parla amb els seus amics.
- O totes les modes tornen o és que tenim poca memòria. ¿Ningú recorda l’intent fallit dels telèfons ultraprims que es doblegaven quan els gestionaves sense una cura extrema? A veure si ara hem avançat amb l’ús de nous materials més resistents.
- Encara no he conegut ningú que tingui un smartphone plegable. Deu ser que en el meu entorn tothom és molt tradicional, perquè, un any més, no serà per manca d’oferta comercial.
Que ningú malinterpreti la meva visió una mica irreverent: passejar pel Mobile sempre és una experiència captivadora. Estic ja desitjant que arribi l’edició del 2026.
