El curs vinent, 2026/27, es materialitzarà el canvi curricular que afectarà algunes matèries científiques que s’imparteixen a primer de batxillerat, i per tant afectarà l'alumnat que tria la modalitat de Ciències i Tecnologia. I quina serà la magnitud del desastre? Doncs que les matèries de Física i Química, que fins ara tenien 3 h/setmanals cada una, es fusionaran en una matèria única, Física i Química, de 4 h/setmanals que continuaran desdoblades a segon de batxillerat. El mateix escenari es preveu per a les matèries de Biologia i Geologia i Ciències Ambientals, que es convertiran en Biologia i Geologia (4 h/setmanals). I, per rematar el despropòsit, alguna ment brillant ha proposat que, per compensar les hores "perdudes", es podrien oferir unes matèries optatives de lliure elecció per part de l'alumnat. Vaja, un cataclisme de magnitud inestimable...
Però no acaba aquí... Els canvis afecten també el Treball de Recerca de Batxillerat, que canviarà el seu estatus i pes en la nota final de batxillerat, i passarà del 20% que actualment té, a un pes del 10%. Insignificant...
Aquests canvis específics al currículum vigent venen motivats per uns requisits que el Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes ha fet a la Generalitat, a través del Departament d'Educació i Formació professional, per adaptar el currículum de Catalunya a la Ley orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo. I tot i que han estat fortament protestats per col·lectius de professorat, sindicats i entitats de caràcter científic, sembla que les protestes no han estat prou sorolloses i, per tant, no han estat ni escoltades ni considerades.
La Societat Catalana de Tecnologia, juntament amb les altres societats científiques de l'Institut d'Estudis Catalans, ha donat suport a les demandes d'aquests col·lectius, i des d’aquest compromís actiu, voldríem fer diverses reflexions genèriques, i d'altres d'específiques, pel que fa als canvis que afecten la modalitat de Ciències i Tecnologia, en la qual està inclosa la matèria de Tecnologia i Enginyeria, que és la matèria de referència per obrir perspectives relacionades amb estudis i professions de caràcter tecnològic, relacionades amb l'enginyeria, l’arquitectura, la informàtica i les telecomunicacions. Insignificants, també...
Una primera reflexió és que el canvi aplicat no ha vingut per millorar pedagògicament el que tenim fins ara, sinó que clarament comporta una notable sensació d’empitjorament, que es camufla darrere d’una argumentació normativa que pretén que el currículum de Catalunya ha de ser un fidel reflex del qual proposa la normativa estatal. I si aquesta era la intenció, aquest canvi no servirà. Vaja, que s’està fent tard i malament.
Una segona reflexió, sobre el Treball de Recerca, que és una opció específica de Catalunya que no es fa a cap altra comunitat de l’Estat, és aquesta significativa pèrdua de “pes”, que ja la voldrien el col·lectiu de nutricionistes... Aquest treball es fa des de la implantació del Batxillerat LOGSE, als anys 90, i mentre ha mantingut el pes del 20% a la nota final de batxillerat, ha estat un tret identitari del nostre batxillerat, d'èxit reconegut, que porta l'alumnat a realitzar, de forma autònoma i aplicant la metodologia específica de recerca, un desenvolupament de competències personals molt important. Molts Treballs de Recerca han esdevingut empreses exitoses, o han estat el punt de partida de recerques universitàries. Insignificant?
Una última reflexió ens portaria a qüestionar si el sistema educatiu necessita estabilitat i diàleg amb la societat, per adaptar-se a la realitat i millorar els resultats acadèmics dels estudiants. La resposta “bona” és única, i ja s’ha demostrat que aquests canvis cíclics no ajuden a millorar resultats ni a mantenir un bon clima en els centres educatius, ans al contrari, ja que comporten uns nivells notables de desencís entre l'alumnat, que pateix la inestabilitat d’aquests canvis constants.
Si agrupem aquestes reflexions i sentiments del col·lectiu de professorat de ciències i tecnologies, acabem posant-nos d’acord que aquests canvis semblen més motivats per la pulsió uniformitzadora del Govern d'Espanya, amb una intenció més o menys oculta per evitar la diferenciació de Catalunya amb el seu currículum, emparada per una “necessitat” de fer canvis prescindibles.
"No deixa de ser un contrasentit que Catalunya, amb un sector industrial destacat i amb una presència significativa de centres de recerca tecnològica, tingui aquest panorama de base per preparar i orientar el nostre jovent."
El panorama de la presència de la Tecnologia a l'ESO i al batxillerat és de mínims, malgrat les accions de diàleg amb l'administració educativa: actualment la Tecnologia d'ESO, de primer a tercer s'anomena Tecnologia i Digitalització i és comuna per a tot l'alumnat; a quart d'ESO, manté el nom de Tecnologia, però esdevé una matèria optativa, i a Batxillerat es manté, tímidament, la matèria Tecnologia i Enginyeria, a costa de la desaparició de Mecànica i d'Electrotècnia, que van ser eliminades en els darrers “canvis”. I tot i que semblaria que a cada bugada perdem un llençol, pel que fa a la matèria de Tecnologia i Enginyeria, amb aquests canvis, de retruc i per quadrar horaris, ens trobem que la càrrega lectiva s’incrementa en una hora setmanal, fet que ens plau, però que considerem inacceptable perquè és el resultat i la conseqüència d'un despropòsit tan absurd com enorme.
No deixa de ser un contrasentit que Catalunya, amb un sector industrial destacat i amb una presència significativa de centres de recerca tecnològica, tingui aquest panorama de base per preparar i orientar el nostre jovent, que s’enfronta a escenaris amb enormes demandes professionals tecnològiques, que gaudeixen d’una elevada inserció laboral, a les que podrien arribar per motius tan diversos com inesperats, però no pas perquè s’hagin forjat vocacions a l’ensenyament obligatori.
"El que no es coneix, no existeix" aquest lema té una rellevància especial en el cas de la Tecnologia, matèria que apropa l'alumnat al procés tecnològic i al procés en enginyeria, juntament amb els coneixements i continguts propis que proporcionen l'alumnat la visió de la tasca d'enginyeres i enginyers i professionals de sectors tecnològics. Per tant, connecta els coneixements de la matèria amb les oportunitats futures i amb arrelament al territori.
I un sentiment tant dolorós com cert és que si volem enginyeres, enginyers, tècnics i tècniques qualificades i un futur per al nostre jovent, definitivament hem de mantenir el crit, alt i clar del sí a la Tecnologia!
