Avís per a navegants: el que segueix no pretén informar sobre el que ha estat l’edició 2026 del MWC a partir de notes de premsa reciclades. Són, simplement, algunes reflexions personals d’algú que s’hi ha passejat amb més curiositat que entusiasme.
Per començar, reconeguem una certa fatalitat. Fa sis anys, el Mobile va ser el primer gran esdeveniment anul·lat per la COVID-19. Enguany, dos dies abans de la inauguració, un parell de sonats van decidir començar una guerra que ha tancat l’espai aeri entre Barcelona i l’origen d’un bon gruix de visitants. Una constatació més de l’entorn VUCA.
Els 105.000 visitants oficials estan una mica per sota de l’expectativa, però s’ha de reconèixer que, a més dels neons llampants, és un esdeveniment on es respira negoci: reunions a porta tancada de gent molt formal, fotos en l’intercanvi de documents signats... Realment som el centre del món tecnològic durant una setmana.
Abans parlava de guerra. És obvi que gran part de la tecnologia presentada té o pot tenir doble ús, però excepte algun cas molt aïllat, no s’han explicitat aplicacions en defensa. Tal com va el món, veurem si en pròximes edicions es manté la fantasia de la neutralitat.
Evidentment, el que sí que ha tingut una omnipresència enlluernadora ha estat la IA. Encara surfegem el hype, però es percep el canvi de rasant. La publicitat d’Adobe l’encerta plenament quan expressa “De l’expectació per la IA al ROI del màrqueting”. El mercat demana més veritat i menys fum digital. Menys confeti i més última línia del compte de resultats.
Em van impactar les múltiples solucions sectorials de Huawei, i això que només vaig poder badar per la part pública. Ara que estem enfadats amb els americans, és bo saber que hi ha alternatives. Perquè, què voleu que us digui, arribats al punt que t’espiïn i et tinguin agafat per allò que penja, tant me fa que siguin xinesos com americans.
"Aquells que pretenguin parlar de “sobirania tecnològica europea”, concepte ara de moda, que es passegin pel Mobile per adonar-se que és un oxímoron."
I a aquells que pretenguin parlar de “sobirania tecnològica europea”, concepte ara de moda, que es passegin pel Mobile per adonar-se que és un oxímoron. Almenys, en el flanc sud sempre ens quedarà servir cerveses als turistes, que ves a saber si serà la sortida laboral que els quedarà a tots els universitaris que han decidit petar-se una setmana de classe per guanyar quatre rals (que, per tancar el bucle argumental, segur que se’ls gastaran majoritàriament en cerveses).
Soc conscient que la dinàmica del capitalisme obliga al consum constant, però fa temps que estic més que feliç amb les prestacions del meu mòbil. Quan la gran novetat d’enguany és el model d’Honor que incorpora un braç robòtic perquè la càmera faci tracking del que volem gravar (ep!, tecnològicament impressionant), potser és que hem arribat al final del camí.
La mateixa dinàmica aplica a les G. Ja sé que toca, però em fa molta mandra que em parlin del 6G (tot i que menys del que m’esperava i força menys que d’edge computing) quan la gran promesa del 5G, les xarxes privades d’altes prestacions, no ha quallat en el mercat i, per tant, estem lluny d’amortitzar les inversions fetes.
M’ha agradat comprovar que una de les velles promeses de la revolució digital, les ulleres amb realitat augmentada, ja és una realitat. I no pels nombrosos models presents als estands, sinó perquè he vist dos usuaris que les portaven i, preguntats pel tema, van dir que n’estaven satisfets (també és cert que si ets dels primers frikis que se les compra, després no diràs que no van bé).
Pel que fa al 4YFN, permeteu-me repetir la meva demanda de cada any: l’interessant seria tenir l’informe 4YPN (4 Years Past Now) per saber quantes de les empreses emergents que hi eren fa quatre edicions encara sobreviuen. Vull menys storytelling i més traction per demostrar que el model de negoci pot donar beneficis abans de cremar l’última ronda de finançament.
Si m’agradés el motor, que no és el cas, hauria al·lucinat amb trobar-me quasi tants cotxes d'F1 com al paddock de Montmeló. Però amb el que sí que he xalat ha estat amb els dos ordinadors quàntics que ensenyaven les tripes. A Fujitsu reconeixien que encara els queda una mica, però IBM presumia d’haver donat servei a més de 600 clients.
Molts humanoides i molta gent gravant-los per compartir-ne vídeos amb familiars i amics, però els models que han vingut són de gamma baixa. Res de les tombarelles que tots hem vist als vídeos virals de la celebració de l’any nou xinès, tot i que les danses que han ensenyat són un pas rellevant respecte a l’edició del 2025, quan tot just s’aguantaven drets. Al ritme que va, ben aviat ja podran començar a “alliberar” molts treballadors. La pregunta que encara no estem abordant seriosament és què farem amb els treballadors que quedaran “alliberats”.
Tanco la llibreta i enfilo la sortida cap a la plaça d’Europa, pensant ja en l’any vinent. En la meva incoherència, continuaré criticant els focs d’encenalls, però espero que el Mobile no abandoni l’espectacle.
