Dies enrere vaig participar en la meva primera Diada com a degana del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. És un nou rol que enllaço amb el de presidenta, que he ocupat els quatre anys anteriors. L’afronto, al costat del president Xavier Rovira i amb tot un equip al darrere, amb la il·lusió de continuar la feina que s’ha fet en 75 anys d’història del Col·legi que aquest 2026 ha rebut la màxima distinció del Govern: la Creu de Sant Jordi.
Aquests són, sovint, moments de mirar enrere i fer balanç, però, sobretot, de mirar endavant i projectar on volem arribar. I això és el que hem fet. Entenem l’enginyeria com la manera de transformar coneixement en capacitat per viure millor, ja que crea les condicions perquè la vida pugui desenvolupar-se. Ara parlem de transició energètica, de transformació digital, d’intel·ligència artificial, de reindustrialització, la competitivitat econòmica o la sostenibilitat... Són els grans debats que determinaran la qualitat de vida i la prosperitat de les generacions futures. I en tots ells hi ha un element comú: l'enginyeria. Per això, quan reclamem més enginyeria, no estem fent una reivindicació corporativa. Estem fent una proposta de país.
Més enginyeria en els lideratges. Les decisions complexes necessiten coneixement tècnic al costat del coneixement polític, econòmic, social i jurídic i, per tant, cal que més enginyers i enginyeres encapçalin els espais de decisió. Comencem a tenir companys al capdavant de les institucions, i en volem més, però també en el si dels processos administratius públics com ara els processos de licitació, donant a cadascú la seva quota d’expertesa i de valor. Avui això no és així. Cal reformar-ho i possibilitar aquest treball multidisciplinari que enriqueixi els projectes amb l’aportació de tots.
Processos més simples. Per fer una administració més eficient, més àgil, que posi les persones al centre i faciliti el desenvolupament dels projectes i l’activitat calen tràmits més simples i més fàcils. Fa temps que ho reclamem i celebrem que l’avantprojecte de llei de simplificació administrativa va en aquesta direcció. Tanmateix, cal assegurar que allò que serà llei arribi als negocis i a les oficines de gestió, i que els enginyers i aquells que promouen activitat econòmica ho percebin com una realitat.
Més reindustrialització. Catalunya necessita indústria. I la indústria necessita enginyeria. Amb el nou Pacte Nacional per a la Indústria la productivitat, la descarbonització i la resiliència, se situen com a prioritaris, però detectem que cal un canvi en la cultura industrial, per donar a conèixer què és, què fem i què ens aporta el nostre sector. Aquí podem fer molt i ja ho estem fent, en alguns casos en col·laboració amb la Generalitat. La iniciativa Benvinguts a la Fàbrica d’obrir les fàbriques a la ciutadania, n’és un bon exemple! Serà una nova mirada que ens ha de permetre superar inèrcies i afrontar els projectes estratègics amb més confiança. Necessitem fer-los bé, evidentment. Però sobretot necessitem fer-los. El progrés no pot quedar permanentment encallat. Som, la Plataforma del Sí!
"Volem que Catalunya sigui un país que confiï més en el coneixement, en la tecnologia i en la capacitat de construir"
Més enginyeria com a vocació. Tot això només serà possible si tenim professionals formats i preparats. Però, estem preparats per formar els enginyers i les enginyeres que necessitarem? El debat sobre la capacitat de la universitat pública per donar resposta a la demanda és viu. Nosaltres creiem que aquest debat és una oportunitat. No només per preguntar-nos quantes places necessitem, sinó per preguntar-nos: Quins professionals de l’enginyeria necessita Catalunya? Potser hem de repensar el model formatiu. Uns graus més genèrics i sòlids, que reforcin les matèries fonamentals comunes i permetin una continuïtat clara cap a l’enginyeria superior regulada. I, al costat, graus més especialitzats i pràctics, amb itineraris clars cap a l’enginyeria tècnica.
Necessitem claredat. I aquí el Col·legi vol aportar una reflexió. Hem de participar en la conversa sobre els plans d’estudis. Hem d’aportar la visió professional. I hem de defensar una formació connectada amb la realitat.
I perquè tot això tingui recorregut cal un marc professional legal que ajudi que tots els actors de la cadena de talent de l’enginyeria pugui col·laborar de manera més eficient i coordinada al servei del benestar de la societat. Això, ho podria regular la Llei de l’Enginyeria, que fa temps que demanem.
No ens espanta que la llista de deures sigui llarga i complexa. Tot al contrari.
Volem que Catalunya sigui un país que confiï més en el coneixement, en la tecnologia i en la capacitat de construir. Un país que no es resigni davant els reptes, sinó que els afronti. Un país que aposti per fer les coses bé, però també per fer-les. Els enginyers i les enginyeres hi serem.
Perquè no ens espanta la complexitat. És precisament allà on sabem aportar més valor.
Els pròxims 75 anys comencen avui.
