Quan un estudiant d’Enginyeria Industrial entra a l’Escola, tant ell com el seu entorn posen èmfasi en els resultats acadèmics. Aprovar és el més important. Tant és així, que de vegades es perd el món de vista i tot el que estigui fora de temari es percep com a superflu. Un cop superades les assignatures hauràs de fer TFG i pràctiques que t'interessin. Seguidament, decidir si vols acabar fent un màster per tenir una especialitat d’aquest còctel de l'enginyeria en què t'has submergit 4 o 6 anys de la teva vida. Aquest mestratge et podrà portar a una feina sent “Enginyer Superior”. D'aquesta manera podràs gestionar problemes i situacions des de molts angles tècnics diferents… Però n'hi ha prou? Què valoren realment les empreses? Quines habilitats et faran ser un bon enginyer? L’enginyeria està enfocada a les persones o a uns altres interessos? Són preguntes que em continuo fent tot sovint. Les respostes són molt diverses i algunes depenen de cada carrera professional, però el tracte amb les persones, el treball en equip, la comunicació assertiva i efectiva i l'esperit crític són transversals a totes les posicions de treball.
Fa uns anys que vaig deixar l'Escola enrere i em vaig graduar al GETI i especialitzar amb el MUEI Elèctric. Així i tot, segueixo les xarxes socials de la ETSEIB amb un bon record per les bones amistats que hi vaig fer i que hi continuen vinculades, des de professors a tècnics de laboratori passant per treballadors i conserges. L’Escola, l’edifici, va ser central a la meva vida. Malgrat el bon record, des de fa un temps tinc la sensació que cada vegada hi ha més mesures que escanyen més l'existència de l'associacionisme a l'Escola o a la UPC. M'agradaria reivindicar-lo com una formació paral·lela, complementària i alhora essencial per les persones amb base tècnica del futur.
La resolució de problemes que, gràcies a formar part de l'associacionisme, he tingut ocasió de gestionar fora de les aules m'ha enriquit moltíssim. Fins i tot, crec que ha contribuït a un creixement des d'una perspectiva més humana i profunda que una relació de companys de classe, de pràctiques, d’Escola o d'Universitat inclús.
"Si no s’incentiven les associacions costarà molt trobar enginyers i enginyeres en un futur amb perfil UPC"
L'esperit crític i la consciència social, impulsats i treballats per l'assemblea de la ETSEIB, l'assemblea feminista, l’Altre o Enginyeria Sense Fronteres, no es desenvolupa als continguts de cap assignatura. Alhora obre les portes a buscar respostes i a una confrontació dialèctica d'idees amb altres companys per fer una enginyeria millor. El treball en equip de BEST o de Cadència industrial mitjançant la WEC o una melodia respectivament tampoc l'he trobat al pla d'estudis.
Un petit apunt: També m'agradaria remarcar les millores que s'han aconseguit des d'aquests entorns en l'àmbit acadèmic i per l'estudiantat. Realment sense les associacions i més concretament l'assemblea d'estudiants, és difícil pensar que la biblioteca obrís per Nadal, que existissin les reavaluacions o bé que hi hagués una remuneració econòmica per les pràctiques universitàries.
Si no s’incentiven les associacions costarà molt trobar enginyers i enginyeres en un futur amb perfil UPC: líders mediadors, empàtics i amb un perfil tècnic fort. Perquè la tercera característica no brilla si no hi són presents les altres dues.
Tot i això, no voldria acabar l’article sense esperança: hi ha maneres d’estimular l'estudiantat a participar en aquests espais. Per exemple, en l’àmbit de crèdits d'extensió universitària, pel que fa a espais, menys pressió acadèmica, de recursos, etc. Si s'impulsen les associacions, tant la vida universitària com laboral milloraran considerablement.
