La producció de biometà emergeix com una solució clau per gestionar residus i avançar cap a la sostenibilitat energètica. A Catalunya, projectes innovadors i estratègies integrals estan configurant un model prometedor per transformar residus orgànics en energia renovable, tot afrontant barreres tecnològiques i socials. De reptes i oportunitats del biometà a Catalunya és del que s’ha parlat durant la jornada organitzada per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, exposant les últimes novetats sobre el tema.
A Catalunya, les granges i altres fonts de residus orgànics són una base amb gran potencial. Les dejeccions ramaderes fresques, per exemple, poden reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en més del 200% gràcies a una gestió adequada. A més, el temps d’emmagatzematge és crític: si les dejeccions s’emmagatzemen massa temps, fins al 40% del metà es pot perdre, generant emissions directes que agreugen el canvi climàtic.
La bioenergia, una forma d’energia renovable derivada de recursos biològics, inclou el biogàs i el biometà. Aquest últim es produeix enriquint el biogàs mitjançant tecnologies com membranes per eliminar impureses. Actualment, el biometà s’utilitza per substituir el gas natural, contribuint a una xarxa energètica més sostenible. "La xarxa de gas hauria de començar a ser considerada una xarxa de gas renovable. potser el dia que més del 51% del gas sigui biometà, podrem parlar-ne així" ha afirmat Xavier Flotats, catedràtic emèrit de la UPC i expert en gasos renovables.
Un exemple destacat és una petita planta de biogàs que ha donat lloc a plans per a una instal·lació més gran, impulsada per 150 famílies unides en un projecte comú. Aquesta experiència ha demostrat com la col·laboració pot convertir una idea en un model reproduïble, especialment en zones amb grans produccions agrícoles i ramaderes. Flotats ha assegurat que "el factor clau no és només disposar de tecnologia avançada, sinó la capacitat de col·laboració entre agricultors, administracions, indústria i universitats. Aquesta cooperació contínua és essencial per planificar i aprendre, i per assolir els objectius comuns sense aturar-nos."
A Europa, hi ha més de 1.548 plantes de biometà i unes 20.000 plantes de biogàs, amb França liderant amb 715 instal·lacions de biometà. La tendència és clara: transformar plantes de biogàs que generaven electricitat perquè produeixin biometà. L’estratègia catalana per al biogàs inclou inversions de 30 milions d’euros en els pròxims anys, destinats a infraestructures i connexions amb la xarxa de gas. També s’han identificat 28 barreres per al desenvolupament del sector i s’han proposat 38 accions per superar-les. Entre aquestes mesures destaquen la reducció d’emissions de metà i l’ús eficient de dejeccions com a fertilitzants.
El territori català té un gran potencial: a la zona del Segrià, amb 1.400 granges de porcí, es podria produir fins a 636 GWh anuals de biometà. Però el 92,6% de les granges són petites, fet que limita la viabilitat de les instal·lacions individuals. Les plantes col·lectives són una solució viable per optimitzar recursos i generar noves oportunitats econòmiques locals.
Les tecnologies actuals permeten adaptar-se a diferents necessitats: des de plantes que cobreixen necessitats tèrmiques i elèctriques fins a sistemes avançats per enriquir el biogàs. Aquest procés no només genera energia, sinó que redueix emissions i promou una gestió més eficient dels residus. La integració de biogàs amb altres gasos renovables, com l’hidrogen, obre la porta a una xarxa de gas renovable. Aquesta combinació permet aprofitar el potencial de l’electròlisi amb electricitat renovable i la digestió anaeròbica per transformar l’hidrogen en biometà. Amb una visió integradora, Catalunya té l’oportunitat de liderar la transició cap a una energia més sostenible i accessible, aprofitant els recursos locals i reduint la dependència del gas natural.
Transició energètica
La transició energètica requereix solucions eficients per descarbonitzar sectors clau i mantenir la competitivitat econòmica. En aquest context, empreses com Naturgy advoquen per tecnologies madures com el biometà i l’hidrogen verd, que es presenten com opcions viables per a una economia descarbonitzada i competitiva. L’hidrogen verd es presenta com la millor alternativa gestionable, oferint flexibilitat i permetent aprofitar l’energia renovable de forma eficient. Durant la jornada, José Luis Gil, director de Gasos Renovables de Naturgy, ha destacat el biometà com la solució més eficient per descarbonitzar sectors domèstics i industrials. Aquesta font d’energia renovable no només contribueix a reduir les emissions, sinó que també pot aprofitar el potencial de residus orgànics a Espanya, una de les seves grans fortaleses.
Tanmateix, en absència d’objectius clars per a la producció de biometà al territori, una part significativa d’aquesta energia és exportada, desaprofitant una oportunitat estratègica per a l’economia nacional. Gil ha insistit que la neutralitat tecnològica és clau per mantenir la competitivitat industrial i protegir la renda disponible de les famílies. Aquesta estratègia permetria combinar diferents fonts d’energia renovable amb tecnologies madures, evitant compromisos econòmics ineficients a llarg termini. “Espanya té un gran potencial productor, però necessita ser més ambiciosa en aquest àmbit, i impulsar-ne veritablement el seu desenvolupament” ha sentenciat Gil.
Full de ruta
Aquesta transició energètica es materialitza amb iniciatives com el Full de Ruta del Biogàs i el pla europeu RepowerEU, que promouen la producció i ús de biometà com a eix estratègic per al futur energètic. El Full de Ruta del Biogàs destaca l’aprofitament del biogàs generat en digestors de plantes de tractament d’aigües residuals (EDAR) i en instal·lacions ramaderes. Aquest full de ruta busca optimitzar recursos locals i reduir l’impacte ambiental del sector. Com ha explicat Josep Maria Serena, director general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, en la seva intervenció el Full de Ruta "promou sobretot l’ús de biogàs procedent de digestors de plantes de tractament d’aigües residuals i de la gestió ramadera". Per la seva banda, la iniciativa RepowerEU fixa un objectiu ambiciós: produir 35 bcm (milers de milions de metres cúbics) de biometà l’any 2030, equivalent al 8,9% del consum energètic europeu.
Actualment, Catalunya compta amb vuit plantes d’aprofitament de biometà en operació i cinc més en fase de projecte. Aquestes instal·lacions són un reflex del creixent interès per aquesta tecnologia i la seva capacitat de generar energia renovable a partir de residus orgànics. "Des de la Direcció General de Transició Energètica i Acció Climàtica, s’han impulsat ajudes específiques per a l’aprofitament del biometà” ha afegit Serena. Aquestes subvencions, que sumen 1,1 milions d’euros aquest any, cobreixen principalment la infraestructura necessària per connectar les plantes a la xarxa energètica. Per al pròxim any, el pressupost s’ampliarà fins als 4 milions d’euros, amb l’objectiu d’impulsar nous projectes i consolidar aquesta font d’energia renovable.
