Aquest dimarts, Josep Canós cedeix el deganat del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) a Narcís Armengol. Ho fa després de quatre anys al càrrec en que, a més de l’equilibri pressupostari i la COVID-19, s’ha aconseguit que la institució sigui referent en temes com el de l’energia. Canós creu que les comissions no parlem més que “de veritats tècniques” i per tant, els mitjans de comunicació hi busquen expertesa i coneixement. En aquesta entrevista de balanç a Fulls d’Enginyeria, Canós demana més reconeixement social pels professionals de l’enginyeria i adverteix que en qualsevol àmbit la tecnologia té o tindrà molta incidència. “Avui dia el camp de l’enginyeria és il·limitat”, afirma Canós.
Com valores el teu pas pel deganat del COEIC?
Personalment a mi m’ha produït una satisfacció perquè és una de les poques activitats que al llarg de la teva vida professional pots dedicar al col·lectiu. Des d’aquest punt de vista és satisfactori.
Què creus que has pogut aportar-hi?
Un sempre intenta aportar tot el que ha practicat, les seves capacitats, i des d’aquest punt de vista, he aportat capacitat de gestió. En una institució com les nostres al final toques moltes tecles interiors i exteriors i, per tant, s‘han de gestionar. Però juntament amb en Jordi Renom, l’esforç que hem fet i que ha estat ben entès i que hem pogut assolir ha suposat la incorporació de molts enginyers i enginyeres a les juntes de govern i a les comissions, és a dir, engrandir de forma manifesta el col·lectiu actiu que és el que es necessita.
Què es trobarà sobre la taula el nou degà?
El nou degà, si parlem amb termes mariners, es trobarà una nau preparada i motivada per solcar tots els mars variants i canviants que vindran en el futur.
El Col·legi ha estat peça clau per explicar la crisi de l’energia, els darrers temps, és el tipus d’expertesa que voleu divulgar?
Això s’ha pogut fer partint del coneixement que tenen els membres de les comissions. Quan un tema és rellevant o en aquell moment surt a la llum publica amb força, la nostra aportació sempre serà dins el marc de notícies i de barreges de notícies aportar la veritat tècnica. Al final, el col·legi com a institució i la seva contribució de la societat és ser el referent. Per què ens venen a buscar els mitjans de comunicació? Perquè veuen una expertesa, uns coneixements i que ens recolzem amb les dades. Nosaltres no parlem més que de veritats tècniques.
En quins altres àmbits creus que l’enginyeria té molt a dir?
Avui dia diria que gairebé és infinit, perquè en quin àmbit de la societat no hi incideix o hi incidirà la tecnologia de forma molt forta? Qualsevol àmbit tindrà una aportació de l’enginyera però no cal anar més enllà, després dels dos anys que hem passat, en l’àmbit sanitari i mèdic, els quiròfans són enginyeria, el suport a les analítiques, etc. Avui dia el camp de l’enginyeria es pot dir igual que el de la tecnologia: és il·limitat.
Com veus la professió, actualment? Se la valora prou?
Crec que la professió està reconeguda, per això que comentàvem, la tecnologia està en tots els àmbits. La societat assimila que l’enginyeria és qui proporciona i desenvolupa aquesta tecnologia. On tindria més interès a millorar, és al pla més personal, és a dir, l’enginyer o l’enginyera i el reconeixement que tenen dins la societat. Segurament es pot treballar perquè com a professió passes a l’individu, al final, i cal el reconeixement a títol individual.
No es dona?
A vegades no, en temes de l’administració per exemple, queda difuminat. Darrere de moltes actuacions hi ha un enginyer o enginyera que no surt mai. Nosaltres som una professió de ‘back’, no de ‘front’ i això fa que quan hi ha un tema, surtin professions molt ben valorades però no es veu el treball que hi ha darrere, que ha fet un enginyer o una enginyera.
