La Unió Europa ha fixat, en el full de ruta de l’hidrogen del febrer de 2019, que el 2050, el 24% de l’energia final consumida ha de provenir de l’hidrogen. Hi ha doncs, moltes esperances perquè aquest nou vector energètic sigui un substitut dels hidrocarburs actuals i contribueixin, per tant, a assolir la neutralitat climàtica fixada en els objectius del Green Deal i la descarbonització en sectors estratègics.
A Catalunya, segons les primeres estimacions de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya i en funció dels objectius fixats pel Full de Ruta de l’Hidrogen del govern espanyol, el 2050 s’hauria d’arribar a una demanda d’entre 7.000 i 10.000 kteps.
Perquè tot això sigui possible, calen projectes que facin madurar la tecnologia i la posin a l’abast dels sectors que l’han d’adoptar els propers anys, un propòsit que s’ha marcat La Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa estratègica de país que algutina prop de 200 insittucions i empreses per treballar de forma col·laborativa. La Universitat Rovira i Virgili lidera la vall amb Jordi Cartanyà al capdavant, com a coordinador, que té clar que impulsar l’hidrogen no és imprescindible per aconseguir neutralitat i prospertitat econòmica. I és que tal com ha explicat en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, l’ecosistema de l'hidrogen suposarà nous reptes pel país, la transició energètica la recuperació econòmica i l’equilibri territorial.
En aquest marc i amb aquests reptes, Catalunya ja té sis iniciatives importants en aquesta direcció. D’una banda s’està tirant endavant un macroprojecte a Tarragona per fer una gran central de 150 MW d’electròlisi. La central s’ubicaria a la refineria de Repsol i a través d’un rack de canonades es comunicaria amb tot el pol industrial. En aquesta zona del país, també es treballa amb un projecte industrial d’emmagatzematge al Port que hauria de servir per impulsar la importació i exportació des d’aquest punt. Són, en aquest cas, projectes associats a altres projectes industrials de producció de renovables, bàsic per a la generació d’hidrogen verd.
Però aquest no és l’únic. Martorell es projecta com un hub important de 150 MW per la indústria interessada de la zona que vuglui substituir el gas natural en els seus processos mentre que a Vacarisses, la Sènia i la Garrotxa s’hi està treballant per poder tirar endavant centres de producció d’hidrogen a partir de residus orgànics.
En paral·lel a aquests sis projectes, a Catalunya també se’n desenvolupen d’I+D+I, 26, en producció, transport i usos finals, alhora quees proejctes hidrogeneres i hidroleneres que han de donar el suport imprescindible pel desplegament de flotes de vehicles, principalment pesants, que es passin a l’hidrogen. La primera d’aquestes instal·lacions ha estat la de TMB, que ja vam explicar en aquest reportatge.
Amb tot això, el coordinador de la Vall de l’Hidrogen situa que la inversió per al període 2021-2026 és de en 1.500 MEUR – sense tenir en compte les inversions en parcs eòlics i fotovoltaics necessaris per aquest impuls-. Segons ha explicat Cartanyà, posar en marxa tots aquests projectes significarien una reducció de CO2 de més de 400.000 tones cada any, i segons les primeres estimacions generarien fins a 1.895 llocs de treball directes i 2.331 indirectes.
Són càlculs que s’han fet amb els projectes que hi ha sobre la taula actualment, amb els quals, segons Cartanyà, Catalunya podria convertir-se a en la comunitat que més participaria en el full de ruta espanyol, al costat del País Basc i Aragó. “Som una iniciativa in progress”, defineix Cartanyà, que a més d’unir i coordinar projectes, destaca de la Vall contribueix a fer sinergies, buscar socis o fins i tot accés al finançament, un “valor afegit”.
Des de la Vall de l’Hidrogen s’albira una “aliança estratègica” amb d’altres iniciatives semblants de l’Aragó, País Valencià o fins i tot el Sud de França, o la que més avançada està és la del Corredor de l’Hidrogen del País Basc.
L’exemple basc
Ja fa uns quants anys que el País Basc impulsa la tecnologia de l’hidrogen. La capacitat tecnològica i industrial de la zona hi ha contribuït així com una “certa cultura de cooperació”. Així ho veu Marcos Suárez, responsable de l’àrea d’hidrogen del Clúster de l’Energia del País Basc que, en una primera jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, ha explicat l’impuls de del projecte del Corredor de l’Hidrogen amb l’objectiu de crear “un ecosistema amb una estratègica de col·laboració públicoprivada” per avançar en la descarbonització de sectors bàsics.
Pel gerent de Petronor -empresa que lidera el Corredor- Elias Unzueta, s’ha produït un canvi de paradigma i hi ha més consciència del problema climàtic actual i de les amenaces que implica el CO2 i que, per això, és ara que s’ha donat aquesta visibilització de l’hidrogen. “Hem de descarbonitzar i no tenim una alternativa clara. L’hidrogen pot jugar un paper”, ha dit Unzueta que, tot i això, reconeix que té s’han de superar els inconvenients d’aquest vector.
Però tot i això, es considera que l’hidrogen ha de ser l’element capaç de “traccionar” la cadena de valor i, per això, es va començar a gestar aquest Corredor, que consta de 124 organitzacions entre institucions, empreses, centres tecnològics, que preveuen una inversió de més de 1.500 MEUR, una reducció de les emissions de CO2 de 1.620.000 tones cada any i una generació d’ocupació de 1.340 llocs directes i més de 6.700 indirectes.
El Corredor Basc de l’Hidrogen connecta la Refineria de Petronor, que actua com una capçalera amb gran capacitat per produir i consumir, el Parc Tecnològic d’Abando que ha de ser el punt neuràlgic del desenvolupament d’altres projectes paral·lels com els de la mobilitat associada a aquest nou vector. Per fer-ho possible, el Corredor té ja en marxa diversos projectes amb diferents tecnologies. Un exemple n’és la instal·lació d’un electrolitzador de 100MW que suposaria generar al voltant de 2t/h d’hidrogen renovable amb el consum principal a la refineria de Bilbao com a matèria primera en substitució de part de l’hidrogen convencional, generat actualment. En aquest cas, la instal·lació aniria acompanyada de la la instal·lació de 385 ME de generació elèctrica fotovoltaica, 190 MW de generació eòlica i una bateria de 73 MW. En una altres
També es preveu la instal·lació d’una planta de producció de biogas a partir de residus de la fracció de combustible sòlid recuperat (CDR) procedent dels residus sòlids urbans de Bizkaia i de residus agroforestals. Pel que fa als combustibles sintètics, s’està treballant d’una planta d’Efuels d’escala demostració de producció de combustibles sintètics, partint de l’hidrogen renovable i el diòxid de carboni com a matèria primera. En paral·lel, també es treballa per la construcció d’una planta pilot de transformació de biogàs generat actualment a la planta de tractament de residus orgànics d’origen municipal, per digestió anaeròbica. Es produeix així, hidrogen per a l’ús en el transport públic de viatges i en els camions de recollidad e residus sòlids municipals.
La formació, peça clau
Aconseguir estendre una tecnologia ja madura com la de l’hidrogen requereix també, formació. Tant Cartanyà com Unzueta coincideixen en insistir que cal fer un esforç per donar sortida al coneixement generat per poder donar oporunitats per desenvolupar indústria i capacitat a pimes i tot tipus d’empresa. El màster professional en Tecnologies de l’Hidrogen que ofereixen conjuntament la URV, la UPC, a Universitat de Saragossa, la Universitat del País Basc i la Universitat de Mondragon i altres institucions educatives. Per Unzueta és una formació “per a professionals que volen preparar-se per aquest futur”. A més, tant Cartanyà com Unzueta aposten per impulsar també en l’àmbit de la Formació Professional, cicles centrats en l’hidrogen i, paral·lelament, doctorats industrials.
