A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica XVPCA. Tot i que les dades recollides amb la XVPCA se centralitzen en aquest servei per avaluar la qualitat de l'aire i enviar-les a l'Administració de l'Estat i a la Comissió Europea, hi ha parts de la XVPCA que són gestionades per altres, els anomenats Centres d'Anàlisi. Això ho ha explicat Eva Pérez Gabucio, cap de la Secció d'Immission del Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, a la visita tècnica a l'estació de mesura de la qualitat de l'aire de BCN-Gràcia-St. Gervasi, que pertany a la Xarxa, organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya.
L'avaluació de la qualitat de l'aire es fa d'acord amb la legislació vigent i requereix dividir el territori en zones de qualitat de l'aire. A Catalunya s'ha realitzat aquesta divisió segons les emissions i les condicions de dispersió de cada zona. Això ha de permetre optimitzar el nombre de punts de mesurament, ja que si es mesura dins d'una zona en els diferents entorns que hi trobem, la resta de punts de la zona seran equivalents als nivells mesurats en alguna de les estacions de mesura. A Barcelona trobem 12 punts de mesurament i equipament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, a Ciutadella, Poblenou, el Port Vell, Gràcia - Sant Gervasi, IES Verdaguer, l'Eixample, Observatori Fabra, Palau Reial, parc de la Vall d'Hebron, pl. de la Universitat, Sants i Zona Universitària.
Per tal de determinar la qualitat de l'aire en els punts de mesurament es disposa d'equips automàtics o manuals. Els equips automàtics realitzen els mesuraments de forma contínua en el temps. Les dades generades són mitjanes deuminutals, que queden emmagatzemades com a fitxers diaris en l'ordinador de l'estació remota. Cada centre d'anàlisi es comunica amb les seves estacions mitjançant mòdem 3G o sFTP, per tal de transferir els fitxers diaris al seu centre de control, on les dades són validades i posteriorment transferides al Centre Receptor i Coordinador de Dades.
En aquest moment, els contaminants que es determinen mitjançant equips automàtics són: diòxid de sofre (SO2), sulfur d'hidrogen (H2S), monòxid de nitrogen (NO), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), monòxid de carboni (CO), ozó (O3), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5), partícules en suspensió de diàmetre inferior a 1 micra (PM1), benzè (C6H6) i mercuri gasós (Hg). També es mesuren els paràmetres meteorològics següents: temperatura, pressió atmosfèrica, radiació solar, direcció del vent, velocitat del vent, precipitació i humitat relativa.
En els equips manuals, la mostra es genera en el mateix punt, es recull i es trasllada posteriorment al laboratori designat pel centre d'anàlisi corresponent per tal d'obtenir el resultat de la mesura. Aquests resultats de les analítiques són validats per part del centre d'anàlisi i finalment es comuniquen al Centre Receptor i Coordinador de Dades, qui després supervisa les dades i les inclou en la base de dades de contaminació atmosfèrica. En general, el principi de funcionament d'aquests equips consisteix a forçar el pas de l'aire a través d'un material, actualment són filtres de fibra de quars, de fibra de vidre, tubs de carbó actiu i dissolucions, on queda retingut el contaminant que es vol determinar.
En aquests moments, els contaminants que es determinen mitjançant equips manuals són, fracció PM10 del material particulat, fracció PM2.5 del material particulat, benzè, compostos orgànics precursors d'ozó, dibenzo-p-dioxines i furans, clor i clorur d'hidrogen, metalls (Pb, Cd, As i Ni) i hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs). Aquests dos darrers paràmetres es determinen de la fracció PM10 del material particulat.
El Centre Receptor i Coordinador de Dades supervisa les dades que trameten els centres d'anàlisi i les inclou en la base de dades de contaminació atmosfèrica. La determinació del nombre d'estacions necessàries per avaluar la qualitat de l'aire d'una zona i l'elecció dels seus emplaçaments és fonamental per a una bona interpretació del comportament dels contaminants. Aquest tipus de disseny s'ha anat modificant per tal de respectar els nous criteris d'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire establerts per la nova normativa europea i recollits al Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire i al Reial decret 39/2017, el qual modifica l'anterior. Concretament, s'estableix la distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori i l'entorn més proper de cada punt de mesurament.
Dins aquest context normatiu, cal dividir el territori en zones de qualitat de l'aire (ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives de la qualitat de l'aire de tota l'àrea que la comprèn. Per això cal que la superfície que la forma sigui homogènia respecte a l'orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d'emissions industrials i de trànsit. Dins de cada zona de qualitat de l'aire es poden identificar diferents àrees segons l'ocupació del sòl i el tipus de fonts emissores.
D'acord amb aquests criteris cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l'aire i està caracteritzat per un tipus d'àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l'aire a Catalunya no cal mesurar tots els seus punts, sinó que d'acord amb la normativa és suficient disposar de dades per a cada tipus d'àrea dins d'una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d'immissió equivalents.
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
Aquesta xarxa és un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i actualment està adscrita administrativament al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Catalunya. Constitueix l'eina principal d'avaluació de la qualitat de l'aire i el seu objectiu és proveir informació sobre l'estat de qualitat de l'aire a Catalunya.
L'objectiu principal de la xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica és vigilar la qualitat de l'aire, és a dir, obtenir els nivells de concentració a l'aire dels principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que s'obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats per la contaminació atmosfèrica. La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se al marc normatiu, tant com a resultat dels canvis del territori i d'altres factors. Cada any es presenta un resum de l'estat de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l'aire a Catalunya.
