“No sempre he tingut clar què volia fer al futur, però jo sabia que gaudia: amb els números”. Nerea Hernández, enginyera industrial, era molt bona estudiant, les matemàtiques li anaven molt bé i, en general, treia molt bones notes. Té 29 anys i ja en fa sis que va acabar el grau d’Enginyeria Industrial a l’ETSEIB i el màster a l’ESEIAAT. Ho recorda com “una de les millors” etapes de la seva vida, i ho explica amb ganes d’encomanar la seva passió pels estudis tècnics a joves indecisos. “Al Batxillerat m’ho he passat bé perquè sempre he tingut curiositat i ganes d’aprendre”, explica.
La Nerea ha estat una de les joves professionals que ha participat a la Sessió d’Orientació per a Batxillerat i carreres tècniques que organitza cada any Enginyers Industrials de Catalunya a través del Club Bombeta i que vol ajudar els estudiants d’ESO i Batxillerat a prendre decisions sobre els estudis a escollir. El cas d’en Joan Lorente també serveix d’exemple. Recorda perfectament quan va prendre la decisió d’estudiar Enginyeria Industrial. Jugava a waterpolo i en un desplaçament, un company de l’equip tres anys més gran que ell li va ensenyar una tècnica per resoldre els problemes de matemàtiques que tenia de deures en cinc segons. “Aquest fet va fer-me veure que volia aprendre aquests mètodes i millorar coneixements”, relata en Joan. Per triar quina, va escollir la que permet tocar totes les branques i dona opció a fer, també, màsters especialitzats. En aquest mateix sentit, la Nerea afegeix que Industrials dona una base sòlida de coneixements a partir de la qual es pot construir. “Tenim tots els fonaments per poder aprendre de qualsevol altra branca”, diu la jove enginyera.
Hàbits d’estudi
Si la Nerea hagués de donar un sol consell als estudiants d’ESO i Batxillerat té claríssim quin seria: consolidar hàbits d’estudi. Explica que ella tenia molta facilitat i no va aprendre a estudiar. “Repassava el dia abans i treia bones notes”, explica, “però les enginyeries demanen hores”. Per la Nerea, aquesta facilitat es va convertir en dificultat el primer curs perquè es passa d’un aprenentatge molt guiat, fins al batxillerat, a una altra manera de fer. “La universitat no us tutoritza, depèn de vosaltres utilitzar els recursos i tot el que es tingui fet amb antelació va bé”, resumeix.
Però també recomana visitar el Saló de l’Ensenyament perquè qui els expliqui els estudis siguin els qui ara estan a les escoles. “Us podran explicar el que estan vivint”, diu.
El tòpic d’estudiar el que t’agrada
La Nerea també recalca que per estudiar amb èxit cal, també, trobar-li el gust als estudis escollits perquè són “moltes hores d’estudi i molts moments de frustració”. “Si no ho gaudiu, no és el que busqueu”, conclou la Nerea, que es dedica a la seguretat de màquines i, malgrat haver fet el màster amb només una companya – dona- i treballar en un entorn masculinitzat, confia que amb el temps és una qüestió que anirà canviant. “L’importat és que ens sentim còmodes”, diu.
Titulacions sense límits
Estudiar una enginyeria és una opció que, en general, no coneix límits. Núria Salán, professora a l’ESEIAAT i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, veu molts altres avantatges per triar estudis tècnics com els 67 graus que ofereix la Universitat Politècnica de Catalunya. En destaca, també, l’alt índex d’ocupabilitat. El 85% dels graduats troben feina després de titular-se, assegura Salán que afegeix que els qui decideixen agafar-se un any sabàtic per viatjar, per exemple, “espatllen les estadístiques”. En aquest sentit, Salán ha explicat la diferència entre graus habilitants i no habilitants, les moltes opcions que ofereix la universitat per completar els estudis, dobles graus i estades a l’estranger, entre altres. Per Salán, una de les gràcies dels àmbits de les enginyeres és la possibilitat de seguir aprenent al llarg de la vida.
