Logística contra el malbaratament alimentari

En una petita nau de menys de 400 metres quadrats, ubicada en un extrem de Mercabarna, el Banc dels Aliments recupera anualment 1,5 milions de quilos de productes que reparteix a un centenar d’entitats socials per a les famílies més vulnerables. Els aliments provenen principalment de majoristes de fruita i verdura que disposen de productes que no poden vendre però que, en canvi, després d’un triatge acurat poden continuar sent comestibles. Des del 2002 que Mercabarna i Banc dels Aliments col·laboren amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari però d’aquí poques setmanes, aquesta col·laboració entrarà en una nova fase.

El Banc dels Aliments estrenarà una nova nau, de prop de 900 metres quadrats, on s’espera que a la llarga, i en un projecte de més envergadura, es puguin arribar a recuperar 4 milions de quilos d’aliments, superant alguns dels esculls que es troba ara la Fundació. I és que actualment, el punt verd – l’espai on s’aboquen les restes orgàniques de Mercabarna – i el centre de recuperació d’aliments del Banc estan ubicats als dos extrems de la zona logística, una situació que fa que molts majoristes no apostin per aquest reaprofitament. La nova nau, en canvi, està a pocs metres del punt verd i es preveu que, gràcies a la nova ubicació, i a la política de Mercabarna d’incentivar cada vegada més les mesures contra el malbaratament, faran que sigui possible recuperar més quilos d’aliments aprofitables.

Així doncs, el pas a la nova nau és tot un repte que, per tal de culminar-lo amb èxit, requereix adaptar els fluxos de treball a les noves dimensions. Per fer-ho possible, un grup d’enginyers voluntaris, de la comissió d’Acció Social, i del grup de treball de Logística, de la comissió de Gestió Empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat col·laborant per elaborar el projecte tècnic sobre els equipaments i els processos que s’haurien d’implementar a la nova seu. L’enginyer Joan Josep Vallvé ha liderat el projecte i, en una entrevista als Fulls d’Enginyeria, explica que han analitzat a fons els processos actuals per veure i comprovar com han de gestionar-ho al nou local, des de l’entrada dels productes, al triatge, a la paletització i al repartiment a les entitats. ‘’Nosaltres estem dissenyant la instal·lació d’uns equipaments i d’uns processos adients’’, diu Vallvé, ‘’amb l’objectiu final de poder arribar als tres o quatre milions de quilos d’aliments recuperats en el futur’’. Per Vallvé, afegint instal·lacions de triatge es podran processar més aliments i per això, defensa que amb un procés ‘’més lineal, amb més mecanització dels trasllats de caixes i més capacitat’’ no ha de ser difícil aconseguir aquestes xifres.

El també enginyer industrial Jesús Arribas explica que una de les novetats que es proposa incorporar és fer un major seguiment de tots els productes, amb etiquetatge. ‘’La idea és que el producte que arribi es pesi i se li posi una etiqueta per tenir-lo identificat’’, detalla Arribas. D’aquesta manera, explica, es pot fer un millor control de tot el sistema i tenir al detall quines quantitats d’aliments s’accepten i quines no, de cada majorista. A la llarga, també proposen fer un ‘’salt tecnològic’’. Arribas explica que poden incorporar els codis de barres a tot el procés els permetria ser ‘’més eficients’’ de cara a un escenari amb més volum d’aliments, i assegurar més bé la ‘’traçabilitat’’. Aquests punts però, depenen també del seu cost i del pressupost que disposi l’entitat.

Els enginyers voluntaris, doncs, estan elaborant un projecte logístic que va des del disseny de l’interior fins a la concreció dels diferents processos que implica tot aquest projecte. Des del Banc dels Aliments, el seu director, Lluís Fatjó-Vilas, entén com un projecte de ‘’procediments de fluxos’’. Fatjó-Vilas creu que en els inicis del trasllat, previst per finals del mes d’abril o principis de maig, el personal i els voluntaris que actualment tiren endavant el Centre d’Aprofitament d’Aliments actual aniran modificant de mica en mica la manera de treballar per acabar-se ‘’adaptant a les noves condicions i mètodes de treball’’. En aquest sentit, el director destaca també que hauran de canviar la manera de treballar també amb els paradistes de Mercabarna per tal d’assolir els objectius en el reaprofitament.

Projecte de futur

Amb aquest pas, el Centre d’Aprofitament d’Aliments comença una nova etapa d’un projecte més ampli que, de la mà d’altres entitats com Càritas, Creu Roja o Formació i Treball, preveu buscar noves maneres de transformar els aliments i generar, així, programes d’inserció laboral. D’alguna manera, es tracta d’aconseguir que uns residus –els aliments malbaratats- es converteixin en generador de riquesa a través de, per exemple, la transformació de productes molt madurs per fer-ne sucs o cremes i ser reenvasats per a la seva venda, sempre amb l’objectiu de ser consumits.