Farran veu necessari que caiguin projectes de renovables per “fer net” de l’especulació

Segons el reial decret llei 23/2020, el 25 de gener de l’any vinent caducaran els permisos d’accés a la xarxa, tant de transport com de distribució, dels projectes que no hagin obtingut la Declaració d’Impacte Ambiental abans d’aquesta data. És un tràmit que podria fer caure projectes de renovables però que des de la direcció general d’Energia es considera “necessari” per “fer net” i evitar l’especulació que es va donar en aquest àmbit.

Així ho ha manifestat la directora general d’Energia, Assumpta Farran, en una entrevista als Fulls d’Enginyeria, on ha reconegut que, malgrat puguin “caure” alguns projectes, prioritza descobrir quins projectes eren seriosos i quins no. Per Farran, és cert que “pagaran justos per pecadors” perquè podrien caure projectes que no eren especulatius, però insisteix que en aquest cas, els promotors podran tornar a  aconseguir els drets participant al concurs.

Farran ho té clar: els terrenys continuen existint, la xarxa elèctrica i la subestació també, i en el concurs es tindran en compte criteris socioeconòmics com els que ha inclòs la Generalitat al decret de renovables, és a dir, buscar el consens dels propietaris, potenciar la participació local i social i explicar a la població cadascun dels projectes. “Podria ser que alguns els perdessin, però els tornaran a guanyar”, assegura Farran que veu que el tràmit servirà per “endreçar” en aquest concepte. Farran posa d’exemple alguns territoris on al mateix espai hi ha fins a tres projectes que es connecten a 10, 50 i 150 quilòmetres de distància. Per això veu imprescindible “fer net” i adverteix que “a la vida, qui juga amb foc a vegades es crema”.

Per la directora general, cal que això passi perquè es doni la transició energètica. “No podem fer transicions energètiques en base a bombolles especulatives”, assegura categòrica. Creu que per aquesta transició necessitem que la societat estigui “consensuada” i per tant, no hi pot ni temors ni especulacions. Per aquest motiu, tampoc no és gens partidària de pensar en noves pròrrogues

La bombolla des de 2008

Per Farran, l’origen d’aquesta situació actual és al 2008, quan demanar l’accés a la xarxa per connectar-s’hi no tenia cap cost. Alguns promotors, explica, van comprar drets i després se’ls van vendre a qui sí que realment impulsava projectes. El 2017, l’Estat ja va establir el preu de 40.000 euros el MW, que s’havia de pagar per a aquest permís. La mesura però, que havia de ser “dissuasiva”, no va impedir que alguns propietaris de drets en fessin també negoci venent els drets a 400.000 euros i es va mantenir aquesta “bombolla”. Dels 60 MW que havien de connectar-se el 2030, n’hi ha 200. La CNMC va alertat l’Estat, d’aquesta especulació, que va respondre amb el reial decret que comença a posar obligacions als qui volen adquirí els drets.

D’una banda, l’obligació de tenir un projecte admès a tràmit per l’administració sis mesos després. I de l’altra, tenir la Declaració d'Impacte Ambiental, que és el que caduca el 25 de gener vinent. Aquest reial decret va generar un auge de projectes durant els anys 2020 i 2021, quan es van veure multiplicats per 10 i van provocar cert “col·lapse”. Farran veu clar que, d’aquesta manera, un projecte “mal fet” no té recorregut al costat d’altres que els promotors han treballat.

La Generalitat segueix mantenint un perfil molt baix en el tema de energies renovables i que ens a portat en la dècada passada a estar a la cua d’Espanya.
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.