Si fem una mirada al passat proper, podem veure clarament com en els últim mesos tot el nostre entorn ha canviat, i de forma ràpida i imprevisible.
Veiem taxes d’inflació que superen el 10% i s’acosten al 20% en països amb economies diversificades i estables, teòricament competitives globalment. El tipus d’interès ha evolucionat en setmanes, passant de ser negatiu a superar el 3%, i sense mostrar cap símptoma d’aturar la seva escalada. L’oferta de matèries primeres ha canviat de nul·la a sobrant, dibuixant unes corbes que només recordem de les històries de postguerra que ens explicaven els avis. I ja fa mesos que a Europa, el continent de la pau, la civilització i l’estabilitat, convivim amb una guerra que sembla que pot ser nuclear en qualsevol moment.
Ens estem acostumant a conviure i seguir desenvolupant-nos, tant personal com professionalment, en un entorn canviant, imprevisible i inestable. Hem après a teletreballar, a reunir-nos des d’aquí amb gent que seu a quilòmetres i estem consumint d’una forma més respectuosa amb el medi ambient i eficient econòmicament.
I, tot i això, les indústries no han parat de buscar la manera d’adaptar-se i no només per sobreviure. Segueixen invertint, creixent i millorant.
A Girona els sectors farmacèutics, alimentaris i de distribució estan duent a terme grans inversions en noves instal·lacions productives i logístiques.
A Barcelona, el sectors de la salut, la biotecnologia i les noves tecnologies presenten iniciatives de ressò mundial, que mantenen la ciutat com un dels principals pols d’atracció de talent i inversió.
La industria química i la del turisme de Tarragona segueixen atraient capital estranger. La primera en noves instal·lacions productives i en canvis que permetin millorar la seva eficiència energètica, i reduir el seu impacte ambiental, i la segona en el disseny i construcció de atraccions que ens portaran més i millors visitants.
I a Lleida, tant el turisme d’esquí, com els sectors agraris i alimentaris, han presentat xifres de inversió rècord.
Les empreses i els professionals amb els que col·laboren han fet grans esforços per trobar la forma d’adaptar-se a les noves situacions que van apareixent i resoldre les noves exigències del mercat i l’entorn. Han dut a terme transformacions que els ha permès ser capaços de mantenir la seva competitivitat i superar el nous entrebancs. Han après a conviure amb la incertesa, a actuar amb agilitar i planificar d’una forma que permeti adaptar l’execució dels projectes als possibles canvis conjunturals.
La iniciativa privada està sent capaç de trobar formes de finançament i resoldre el major cost del diner i de l’energia. Ha aconseguit trobar noves formes d’aprovisionament, garantint-se les matèries primeres necessàries per seguir produint i fins i tot ampliar i diversificar.
Però de totes les dificultats que es troba avui en dia una empresa que vol endegar un nou projecte, n’hi ha una que podent tenir una funció facilitadora, és sovint una font de complicacions: l’administració pública i la complexitat dels procediments d’obtenció de permisos, llicències i autoritzacions.
A mode d’exemple, fa setmanes una de les principals empreses de distribució d’alimentació del país explicava que havien trigat anys en obtenir els permisos per construir una de les seves instal·lacions. I no és anecdòtic. Tots tenim al cap infraestructures per les que ja s’han anunciat una desena de dates de posada en servei, i tots hem sentit parlar de projectes d’amics, coneguts i clients que porten mesos aturats en un ajuntament, en un departament de la Generalitat o en una taula d’algun ministeri.
Per altra banda, tots hem rebut alguna notificació que ens indica que tenim deu dies, un mes, o un determinat temps per respondre. Però són molt poques les vegades que quan preguntes quan rebràs els permisos que has sol·licitat, reps una resposta concreta i satisfactòria.
L’administració pública és, tal com diu el seu nom, un element que ens administra i gestiona a tots. És un instrument clau en el la gestió de la creació de desenvolupament econòmic i social. Clau en el desenvolupament ordenat de la societat i, evidentment, de la indústria.
Si les empreses, la indústria i el professionals estem fent esforços importants per transformar-se i adaptar-se al món actual. No n’hauria de fer l’Administració Pública? Sí. Per corresponsabilitat.
