Acabar el Grau en Tecnologies Industrials (GETI) i cursar el màster d’Enginyeria Industrial (MUEI) no sempre és un recorregut fàcil des de l’aplicació del pla Bolonya. Algunes escoles tècniques on formen als futurs enginyers i enginyeres industrials han optat pel Programa Acadèmic de Recorregut Successiu (PARS) però la promoció del màster topa sovint amb algunes barreres com ara que molts graduats troben feina amb facilitat i opten més per entrar al mercat laboral que no pas per seguir estudiant. Ho explicàvem en aquest reportatge l’abril passat on des de l’escola de Terrassa, l’ESEIAAT, s’indicava que no havien notat una davallada i per això, hem volgut conèixer què han fet els darrers cursos que els ha permès resistir la tendència que pot ser més acusada quan, properament, la davallada de natalitat comenci arribar a les etapes universitàries.
Un dels aspectes que el sots director cap d’estudis de màsters i a l'ESEIAAT, Daniel Garcia-Almiñana, creu que hi ha influït l’augment de la nota de tall al grau a la mateixa escola. Els darrers quatre anys han vist com s’ha pogut passar d’un 5,2 a un 9,2 i s’ha reduït la distància amb les escoles amb notes més altes. Amb aquesta nota més alta han notat una reducció de l’abandonament dels estudis i menys fracàs el primer curs, cosa que també condiciona que més estudiants s’arribin a titular del grau i, de retruc, arribin a plantejar-se fer el màster.
L’ESEIAAT ofereix actualment 200 places anuals per fer el màster d’Enginyeria Industrial. Fins al curs passat se n’omplien unes 100 però per aquest que comença ja se n’han omplert 110, pendents encara de l’entrada al febrer. Actualment, el 75% d’aquestes places les omplen els estudiants que han fet el grau i el 25% restant, graduats d’altres escoles i en altres especialitats. Els qui no segueixen aquest recorregut és perquè marxen a l’estranger, ja que és una escola amb molta mobilitat. Per facilitar-la, i que aquest no sigui un motiu per no acabar els estudis complerts, l’ESEIAAT concentra les matèries que suposen atribucions el primer curs de màster i, així, és més fàcil que puguin marxar el segon any.
Potenciar les pràctiques també ha estat un dels ingredients que han ajudat a aquest èxit, sobretot buscant un reforç del que han fet al llarg del grau. Els responsables d’aquests estudis es fixen el repte d’arribar a 140 estudiants els cursos vinents, un objectiu que consideren “realista”.
En aquest sentit, doncs, per convèncer els nous graduats, Garcia-Almiñana explica que es demana als estudiants que se’ls faci confiança i se’ls expliquen les atribucions que obtindran després d’aquests dos anys més d’estudi. "És millor fer-ho just en acabar el GRETI, ja que després pot resultar més dur", reconeix el sotsdirector. Però també venen els trets diferencials de l’escola. “Som una escola propera i hi ha la sensació que és més fàcil socialitzar i implicar-se”, diu Jasmina Casals, coordinadora del MUEI a Terrassa, en una entrevista a Fulls d’Enginyeria.
Transmetre la professió
Per Almiñana, cal que els estudiants s’impregnin de la professió. En aquest sentit, considera que hi ha molts joves que creuen que no treballen del que han estudiat – malgrat que repetirien la tria- perquè les feines són molt diverses i per això destaca que “l’enginyeria industrial no tanca portes, sinó que les obre”. “Quan has fet el màster tens moltes més possibilitats de tenir feines de gestió”, recalca Garcia-Almiñana. Per Casals, cal promocionar encara més els contractes i els salaris del sector per atraure nous joves i reforçar el missatge que les empreses valoren la transversalitat dels titulats amb el màster”. Si el 75% dels qui han confiant en l’ESEIAAT s’hi queden malgrat poder canviar “és que no ho estem fent malament”.
