Daniel Crespo: “El nostre missatge és: si pots, fes el màster”
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que va trobar Daniel Crespo fa tres anys quan va accedir al càrrec de rector tenia molts reptes en l’esfera de personal i està orgullós de poder explicar que ha recuperat 250 places de professors. Encara el darrer tram del mandat amb ganes de repetir i convocar noves places però també amb la idea de seguir caminant per un millor finançament de les universitats. És el que demanen al nou executiu català i el que ja recollien les universitats públiques a la Declaració de Calonge. Pels estudis d’Enginyeria Industrial, Crespo reconeix el bon funcionament del PARS i assegura que el màster és sempre la recomanació de la universitat. En aquesta entrevista amb Fulls d’Enginyeria, Crespo també repassa la situació actual de la universitat més tècnica del país.
Després de tres anys i mig al càrrec, quin balanç en fa?
La nostra candidatura tenia clar que la política de personal havia de ser un pilar i així ho hem fet. Durant molts anys no es van cobrir jubilacions i hem arrossegat les conseqüències de la crisi del 2008 força temps. Si entre el 2010 i el 2021 haguessin entrant, en condicions normals, entre 500 i 600 treballadors a la UPC, en van entrar entre 50 i 100. Recuperar talent, doncs, ha estat un dels nostres objectius. Hem aconseguit recursos, malgrat que insuficients, que ens ha permès contractar 100 professors a temps complet el 2023 i per aquest 2024 tenim una situació molt prometedora. En vam proposar recuperar 300 professors i acabarem el mandat amb 250.
Rejovenir la plantilla també estava dins els seus plans?
Ara mateix, la mitjana d’edat està al voltant dels 58 anys i sí, la volem reduir. En aquests anys de crisi han deixat d’entrar docents al voltant dels 40 i ara se’ns incorporen al voltant de la trentena. Dels professors més veterans cal aconseguir que no es perdi l’expertesa i es pugui garantir el salt generacional. Un professor necessita sempre un temps de consolidació. Però també hem fet canvis en el PAS per revertir la mateixa situació dels professors. S’han fet oposicions per estabilitzar la plantilla i s’han pogut convocar algunes places més per créixer. Hem pogut recuperar múscul.
Fins a les eleccions, què els queda per fer?
Doncs per arribar a treure aquestes 150 places hi haurà la feina administrativa i la distribució en diferents departaments que han de preparar els concursos, que sempre són processos lents. I nosaltres volem fer-ho el més ràpid possible per aconseguir contractar el professorat abans d’acabar el curs. En el personal tècnic d’administració i serveis, hem fet un pla d’ordenació de recursos humans per poder preveure les necessitats i les places de cada departament i permetre que els professionals es facin el seu propi pla de carrera. Això està aprovat des del juliol però encara no està aplicat. Per tant, ho tenim pendent.
Aquest estiu s’ha configurat el nou Govern. Què els demaneu les universitats?
En temes de recursos, una cosa molt directa: que el pressupost d'universitats del 2025 sigui al voltant dels 1.400 milions d’euros, 200 milions més que l’anterior. Necessitem transmetre a la universitat que tenim recursos per planificar el nostre futur. La Declaració de Calonge ja demana invertir l’1% del PIB el 2030, cosa que serien 2.500 MEUR. Per això es va fixar pujar gradualment. Crec que el nou govern és receptiu i li agraïm que s’hagi mantingut la Conselleria de Recerca i Universitats. A nosaltres ens preocupa el nostre paper en la formació contínua que s’ha de potenciar i que ara es fa a preu privat i la nostra incidència en el teixit productiu. Hauríem de convertir-nos, també en el Departament de Recerca i Desenvolupament de les administracions.
Això encaixa amb la idea de planificar...
A mi m'agrada planificar i saber cap on anem. A la universitat catalana, a més, tenim un altre gran problema que és la conservació de les infraestructures. A la UPC tenim 86 edificis i al voltant de mig milió de metres quadrats que s’han de mantenir i des del 2011 que no hem pogut fer el que calia. Això s’ha revertit amb el Pla d’Infraestructures Universitàries que ens ha assignat 50 MEUR i pensem que s’ha de mantenir. Nosaltres hem fet el nostre propi pla, hem detectat les patologies que tenim i les hem ordenat per urgència. Ara hem de publicar aquest pla i començar a actuar. Són 200 MEUR, poca broma. Sabem que no ens donaran 200 MEUR l’any vinent – i millor, perquè no tenim capacitat per fer obres per aquest valor - però el pla ens permet que la comunitat ho conegui i sàpiga quin edifici va primer i quin després.
I marquen també la competitivitat de la universitat en un món cada vegada més global, no?
Nosaltres tenim la especificitat que som una universitat politècnica i estem ben posicionats en aquest tipus d’universitats. Formem part d’Unite, l’aliança de nou universitats de primer nivell i hi tenim un paper molt important, no pas de farciments. Generem moltes iniciatives, de mobilitat internacional per exemple, que permet que estudiants estrangers puguin venir com si no ho fossin i viceversa. I els nostres estudiants, allà on van els valoren molt la formació que porten. Fa un temps, un grup d’estudiants que feien el treball de fi de grau al MIT, la primera universitat, se’ls va proposar fer el doctorat. Els dos estudiants van dir que els agradaria però que no tenien el màster tot i que els van dir que portaven el nivell d’estudiants de màster americans. Els nostres estudiants a l’estranger són altament competitius.
Res a envejar, doncs?
No, no tenim res a envejar a la formació d’altres universitats. Si que hem de reconèixer però, que hi ha universitats més avançades en temes d’innovació docent. Però justament hem tirat endavant Galàxia Aprenentatge, un programa de renovació de la metodologia que s’acosta als models més avançats d’avui dia. Els coneixements que adquireixen estan bé però volem que l’alumne gaudeixi més, treballant en projectes, amb la implicació d’empreses, etc.
Quina percepció hi ha de la UPC a l'estranger?
La UPC té atractiu, i la ciutat de Barcelona també. A més, amb recerca som molt competitius, sobretot en la captació de projectes del programa Horizon Europe. Som dels que més projectes captem. El 2021 la UPC entre projectes europeus i nacionals va captar 70 MEUR. El 2022, 118, un augment del 70%. Aquest 2023 no ho vam igualar, però ens vam quedar als 108, que no està malament. Si el 2024 ens quedem amb 100 ja estarà bé perquè haurem crescut. També estem ben posicionat en el lideratge de projectes de recerca que es fan amb diferents universitats i en coordinem un bon percentatge.
Per centrar-nos en els estudis d’enginyeria, i d’àmbit industrial, es calcula que a Catalunya es necessitaran 10.000 enginyers els propers 10 anys. Quin paper hi té la UPC?
En formarem la meitat d’aquests 10.000. Ara estem recuperant múscul i la nostra oferta no ha pogut créixer. Hem incorporat tres títols enguany que tenen interès evident: el grau en Enginyeria de Satèl·lits a Castelldefels, el Grau en sistemes ferroviaris a Vilanova, i el màster de semiconductors amb la UAB, la UB, la URV i el Centre Nacional de Microelectrònica de l’Autònoma. Això ho fem per respondre a necessitats concretes, però és cert que continuem deixant molts estudiants sense poder entrar en els nostres graus. Crec que la percepció de l’administració està canviant i vol augmentar la formació d’àmbit STEAM. Sense anar més lluny, l’informe Draghi fa esment del paper de les universitats en la formació del talent a Europa. Necessitem recursos per ampliar la nostra oferta però costarà arribar als 200.000 enginyers.
Dins l’oferta de graus de l’àmbit industrial, Enginyeria Industrial continua sent el més nombrós, però... i el màster?
Tenim tres escoles d’enginyeria i els estudiants surten amb feina, afortunadament i el 60% dels estudiants que fan el grau també cursen el màster que dona atribucions professionals. Crec que els estudiants d’Enginyeria Industrial ho veuen i nosaltres els ho recomanem. Els joves veuen l’inici del món professional i nosaltres veiem el final. Arribar amunt serà més difícil sense el màster, podràs ser un molt bon enginyer, amb bon salari però les tasques de lideratge i direcció són per a persones que han fet el màster. Sempre recomanem el de l’àmbit que els pertoca i quan acaben el grau, el nostre missatge és ‘si pots, fes el màster’.
Hi ha cert desconeixement de la importància del màster?
Jo no ho crec. Però troben feina fàcilment, els enginyers industrials. d’això no ens podem queixar, però ho condiciona perquè tenen bones ofertes. Per això vam fer el Programa Acadèmic de Recorregut Successiu.
Té èxit?
Està funcionant bé a les carreres que abans eren d’enginyeria superior. A Industrials, a Telecomunicacions... I les notes de tall són més altes. Ens agrada que hi entrin per aquesta consciència de fer el màster com una inversió pel teu futur professional.
Per tenir aquesta base d’estudiants cal arribar als més joves. A la UPC teniu alguns programes per promocionar vocacions STEAM. Estan funcionant?
Nosaltres tenim dos reptes i aquest n’és un. Els canvis, però, són lents. Ara bé, ja fa sis anys que cada curs el percentatge de noies a la UPC creix un 1%, cosa que ens situa en un 6%, en sis anys. S’estan fent molta feina a les escoles, als instituts i a la mateixa universitat. S’ha de promoure la visió que l’enginyeria és una feina divertida i creativa. En canvi, la creativitat s’associa normalment a les humanitats i les arts. La gent no és conscient que darrere del gest d’agafar el mòbil hi ha una quantitat enorme d’idees noves! Cal visibilitzar que l’enginyeria és compatible amb l’òptica femenina i fer veure a les noies que la tecnologia és per a tothom. Les necessitem per al disseny d’aquesta tecnologia perquè són el 50%.
I el segon repte?
L’equitat. No tothom té les mateixes oportunitats d’arribar a la universitat pel seu origen social. Malgrat que la universitat pública ha reduït molt les seves taxes encara hi ha estudiants que no hi entren per les condicions econòmiques. Per això, cal acostar-se a instituts i escoles de secundària de barris no tan afavorits i potenciar la universitat com a ascensor social. Crec que és important transmetre aquesta idea: la universitat pública està oberta a tothom. Hem de ser conscients que necessitem molt talent i que està distribuït per tot arreu. No podem oblidar-nos del talent femení ni del talent de les persones que tenen una situació econòmica més desafavorida.