Amb 25 MEUR per contractar trenta persones, invertir en projectes de renovables i contribuir així, a la transició energètica de Catalunya, Daniel Pérez (Madrid, 1987) té l’encàrrec de dirigir L’Energètica, una empresa pública que considera “una aposta de país”. Pérez és llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i coneix el sector energètic després d’haver treballat de director de regulació i responsable de PPA de la comercialitzadora Holaluz. D’aquesta experiència, en traurà idees de cara al futur però de moment, la immediatesa és omplir la Generalitat de fotovoltaica. “Deixar teulades sense plaques de silici és desaprofitar un recurs”, diu contundent en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria on també assenyala que “part de la transició energètica s’ha de fer des de la inversió pública”.

L’Energètica comença a caminar amb 25 MEUR i el repte de generar 300 MW en edificis públics el 2030. Què podreu fer amb aquest pressupost i com?

Dels 25 MEUR inicials, estimem que podrem almenys licitar actuacions sobre teulada per 15 i 20 MW, aquest any. Això suposa una inversió d’entre 15 i 20 MEUR perquè aproximadament 1 MW és 1 MEUR. Després també invertirem en instal·lacions sobre terreny. Calculem dedicar-hi al voltant dels 3 MEUR.

Sobre el terreny tant fotovoltaica com eòlica?

Aquest any serà tot fotovoltaica perquè la quarantena de projectes autoritzats a Catalunya són fotovoltaics. D'eòlica tenim participacions a dos parcs que ens ha traspassat Avançsa però no hi ha de moment cap projecte a punt de connectar com per poder-hi invertir ara. 

El que si que fareu és cobrir de plaques els edificis de Generalitat?

Sí, això per suposat. Però això és només per aprovar. Ho hem de fer perquè si no, estem malbaratant espai. Jo dic que és com deixar-te l'aixeta oberta quan surts de casa. Deixar teulades sense plaques de silici és malbaratar l'espai i desaprofitar un recurs. Això és el mínim que hem de fer pels 300 MW que ens hem proposat. És una xifra teòrica, 329, perquè per qüestions tècniques – per plaques que hi càpiguen, punts de connexió, etc- pot ser que sigui més baixa. Quan anem fent les obres, ho anirem veient.

S'entén que una part del consum de la Generalitat es cobrirà amb aquesta generació?

Exactament. De fet, si féssim els 300 megawatts seria l'equivalent al 100% del consum de Generalitat en sentit estricte, sense tenir en compte les empreses públiques. Si la Generalitat està consumint 320 GWh, podríem dir que amb uns 200 megawatts solars faries l'equivalent anual.

Deies que la inversió d'aquest any és eminentment amb fotovoltaica, l’any vinent ja invertireu en eòlica. I altres tecnologies?

Les tres tecnologies més òbvies són fotovoltaica, eòlica i hidràulica, però no descartem que en un futur puguem plantejar projectes d'altres tecnologies. Podria ser el biogàs, la biomassa, projectes termosolars o d’altres que ara encara no estan prou desenvolupades a Catalunya per tenir-hi un projecte en marxa però que evidentment es podia plantejar. No descartem res que sigui renovable.

I en les hidràuliques?

Les hidràuliques també. Estem mirant dos casos concrets de dues centrals, una està en mans de l'INCASOL però està abandonada, i l'altra és una que venc la concessió del juliol del 24. Podria ser un bon començament per agafar pràctica. De les 350 la majoria de concessions vencen el 2061 i si no passa res, no es recuperaran abans. Per tant, el gruix de les centrals no el podem tenir de manera immediata.

Per tant, ara no cal pensar-hi?

No hem de pensar que tindrem 350 centrals hidràuliques demà passat, però hi ha possibilitat de nous aprofitament, rescatar algunes centrals abandonades, etc. Tenim potencial per tenir una desena d’instal·lacions hidràuliques abans del 2030.

Confies que pel 2024, el pressupost serà entre 50 i 100 MEUR, prou per tirar endavant tots aquests plans?

Tot depèn de la capacitat d'execució que tinguem. Ara mateix no tenim personal, estem en procés de contractar trenta persones i per tant no tindria sentit disposar de més de 25 milions. Però si l'any que ve ja tenim el personal contractat, que espero que sí, evidentment necessitarem més capacitat. Per exemple, hi ha molts ajuntaments que ja ens han contactat amb projectes per invertir. Amb 25 MEUR, doncs, l'any que ve segurament no podrem fer tot el que es podria fer. Si només ens en donen 25, però, triarem els millors.

Els municipis ja us demanen que invertiu?

Sí, sí. Ajuntaments que tenen petits projectes i en poden pagar el 25 o 30%, per exemple, i ens proposen que coinvertim. O alguns que ens diuen que tenen un terreny amb una bona ubicació i ens l’ofereixen per fer la inversió.

I com escollireu?

De moment no hem descartat ningú. Estem parlant d’una desena de converses i estem analitzant els que ens han contactat. No estem, encara, sent proactius sinó reactius sense descartar ningú.

Són ajuntaments que volem fer parcs fotovoltaics?

Sí, sí. Algun proposa parcs eòlics però principalment són fotovoltaics, parcs petits escollits per l’ajuntament.

L’Energètica vol promoure les renovables, com deies, amb totes aquestes inversions. On són exactament els reptes ara mateix?

Comencem pels avantatges: les converses estan sent molt bones i, en general, els desenvolupadors de projectes privats a Catalunya estan sent molt receptius perquè l’Energètica hi pugui participar. Els reptes els tenim en el procés de maduració dels projectes, que és lent. Una part és administrativa, però també tècnica. Per posar un parc eòlic hem de posar una torre de mesura i calcular el recurs de vent durant un o dos anys. Per tant, per molt que L’Energètica vulgui impulsar-ne un, pot ser que no sigui realitat fins al cap de cinc o sis anys. Hem d’entendre bé tot el procés. Alguns terminis es poden escurçar però de moment, el mercat potencial són la quarantena de projectes autoritzats. Hem de fer créixer, doncs, el nombre de projectes on invertir.

Creus que l’objectiu del 55% de renovables el 2030 és realista?

És un objectiu de la Generalitat, no de L’Energètica. L’Energètica només en farà una part, d’aquest 55%. Justament aquest dijous s’ha acordat la revisió dels objectius de la directiva i va en aquesta línia. Espanya s'ha fixat l'objectiu del 74%. Que Catalunya tingui un 55% és assolible i raonable.

El retard que hem portat els darrers anys és, en part per temes regulatoris. Ara ja és tot més àgil?

El canvi és radical. De pràcticament tenir el comptador a zero fins fa un parell d'anys, ara tenim més de 150 projectes en tramitació. Això demostra que ara sí que es comencen a fer projectes de renovables a Catalunya. Evidentment sempre hi ha coses que es poden millorar a tots els processos, des de la regulació estatal, autonòmica, de la distribuïdora, la regulació municipal... Sempre hi ha coses que es poden polir, però crec que el gruix ja hi és.

Com penseu entrar a la comercialització de l'energia?

Sí, sí. Aquesta setmana hem iniciat el procés i el tràmit per sol·licitar la llicència. Encara trigarà, però a final d’anys podem estar actius, és a dir, poder vendre kWh

I en quines condicions?

El nostre client inicial és públic, la Generalitat de Catalunya, més endavant seran les empreses públiques de la Generalitat i després, ajuntaments. Aquest és el full de ruta. De moment encara estem lluny perquè la comercialització és una activitat que requereix temps. Evidentment, la pretensió és arribar a tothom. Jo crec que el 2024 començarem a assumir punts de subministrament; aquest 2023 només n’assumirem dos o tres per fer proves.

També teniu algun tipus de pla o iniciativa per poder arribar a clients vulnerables.

La figura del bo social fa un descompte molt rellevant a la factura. No seria una bona idea que l'energètica s'ofereixi als clients vulnerables perquè perdrien benefici social. Quina alternativa veiem? Incidir sobre la part que paguen els clients vulnerables. Com? Si tenim una instal·lació en un edifici públic i tenim consumidors vulnerables a dos quilòmetres de distància, els podem atribuir una part de l'energia de la instal·lació. Però ells continuen amb la seva comercialitzadora, amb el bo social i simplement la factura que li envia la seva comercialitzadora hi haurà un descompte perquè L’Energètica li estarà donant energia.

Això és fàcil de fer?

Això hauria de ser més fàcil. Ens consta que hi ha diferents queixes i denúncies per part de molts actors en relació amb la distribuïdora i les dificultats que posa per l'autoconsum col·lectiu. Jo espero que sobretot des de la regulació estatal s'acabin de fer els passos necessaris per materialitzar l'autoconsum col·lectiu. S’ha avançat però hi ha serrells pendents.

I amb les indústries estratègiques, és per donar suport?

Això és a llarg termini. Un cop tinguem tota aquesta energia ja ens plantejarem què en farem si tenim més capacitat de generació. Si ens sobra energia, jo apostaria fer PPAs amb indústries estratègiques. Però és una idea que encara no s’ha aprovat ni pel consell d’administració. 

És massa incipient?

Quan estava al món privat vaig atendre alguna indústria que si hagués tingut un PPA, un contracte de preu fix amb una planta renovable, s'hagués plantejat canviar. Doncs un PPA podria formar part del paquet de mesures que Catalunya pot oferir a les indústries. Però això, passat el 2030.

Hem parlat de generació i comercialització. En la distribució us plantegeu entrar-hi?

De moment no està dins els estatuts. Estem pendents si hi ha alguna oportunitat que puguem analitzar si podem incidir en alguna distribuïdora local.

Deies abans que contractava uns 30 treballadors enguany. Quins perfils necessiteu? Us fa patir la manca de talent?

Enginyers en necessitarem uns quants als equips funcionals, perquè necessitem personals a generació, comercialització, etc. Després també perfils transversals per la resta de departaments (recursos humans, jurídic, financer, etc.) i la vessant de comunicació. La meitat seran equips funcionals i l'altra meitat serien equips especialitzats. De moment no pateixo pel talent perquè de moment estic veient molt d'interès en l'energètica, ja hem començat a rebre currículums. Això em fa pensar que no tindrem problemes.

L'Energètica neix en un moment on l’energia i el sistema, sobretot de preus, està a debat. Creus que pot contribuir a generar canvis en aquest aspecte?

L'energètica és una iniciativa transversal, una petició del Parlament, amb el 85% del suport. Per tant, és una aposta de país. I de fet, Galícia també ha anunciat que posarà en marxa una energètica pública, igual que l’Ajuntament de València  Balears o Gal·les. Una part de la transició energètica s’ha de fer des de la inversió pública. No tota la farem des de l’Energètica però creiem que hi pot jugar un rol, per exemple, fer aflorar projectes municipals, que potser si no, no es farien. Que aquests projectes que són una mica diferents tirin endavant és una contribució que podem fer.

El benefici econòmic no serà la condició per triar la inversió?

Exacte. Nosaltres com a empresa hem de tenir una rendibilitat, però els criteris de rendibilitat econòmica van modulats amb criteris de rendibilitat social, d'equilibri territorial i de participació. Per tant, si dona una rendibilitat econòmica negativa no invertirem. Però si dona una rendibilitat econòmica baixa però és un projecte que genera equilibri territorial, que ajuda el municipi, que genera indústria local perquè estem fent servir materials europeus o si és un projecte que es fa amb els criteris ambientals més elevats, doncs també invertirem. És a dir, el criteri és equilibrar la rendibilitat econòmica amb el balanç social i territorial.