8 de cada 10 empreses tenen necessitat d’impartir formació en idiomes estrangers per suplir les mancances de la plantilla. De fet, el 40% de les empreses manifesta que els idiomes són l’habilitat tècnica que més sovint troben a faltar entre els treballadors. Són algunes de les dades que es desprenen de l'estudi que ha tirat endavant l’Observatori dels Idiomes de FemCAT. Davant aquests resultats, la fundació impulsa la campanya #Mésidiomesmillorsempreses per conscienciar el teixit empresarial i la ciutadania de la necessitat d’avançar en l’aprenentatge de llengües estrangeres. D’aquest estudi i de les conseqüències que té la situació per les empreses, en parlem amb el president de FemCAT; David Marín, en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria.

Amb aquest primer estudi de l’Observatori heu constatat que les empreses encara pateixen mancances amb el coneixement d’idiomes, no?

Moltes. Som un país clarament globalitzat, internacionalitzat, exportador, receptor de molts visitants... Tenim projecció internacional, en definitiva. Som, doncs, una economia clarament exportadora però ens trobem que a les empreses, però sobretot a les pimes, els costa trobar el perfil professional que voldrien per aquell lloc de treball que a més de les capacitats que es demanin, tingui el component d’idiomes. A vegades hi ha empreses que renuncien a la variable idiomes per contractar la persona. I això és un problema.

Per què?

Perquè en definitiva a aquesta persona se l'ha d’ensenyar i formar, que ja ho fem, però una cosa és un anglès col·loquial i l’altre el professional. No té res a veure anar a demanar un cafè un llet que fer una comanda o rebre-la.

Per tant, té conseqüències econòmiques per una empresa?

Sí. Som conscients que moltes empreses que podrien exportar o vendre amb més eficiència no ho poden fer perquè no tenen les capacitats idiomàtiques en el seu personal. I això va a tots nivells. Cada vegada més en una empresa globalitzada o en un context internacional no només cal que tingui idiomes el comercial, sinó també el gerent però també al magatzem que pot rebre una comanda en anglès, o uns plànols.

I a les empreses més tècniques també passa?

Jo diria que, per sort, hi ha una bretxa idiomàtica que es nota menys a les posicions tècniques que surten de la universitat. Però se sol pensar que les persones titulades a la universitat ja han adquirit una qualificació d’anglès que els permet mantenir l’anglès en conversa de feina, però no sempre és així. De fet, s’ha comès l’error greu de no mantenir el requisit del B2 per a graduats universitaris– que va generar la seva controvèrsia. Els nois i noies que surten de la universitat han de saber bé una llengua estrangera. Entenc que si el sistema t’exigeix un nivell t’ha de donar la formació corresponent, però també cal que la gent vegi que no tot t’ho ha de donar la universitat. Comptat i debatut, manca un nivell d’exigència amb els idiomes a l’hora de sortir de la universitat.

Al final aquest baix nivell afecta l’economia del país?

Seríem un país millor, més ric i més productiu si sabéssim més anglès. Indubtablement. Les empreses exportarien més, generarien més ingressos, creixerien, etc. És un tema de país. Si el món no estigués globalitzat i només necessitessis l’anglès només per si vols llegir Shakespeare en anglès, doncs, no hi hauria cap problema. Però estem en un món globalitzat i si vols ser competitiu has de poder anar parlar en anglès si la teva competència és danesa, per exemple, perquè els danesos el parlen tots.

Però no només és l’anglès, no?

No, és veritat, tenim l’anglès molt posat al cap però sense anar més lluny, a Girona, els principals clients de les empreses són francesos. Per tant, cal saber francès també i l’alemany és cada vegada més important. En el món actual, l’anglès no es pot posar en dubte i s’hi poguéssim dominar una segona llengua estrangera, seria molt millor.

La culpa és de tot el sistema educatiu?

El que hem observat és que els problemes comencen ben aviat. És a dir, és veritat que un nivell intermedi d’anglès cada vegada el parla més gent i és més present però també es veu que un anglès més avançat cada vegada costa més. No sé si això comença a la Primària però sí a l’ESO i al Batxillerat. Hauríem de ser més exigents amb el nivell amb què s’aproven aquests cursos.

Però anglès se’n fa cada vegada més petits? Ho fem malament?

Jo crec que no ho fem prou bé però insisteixo que és qüestió de nivell d’exigència. A més, hem de ser conscients que no hi ha encara un gruix de professorat amb prou coneixements per ensenyar bé l’anglès, o fer alguna assignatura en anglès com es fa en català o castellà. Això passa. Per tant, s’ha de treballar amb el professorat perquè tingui les competències necessàries per poder-ho fer. Nosaltres no tenim tant la solució, que n’hi ha moltes i es pot mirar què fan els altres països per resoldre aquest problema. Però insisteixo: el que cal és major exigència. I això passaria per dedicar més hores a l’anglès.

En les etapes més primerenques? O al Batxillerat?

Al Batxillerat haurien d’arribar amb cert nivell i sortir-ne amb un de superior. I cal no oblidar l’FP, que és un àmbit professional molt important per les empreses, molt important pels quadres intermedis de gent formada en certes especialitzacions i, en canvi, ara està mancada d’aquesta qualificació amb idiomes important. Necessitem que cada vegada sigui més exigent, amb els idiomes.

Però tot això és feina de formigueta que no es canvia d’un dia per l’altre...

No, tot això necessita temps i que tothom faci els deures. D’una banda que l’administració hi posi mitjans, de l’altra, que els requeriments a l’escola siguin més elevats, però també que les empreses hi donem més importància i oferim una formació més alta... Però també és una feina de formigueta que les persones entenguem que això dels idiomes en un món globalitzat és important, molt. Anys enrere, quan muntaves una empresa ho feies amb visió local o comarcal. Ara, una start-up ha de tenir en compte que vas pel món, el primer client pot ser de Nova Zelanda i el teu proveïdor de qualsevol lloc del món. Si no tens capacitat de comunicar-te amb fluïdesa és difícil avançar.

Aleshores per solucionar la situació ara, alguna proposta immediata?

Ara el que cal és que les empreses que necessiten exportar i no tenen aquesta capacitat entre els professionals només poden fer formació. Fer entendre al personal de l’empresa que s’ha d’anar per aquest camí. Per tant, posar-nos tots les piles. Però ara aquesta feina l’has de demanar a una persona entre trenta o quaranta anys. D’aquí un temps, si el país ja ha fet una feina important des de la bàsica amb els idiomes sobre la taula, això ja et vindrà fet. Només caldrà que l’empresa doni la formació en la vessant més tècnica del seu producte, ja que l’anglès és l’anglès però està clar que  si ets un laboratori farmacèutic o fas altra maquinària, hi ha una part d’idioma que està orientada i s’ha d’acabar d’aprendre. Perquè en un escenari ideal, les empreses haurien de donar formació només en la part més tècnica. La resta ha de venir ‘de fàbrica’.

Que és el que han de fer ara, no, aquesta formació ‘de fàbrica’?

Exacte. Les empreses es troben ensenyant un anglès molt bàsic i es perden oportunitats. I això, al final, és economia que es transforma en eficiència per les empreses.

Aquest és el segon estudi de l’Observatori i enceteu la campanya #mésidiomesmillorsempreses, què voleu aconseguir amb aquesta campanya?

D’entrada l’Observatori dels Idiomes pretén conèixer la realitat, on som i quines diferències hi ha entre aquest punt i el que necessitem. Què demanen les empreses, quina és la necessitat real del país en idiomes? Amb això, hem d’intentar trobar la manera d’escurçar la bretxa entre oferta i demanda actual. Aquest és l’objectiu. El projecte d’idiomes FemCAT vol fer-lo un tema de país, s’ha de posar sobre la taula perquè no serem un país competitiu si no som capaços de relacionar-nos amb facilitat amb la resta del món. És un problema que ja estem patint sobretot les pimes. Normalment les grans empreses ho tenen més ben resolt perquè al departament comercial hi tenen més personal i sempre n’hi ha algun que el domina.