Fa tres anys que a Catalunya no plou. O no plou com estàvem acostumats i, per tant, les reserves d'aigua que s'emmagatzemen en pantans han anat caient. No és la primera sequera que el país, de fet, el 2008 també es va viure una situació crítica. L'actual, però, és més complicada i, si no s'han hagut d'afrontar restriccions més dures, diuen els experts, és perquè comptem amb infraestructures per regenerar i dessalar aigua.
La regeneració i la dessalació són, doncs, dues opcions tecnològiques que han garantit el subministrament d'aigua durant els darrers mesos a Catalunya i que apunten que seran imprescindibles per afrontar la perspectiva del canvi climàtic al país. "Aigua de mar ens en sobra", apunta Guillem Gilabert, doctor enginyer químic, "podem fer aigua nova". El concepte d'aigua nova, o aigua tecnològica, ha centrat, doncs, la jornada organitzada per l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua aquest dimecres a la seu de la Demarcació d'Enginyers Industrials de Catalunya a Girona per tractar les solucions tecnològiques que permetran al país començar a afrontar la transició hídrica.
Però què és la transició hídrica? Jordi Agustí, enginyer industrial i ho defineix com un "canvi disruptiu en la manera de gestionar i utilitzar l'aigua". Ho equipara a la transformació que està duent a terme el sector energètic amb la transició i ho justifica amb el fet que "no es pot confiar en l'aigua convencional, calen noves formes d'aigua". Agustí té clar que aquesta és la solució pel país, abans de "repensar Catalunya". "No hem d'esborrar ni la pagesia, ni el turisme, ni la indústria", assegura l'enginyer.
Dessalació, regeneració, circularitat i aqüífers; l'aigua nova
Dessalar l'aigua que consumiria una família durant un any costa, actualment, el mateix que el consum d'energia d'una nevera. "I no ens plantegem no tenir-la", assenyala Gilabert. L'enginyer químic destaca que els costos d'usar aquesta tecnologia s'han reduït exponencialment perquè els avenços tecnològics han aconseguit baixar dels 2 euros cada 1.000 litres fins als 50ct actuals. "Hem de deixar de pensar que és cara", assegura.
Per això, veu que la solució d'abastiment a Catalunya ha de passar per aquesta dessalació estructura – i no d'emergència com les dessaladores mòbils- que garanteixin "independència climàtica". Gilabert posa d'exemples països i zones també seques com ara Israel, on el 85% de l'aigua utilitzada és dessalada, o Eivissa, que ja dessala el 90% de l'aigua que fa servir durant l'estiu, o fins i tot el Hierro, que arriba al 100%. "Ens estem guanyant aquesta resiliència climàtica".
Però la dessalació no és l'única solució que hi ha sobre la taula. Dessalar s'ha de complementar amb altres tecnologies i, sobretot, acompanyar-ho de regulació que permeti rendibilitzar i optimitzar les inversions que fan algunes indústries, com ara l'agroalimentària. Laia Llenas, doctora enginyera química del centre Beta, explica que la regulació actual només permet usar aquesta aigua en determinats usos i que això suposa només entre un 10 i un 18% del que es regenera. Si es poguessin ampliar aquests usos, assegura Llenas, la reducció del consum d'aigua potable podria ser del 25%.
La indústria, que suposa un 20% del PIB català, viu una situació similar. Es fan manteniments, se sensibilitzen els treballadors i s'intenten millorar els processos a les fàbriques perquè, tal com assenyala Miquel Rovira, doctor enginyer químic, cal "intentar tancar cicles" i aprofitar el cicle de la reutilització per extreure energia i materials. Per aconseguir-ho, diu Rovira, cal aplicar el principi d'economia circular, impulsar indústries "smart", adoptar experiències d'un sector o altre i analitzar el cost-benefici necessari per aplicar les mesures que poden ser més costoses. Tot i això, Rovira llança una qüestió: "quin és el preu de no tenir aigua?". Per l'enginyer, les inversions del futur tindran en compte un ús sostenible de l'aigua.
La regeneració i la reutilització també és una opció per a l'aigua de boca. De fet, amb la sequera actual, un quart de l'aigua que es beu a l'entorn metropolità és aigua regenerada tractada en depuradores. Segons explica l'enginyer de camins, canals i ports, Carlos Montero, el cost d'aconseguir aquesta aigua és un terç del de la dessalació tot i que suposa més esforç perquè on més es necessita, les grans ciutats, està allunyat de les zones amb un potencial més gran de consum d'aigua regenerada – per la ubicació de les potabilitzadores – que són zones agrícoles. Per això, Montero aposta per una regeneració planificada que permeti donar resposta i reduir la dependència hídrica de la meteorologia. Si es fes així, amb aigua regenerada es podria aportar aigua als cabals i fins i tot recarregar aqüífers.
Precisament els aqüífers no són aigua tecnològica, però gairebé podrien entendre's com a aigua nova perquè s'ha de "redescobrir". Així ho considera Joan Botey, doctor enginyer de camins, canals i ports que el situa com el recurs "més abundant, de major qualitat i més econòmic". Admet que els aqüífers es podrien entendre com un embassament subterrani i que sumarien excedents per convertir-se en un recurs disponible que ara estan desaprofitats.
El paper de l'agricultura
El sector primari podria estalviar un 18% de l'aigua que consumeix produint el mateix si es fes un ús més eficient de l'aigua, tot i que l'enginyer agrònom Joan Girona assegura que podria deixar d'usar el 45-50% d'aquesta aigua amb més tecnologia al camp que ja existeix i es fa servir: sensòrica, bessons digitals, teledetecció. En aquesta entrevista a Fulls d'enginyeria, Girona explicava fa uns dies els canvis que pot aplicar l'agricultura i la ramaderia a Catalunya per consumir menys recursos hídrics. A la seva intervenció a la jornada, Girona ha recalcat que tota l'aigua que no s'utilitzi per fer aliments es pot destinar a altres usos i sectors.
La transició hídrica
Davant tota la imprevisibilitat que pot comportar el canvi climàtic i l'alerta que els episodis l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua demana planificar la transició hídrica al país que hauria de permetre passar de l'escassedat a la seguretat, de la dependència a la diversificació, de l'ús lineal al circular, de l'esgotament a la sostenibilitat i d'allò passiu a allò proactiu. Així ho assenyala Jordi Agustí, responsable del grup de treball de l'Observatori que, precisament, vol analitzar la situació per proposar noves fonts d'obtenció d'aigua i que demana planificar les infraestructures que han de fer possible aquest canvi i aquesta transició.
La reivindicació de treballar per a la planificació de l'aigua nova a Catalunya se suma a la proposta d'interconnexió de conques amb un 'corredor d'aigua' que es va anunciar el mes de desembre passat. Per Agustí, les inversions -també al sector agrícola- són necessàries i imprescindibles per poder evitar les conseqüències econòmiques de les sequeres i per això, demana situació l'aigua a l'agenda política i, per contra, no fer política de l'aigua. En aquest sentit, des de l'Observatori es defensa la necessitat de fer una Llei de la Transició Hídrica que reculli tota la transformació social que requereix el moment.
