De l’ESO al batxillerat i del batxillerat a l’enginyeria

Enginyeria industrial era la tercera opció a la preinscripció universitària d’Andrea Serrano. Volia fer Enginyera Mecànica però a les portes obertes de l’ESEIAAT de Terrassa, i per una casualitat, es va “enamorar “d’Enginyeria Aeroespacial i va decidir provar-ho. Però ja era a mig curs de segon de batxillerat i malgrat esforçar-se molt, no va poder aconseguir la nota de tall que es demanava, perquè va passar de necessitar un 7 a haver de tenir un 13, aproximadament. Ara, aquesta jove enginyera industrial té clar que això va ser una sort. “No em veig fent una altra especialitat”, assegura Serrano, “em dedico a allò que més m’agrada”.

Serrano ha explicat aquesta història, la seva, davant una cinquantena d’assistents a la jornada d’Orientació per a estudiants de Secundària i Batxillerat que organitza el Club Bombeta d’Enginyers Industrials de Catalunya. El seu consell és clar: treure pressió a l’època de triar carrera i la selectivitat. “Sembla que sigui la decisió de la teva vida i no és necessari prendre-ho així”, defensa. I davant dels qui temen la dificultat d’aquests estudis, Serrano també ho té clar: “les coses que valen la pena són difícils”.

L’enginyera ha estat acompanyada de Jaume Girona, també enginyer. A ell, li ve de família perquè ho són tots els seus membres, d’enginyers, i tenia clar d’un inici que volia seguir aquest camí. Es dedica a la recerca i per això, exposa als més joves les diferències entre fer ciència i fer enginyeria. “Els físics sempre volen entendre fins l’última equació, els enginyers som més pragmàtics”, diu Girona.

Quina enginyeria i quin batxillerat

Serrano i Girona han explicat el seu cas a nois i noies, i les seves famílies, que han de triar batxillerat, matèries optatives o fins i tot carreres. La Laia Centelles fa 4t d’ESO i ha de decidir quin batxillerat. Té clar que vol fer ciències però no quines. “D’aquí tres o quatre mesos hauré de triar i ara se’m comença a complicar”, diu en declaracions a Fulls d’Enginyeria. La seva mare és arquitecta i el seu pare, enginyer industrial i tot i animar-la a fer una carrera tècnica no la volen condicionar. “No passarem d’una recomanació”, diu l’Albert, “hi ha de dedicar moltes hores i ha de ser feliç”.

En Ramon Morancho també fa ESO i es veu fent alguna enginyeria perquè li agrada el món tecnològic i es veu treballar en una enginyeria.  L’acompanya la seva mare, l’Anna, també enginyera, que veu que hi ha moltes opcions de graus i creu que cal tenir “una visió” del que pot fer i en pot sortir de la tria que faci. La Carla Castellbé ja fa batxillerat i ha triat el tecnològic amb les assignatures que més li agradaven per “eliminació” . Ve a la sessió d’Enginyers Industrials de Catalunya perquè no sap massa cap on tirar però no té prejudicis. L’espanta una mica però, entrar i que després no li agradi la carrera i es trobi que no sap què fer.

D’una oferta inabastable, la millor tria

Resoldre tots aquests dubtes és un dels objectius de la sessió que per segon any condueix Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i professora de l’ESEIAAT. Salán reconeix que actualment el ventall d’estudis d’enginyeria és molt gran i en resulta una oferta “inabastable”. “Mareja només veure la llista de possibilitats”. Per això destaca que cal no deixar-se enganyar pels títols atractius i comprovar bé el pla d’estudis perquè al final, entre un títol i un altre, no hi ha tanta diferència i, en canvi, hi pot haver disparitat de nota de tall. Per Salán cal també saber si vols un títol habilitant per exercir la professió enginyeria (i signar projectes i assumir responsabilitats) o no i comprovar la qualitat de la universitat a que es vol optar.

Salán coincideix amb Serrano sobre la pressió de les notes de tall i recomana que cadascú faci la seva estratègia per poder accedir als estudis que vol. Apunta també la possibilitat de passar primer per un cicle formatiu abans, per exemple. “Cal que cadascú faci el seu Sudoku”, apunta l’enginyera.

Ara, això sí, dona un consell clar: entre química i dibuix tècnic, química. Per Salán és molt més fàcil aprendre sol dibuix tècnic que no pas química i haver-la cursat, pot ser una garantia d’èxit al curs. I un altre, encara, un cop a la universitat, fer servir totes les hores de consulta possibles, sempre que hi hagi dubtes.

Per donar més motius a l’hora d’escollir o no una enginyeria, Salán recorda que la taxa d’ocupació dels enginyers i enginyeres frega el 100%. “Si tinc algun exalumne sense feina, malament”, diu fent broma. Per acabar de convèncer els més indecisos, Salán fa un recordatori: “Enginyeria és solucionar problemes amb enginy”.