La situació climàtica actual presenta un gran canvi de temperatures per a finals de segle. Els models actuals, amb molta més informació i, per tant, amb una recerca més precisa, indiquen que la situació és molt més greu del que es podia esperar. Actualment, la concentració de CO₂ supera els 420 ppm i, per posar-ho en perspectiva, hauríem de retrocedir més de 4 milions d'anys per trobar un valor similar. Aquestes son algunes de les dades que ha presentat Carme Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera a la Universitat de Barcelona, durant la taula rodona organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya sobre límits planetaris i model econòmic.
Els costos del canvi climàtic creixen amb les emissions positives a escala global, fins i tot si les reduïm. En aquest context, els experts estan d'acord en el fet que cal mitigar i adaptar-se. En una situació delicada, es presenta una necessitat crítica d'adaptació per la manca d'aigua, la pèrdua d'ecosistemes i la calor extrema, la qual cosa obliga a una doble necessitat de recursos i finançament.
Mar Reguant, investigadora ICREA al CSIC-IAE i professora a la Northwestern University, ha exposat que "quan parlem del canvi climàtic, reduir-ne una mica les emissions no millora el problema, només fa que el progrés sigui més lent. Perquè el problema millori, o almenys no empitjori, hem d’anar a zero”,
A més de reduir les emissions, les energies renovables han ajudat a millorar la competència en el mercat elèctric i reduir el poder dels grans productors. En el context ibèric, les renovables poden ser una oportunitat, ja que la península es troba molt ben posicionada per generar energia solar.
“Hem de descarbonitzar l’economia global de manera eficaç per reduir els costos del canvi climàtic. Ens enfrontem a un canvi de model sense precedents”, ha afirmat Reguant. Els costos de descarbonitzar estan demostrant ser cada vegada més econòmics, aquí i arreu, tot i que requereixen capital i una inversió inicial important.
Està clar que el debat ha reviscut a partir de l’augment del canvi climàtic. “La raó és que encara no s’ha desacoblat el PIB i les emissions de CO₂ a escala mundial”, ha afirmat Jeroen Van Den Bergh, professor ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest debat podria intensificar-se en els anys vinents quan es tanqui la finestra temporal per limitar l’escalfament global a 1,5 °C o 2 °C.
Segons Jeroen, els dos reptes per al creixement econòmic en el futur són els danys climàtics considerables a l’economia i l’augment dels costos de producció, així com la limitació del consum per polítiques climàtiques.
En principi, la descarbonització és factible mitjançant les energies renovables, l’electrificació i la captura de carboni. Tot i això, a la pràctica resulta difícil per moltes raons, com el fet que la producció de les renovables depen de molta energia i d’intermedis intensius en carboni, els límits geogràfics i tècnics, els efectes del cicle de vida… La descarbonització no implica anticreixement, però sí un enfocament orientat a obtenir suport democràtic per a polítiques climàtiques i mediambientals eficients. Jeroen ha defensat un indicador agregat que substitueixi el PIB, un “PIB verd” com l'ISEW o el GPI. És més probable que aquest possible indicador el substitueixi si és agregat i expressat en unitats monetàries.
Llasat ha exposat que “no es tracta de si el canvi climàtic s’està accelerant o no, sinó que, amb el coneixement actual, si no canviem de ritme, estaríem parlant de temperatures que superarien els 2 °C i, probablement, fins i tot els 4”. L'any 2023 ja es va superar l'1,4 °C i ens vam apropar perillosament a els 1,5 °C". Pel que fa a aquest assumpte, l'Acord de París no fa referència a un any concret, sinó a la mitjana d'un període de 30 anys.
L’augment de temperatura no és homogènic a tot el planeta, augmenta molt més a la zona més propera al pol Nord, a l’Àrtic i a la part de Sibèria. Aquí ja estem parlant de canvis de temperatura que han superat els 2°C. Això implica la pèrdua del permafrost i de tot el que hi ha sota el mateix, com les reserves de metà que poden arribar a entrar en contacte amb l'atmosfera.
Mediterrani, regió vulnerable
En aquest moment, es considera que ens enfrontem a un augment de la temperatura de 2,7°C. Els escenaris mundials preveuen canvis en el règim de precipitacions i un augment de la demanda evaporativa de les plantes. La regió Mediterrània s’escalfa més ràpidament que la mitjana mundial. En aquesta part del món, es preveu un augment de la durada de les ratxes seques del 7% per a l'escenari d'1,5 °C, així com un augment de la intensitat i la freqüència de les sequeres. Aquests fenòmens, sumats a l’escalfament dels oceans i mars que ja supera els 2 °C, permeten explicar el destructiu pas de la Dana per València. .
Hi haurà un augment dels riscos hidrometeorològics a tota Espanya, amb períodes més llargs sense pluja, sequera i precipitacions més intenses. Aquestes Danes són conseqüència, principalment, del canvi climàtic impulsat per les activitats humanes. Segons l’AEMET, més del 15% de la pluja que va caure es pot atribuir a l’efecte del canvi climàtic. “Ens hem de plantejar un canvi, però hi ha un problema: les polítiques que es volen implementar i la seva producció de gasos d’efecte hivernacle no tenen en compte aquesta situació”, ha sentenciat Llasat.
D’altra banda, Reguant ha exposat que “quantificar en l'àmbit econòmic els impactes d’aquest canvi brutal del clima és gairebé impossible. El que va passar a València és una mostra més dels riscos que tenim, i les conseqüències per la vida són inquantificables, a part de les pèrdues d’ecosistemes i biodiversitat”.
Límits planetaris i model econòmic
La jornada, que s'emmarca dins del cicle de conferències sobre el Model econòmic i social en un context d'emergència climàtica, ha estat introduïda per Josep M. Serena, director general d'Energia de la Generalitat de Catalunya. Serena ha assenyalat que "hi ha molts recursos invertits en aquest canvi, en aquesta transició ecològica, i hem d’utilitzar-los bé. Però no es tracta d’un problema tècnic ni econòmic, sinó d’un problema social i de canvi en la forma de viure, de produir i de pensar com a nova societat". L'acte ha estat moderat per Mercè Rius, consultora en sostenibilitat.
