Queden poques hores per sortir al carrer a la recerca de la millor novetat editorial per obsequiar o obsequiar-nos el Sant Jordi. Sou enginyers? O voleu fer un regal a una enginyera? Per fer-vos la vida una mica més fàcil hem fet recerca de publicacions tècniques i no tan tècniques que poden agradar a tots aquells apassionats per la física, la química, els números, la tecnologia o la ciència en general. El món editorial n’està ple de bones opcions, però hem volgut centrar-nos en publicacions publicades recentment. L’objectiu, si n’adquiriu algun, que no es quedi massa temps a la tauleta de nit.
Una de les novetats editorials del moment és Energía y civilización. Una historia (Arpa, 2021), que és capaç d’explicar la humanitat a través del prisma de l’energia. L’obra de Vaclav Smil ofereix la perspectiva de com l'energia ha impulsat el progrés cultural i econòmic de les societats humanes durant els últims deu mil anys. Des dels primers grups de caçadors i recol·lectors fins a la civilització fòssil, passant per les societats agrícoles tradicionals.
Però tenim altres opcions com l’obra signada pel científic i investigador Arthur Firstenberg. El arcoíris invisible (Atalanta, 2021) narra la història de l’electricitat des del S.XVIII fins als nostres dies des d’una òptica mediambiental i de salut. I és que fa un repàs a les conseqüències en malalties que té gran part de la contaminació electromagnètica que s’associa al progrés tecnològic com pot ser el telègraf, la ràdio, el telèfon o el 5G.
Els enginyers catalans també tenen molt a dir en aquest àmbit i, de fet Enginyers Industrials de Catalunya ha estat l’escenari de la presentació d’altres novetats. Salvador Salat, enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques acaba de publicar Diccionari de la Transició Energètica. Energia de la A a la Z (Clipmedia Edicions, 2022), un llibre de consulta que, el mateix autor, considera també “una guia de viatge” per poder seguir, amb èxit, la transició energètica. Conceptes com geotèrmia, gas natural liquat, amper, decreixement o renovables tenen el seu espai i la seva explicació.
Amb la mateixa temàtica, el també enginyer industrial Francesc Reventós i Puigjaner reflexiona a Transició energètica. Què és urgent? Què és important? (UPC, 2021) sobre la necessitat d’una aproximació multidisciplinària al problema de l’energia tenint en compte la seva dimensió mundial. Per Reventós cal tenir en compte la tecnologia però també la ciutadania i fer un esforç humà i científic per tal d’entendre què demana.
Fora de l’àmbit estrictament energètic, també els enginyers catalans han volgut fer la seva particular aportació aquest Sant Jordi. És el cas d’Alfred Vilanova que a Fet a Catalunya (Redbook edicions, 2022) fa un repàs de l’evolució de la indústria catalana, destacant emprenedors i històries i curiositats que han envoltat el seu treball. El Telesincro, el primer ordinador català, el biscúter o el Poblenou 1.0 són alguns dels temes que toca Vilanova, coneixedor del sector industrial català.
En clau feminista, 100 dones clau en la història de la ciència i la tecnologia (Cossetània, 2022), repassa figures de la història que haurien de convertir-se en autèntics referents per a futures generacions d’enginyeres, i d’enginyers. Emily Warren, que es va convertir en l’enginyera en cap del Pont de Brooklyn, substituint el seu marit, Julia Rodríguez-Maribona i la seva mare que es van inventar el pal de fregar que va patentar un home, o Edith Clarke, enginyera elèctrica, són alguns dels noms que apareixen en aquest recull de cent biografies que ha fet l’enginyer i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Oriol Boix i la psicòloga Sandra Posada. També hi ha espai per dones catalanes, com la professora, matemàtica i astrònoma, Maria Assumpció Català, l’oceanògrafa i una de les primeres dones en anar a l'Antàrtida i dirigir-ne la base força anys, Josefina Castellví, o la primera dona graduada en Enginyeria Industrial a Catalunya i cofundadora de Caixa d’Enginyers, Isabel Trabal.
L’historiador, escriptor i activista cultural Joaquim Montclús també fa una aportació enginyeril aquest Sant Jordi. A Qui va ser en realitat Emili Montañès? (Galerada Editorial, 2021) explica la vida i trajectòria de l’enginyer industrial Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona, 1877- Madrid, 1974). L’antecedent de la línia del Vallès dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la creació de la Canadenca, l’impuls de FESA o la projecció d’una empresa de troleibusos entre Tarragona i Reus són algunes de les gestes que repassa Montclús.
En un altre registre, el de les vocacions STEAM, el consultor tecnològic i professor de Secundària i de la Universitat de Castella-La Manxa Manuel García Piqueras recull a Aventuras STEAM (Catarata, 2021) una selecció de projectes STEAM que ha portat a terme a l’aula i que han estat premiats internacionalment. Des de la construcció d’un astrolabi amb impressora 3D dins a l’estudi del magnetisme terrestre, les propostes es poden adaptar a les necessitats del professorat i l’alumnat.
I pels que prefereixin més ficció, dues propostes. La primera del físic, periodista i divulgador científic Toni Pou que fa pocs mesos ha publicat Si un dit assenyala la lluna (Anagrama, 2021), un relat on treballa la relació entre la ciència i la literatura. La segona, és El Gran círculo (AdN, 2022), de Maggie Shipstead, una història inspirada en la vida de l’aviadora Amelia Earhart.
Esperem haver-vos donat bones idees. Però si passegeu per parades i llibreries i en trobeu de noves, estarem encantats que ens les expliqueu! Bona diada de Sant Jordi!
