Fins aproximadament el 2010, a Catalunya, la sortida natural d’un doctor era la carrera acadèmica o la investigació. La tesi es feia en el sí de la universitat i, sovint, els resultats es quedaven allà, sense una aplicació directa del coneixement generat al teixit empresarial. La crisi econòmica va portar certes restriccions al sistema públic, que no podia absorbir a les plantilles tots els recent doctorats, que va derivar en l’obligació de buscar una solució que en altres països europeus feia temps que funcionava: els Doctorats Industrials, un sistema que reforça la transferència de coneixement, que es genera al sistema de recerca, cap a empreses i institucions.
Fa deu anys que la Generalitat va impulsar el programa i el balanç no pot ser més que positiu. Es calcula que 3 de cada 4 beneficiats treballen, després de presentar la tesi, fora del món acadèmic i, d’aquesta manera, posen en valor la figura del doctor a les empreses, amb funcions relacionades amb la recerca, pels seus coneixements en determinats temes, però també en altres posicions, ja siguin de direcció o gestió. “El doctor té coneixements d’alt nivell i competències transversals de gestió, resiliència, etc.”, explica Jordi Alba, responsable tècnic del Pla de Doctorats Industrials, i aporta “valor afegit” a les empreses gràcies a la formació que se li dona en el programa. Aquesta primera dècada ha donat bons resultats i les empreses que hi participen comencen a ser conscients que la presència d’aquests doctors té “impacte” en l’activitat de l’empresa ja que la recerca retorna en forma de servei, producte o millora de processos. En alguns casos, la presència d’un doctorat industrial serveix “d’embrió” perquè les empreses creïn un departament d’I+D, si no el tenen.
Per Alba és important remarcar que el projecte no rau en trobar finançament per l’elaboració d’una tesi particular sinó a l’inrevés. És a dir, una empresa té un repte i un doctor pot ajudar-la a trobar-hi resposta a través de la recerca col·laborativa que du a terme el doctorand en col·laboració amb altres actors implicats, un responsable de l’empresa i un director de testi de la universitat.
Aquest tipus de doctorat enforteix la relació entre el sector universitari i de recerca i el sector socioeconòmic i que, de retruc, s’enforteix tot l’ecosistema. De fet, aquest és l’objectiu que es va posar el programa el 2013: fer més competitiu el teixit productiu amb un doctorat, una figura amb un resultat i reconeixement. “És l’embrió per a millorar”, diu Alba. A banda, s’ofereixen llocs de treball qualificats i redueixen, així, les reticències d’aquestes empreses cap a aquesta figura. “El doctor és desconegut a l’empresa, no hi ha coneixement del valor afegir que poden donar”, alerta Alba. Recalca que el programa, precisament, ha tingut un “paper rellevant” perquè l’empresa ajuda a formar el doctor i l’acaba integrant a la plantilla. En molts casos, amb la participació al programa s’insereix el primer doctor a l’empresa, un fet que facilita la inserció d’un segon doctor, en funció de la dimensió de la companyia.
L’enginyeria lidera els doctorats industrials
L’enginyeria és el lloc ”més natural” per fer doctorats industrials, diu Alba. Gairebé la meitat (47%) dels projectes responen a aquestes àrees, si es tenen en compte els projectes en Disseny i producció industrial (8%), Enginyeria Civil i Geoambiental i Arquitectura (6%), Matemàtiques i Física (6%) i Tecnologia de la Informació i les Comunicacions (26%). De fet, el programa va iniciar-se en aquestes àrees, concretament en enginyeries i TIC – i per això la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) lidera en nombre de projectes, i ha anat escalant-se de mica en mica. La pèrdua de pes relatiu d’aquestes àrees no correspon a una disminució dels projecte sinó a un impuls als projectes de ciències socials que han fet des del Departament.
De les 320 tesis presentades, 138 són de l’àmbit de l’enginyeria i les TIC, i són molt aplicables. De fet, 265 projectes responen a l’àmbit de les enginyeries i l’arquitectura. D’aquestes, un 58% són pimes, un 19% institucions, un 17% start-ups o spin-offs i un 15% grans empreses.
La temàtica més freqüent en els doctorats industrials de les àrees tècniques és el vehicle elèctric la mobilitat, és a dir, bateries, sistemes de comunicació, etc. Els darrers tres anys, ha crescut tot allò que fa referència a la intel·ligència artificial, sobretot aplicada a la mobilitat i a la salut. També han sorgit temes relacionats amb la ciència de dades així com en sostenibilitat i canvi climàtic i simulació i modelatge. Una anècdota que explica Alba és que quan van començar, en aquests àmbits, el 2013 ja es feia recerca sobre el 5G.
Els deu anys de doctorats industrials, en dades
En deu anys, el programa de Doctorats Industrials han gestionat prop de 1.000 projectes desenvolupats en 600 empreses per 671 investigadors. S’hi ha vist implicades dotze universitats, 30 centres de recerca i ha comptat amb un finançament de 120 MEUR. Per aquest curs, el pressupost és de 6MEUR però podria créixer si la demanda cobreix l’oferta. La voluntat del Govern és finançar tots els projectes que es presenten i per això el pressupost deixa marge per créixer fins al 120%. Seat, amb 28 projectes, és l’empresa amb major participació, seguida per Reig Jofré (13 projectes), Agbar (12) o Qilimanjaro Quantum Tech (7).
Acte de celebració
Deu anys no es fan cada dia i per això, el Departament de Recerca i Universitats ha organizat un acte de celebració. És aquest dimarts a la tarda al Palau de la Música, on es reuniran la investigadora de l’IRTA-CRESA Beatriz Garcia Morante, que farà la benvinguda, Natalia Olson-Urtecho, directora de Rapid Scale Ventures i Plug and Play, i assessora d'innovació per a institucions globals i empreses, que pronunciarà la pontència magistral i el Dr. Albert Sangrà Morer, director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials que farà balanç amb la conferència “Connectant recerca i indústria: 10 anys del Pla de Doctorats Industrials. El conseller Joaquim Nadal tancarà l’acte, després de lliurar els Premis Impacte de l’edició 2022.
