Educar la nova generació de professionals de l’enginyeria
En els darrers temps, s’ha escrit una gran quantitat de bibliografia sobre com s’han de dissenyar els nous currículums per als enginyers i les enginyeres, és a dir, per als professionals de l’enginyeria, i on s’ha de posar l’accent per adaptar el perfil del nou graduat a les demandes de la societat.
Han aparegut llibres com “ A Whole New Engineer” (1) que aprofundeixen sobre l’aposta pedagògica de Franklin V. Olin College of Engineering o “whitepapers” sobre quines són les claus per a formar millor a les noves generacions de professionals de l’enginyeria que han contribuït a afavorir el debat (2) (3).
Conceptes com l’enginyeria col·laborativa, el repte de la diversitat en l’enginyeria, l’atracció del talent femení als estudis STEM apareixen contínuament tant en articles com en pàgines web especialitzades.
S’ha de dir que, en l’àmbit universitari, des de fa més de 15 anys s’ha focalitzat l’esforç en formar els futurs professionals de l’enginyeria en el que s’anomenen competències (skills).
No hi ha dubte que, tradicionalment, l’educació històrica dels nostres alumnes d’enginyeria s’ha caracteritzat per una aposta inequívoca en una formació extraordinàriament sòlida en coneixements tècnics – els anomenats hard skills. En moltes ocasions, aquesta aposta ha provocat un elevat grau d’abandonament dels estudis per part dels nostres alumnes. Tanmateix, els estudis recents indiquen que els coneixements tècnics només suposen entre el 15 i el 20% de la feina d’un enginyer modern. Són molt més importants soft skills com la capacitat de treballar en equip o l’habilitat de fer entendre allò que un professional de l’enginyeria fa. Aquestes competències han arribat a ser tan rellevants que alguns autors comencen a anomenar-les power skills, pel que significa d’empoderament del nou graduat.
Un professional de l’enginyeria es caracteritza per la seva capacitat de resoldre problemes (a problem-solver engineer), i, per exercir adequadament aquesta capacitat, es necessita tant de l’excel·lència tècnica com de les seves habilitats personals.
Un bon exemple del canvi d’orientació en la manera de formar als nostres professionals de l’enginyeria, - manllevat del llibre ja esmentat (1) - es podria resumir de la següent manera: en la formació antiga de l’enginyer era normal que el primer dia de classe el professor digués, mira el qui tens a la dreta i a l’esquerra. Dels tres n'hi haurà dos que no continuaran l’any que ve. Actualment, el missatge ha de ser totalment diferent: els que veus a la dreta i a l’esquerra són els companys que t’ajudaran a millorar la teva formació com a professional.
A IQS, inspirat en la tradició de la pedagogia ignasiana, proposem anar un pas més enllà, i creiem que l’educació d’un nou enginyer i d’una nova enginyera ha de ser una educació en valors. Com deia el Pare Arrupe, “l’objectiu educatiu últim en una institució nostra és la formació de dones i homes pels demés”. Els nostres professionals de l’enginyeria han de ser formats en iniciativa, integritat i exactitud. Així doncs, la nostra responsabilitat com a universitat és educar als nostres enginyers com a “líders en el servei, dones i homes competents, conscients i compromesos en la compassió.”
Potser d’aquesta manera no només formarem millors professionals de l’enginyeria, sinó també contribuirem a construir un món millor.
----
- A Whole new engineer: The coming revolution in Engineering Education, David E. Goldberg and Mark Somerville, Threejoy associates, inc, Douglas, Michigan, 2014 .
- White Paper: Wht Makes a succesful Engineer? 5 career skills employers value, Wiley, 2021
- White paper: Accelarator for collaborative Engineering(Interdisciplinary 2.0), Creating a dynamic, highly competitive program, Stanford Engineering Future, Stanford University, 2015
- Respon
Enllaç permanent