Fa poc més de dos anys, quan es va obrir el període de consultes del Reial Decret que anava regular el sistema de certificats d’estalvi energètic (CAEs per les seves sigles en castellà), uns quants ens vàrem alegrar moltíssim. Si hi havia un instrument capaç de sacsejar el sector de l’eficiència energètica en el país, sense dubte, aquest havia de ser el dels CAE. Ni les auditories energètiques preceptives pel RD56/16 ni l’obtenció dels certificats d’eficiència energètica pel RD235/13 i RD390/21, han tingut l’efecte esperat: Si hom disposa de la barata auditoria energètica tot i de baix nivell tècnic i una etiqueta CEE low cost, tots tranquils. Qui dia passa, any empeny. I mentrestant, el 2050, l’any de la neutralitat climàtica, cada cop és més a prop.
Aquest sistema ha estat un game-changer en països com França o Itàlia on s’ha implementat des de fa força anys. També ho ha de ser aquí.
Sembla que l’aprovació del sistema de CAEs a Espanya està a prop. Amb l’exitós model francès en el punt de mira i com a base del que vindrà, el millorat sistema espanyol garanteix -sempre sobre el paper- agilitat en la compra-venda de certificats. Però compte, la compra haurà de realitzar-se per uns subjectes obligats que d’entrada, segons els esborranys de l’Ordre Ministerial que regularà el sistema, no tindran cap obligació de comprar i que de moment les volen veure venir; i per uns subjectes delegats que tindran molt complicat i sempre que assumeixin una inversió excessivament costosa, ser reconeguts com a tal. D’altra banda, la venda es farà per part d’empreses o individus que no han sentit parlar dels CAEs i que quan li en parles, els confonen amb els certificats d’eficiència energètica. No sembla que els inicis del nou sistema puguin ser senzills. Però encara hi ha més.
Els que portem molts mesos estudiant el sistema tampoc no sabem quines seran les mesures que es prioritzaran a l’hora d’obtenir certificats. El catàleg de referència s’està treballant. Així mateix, es preveu que el sistema de preus s’anirà acomodant a igual que els percentatges de comissió dels diferents intermediaris. Tampoc no està clar que aquells que realitzen les inversions acabin rebent uns ajuts significatius si entre l’Obligat i ell hi ha molts intermediaris. Les empreses verificadores hauran d’iniciar un procés d’acreditació incert.
Molta feina i punts encara a l’aire per les expectatives que aixeca aquest nou instrument d’ajuts al finançament de mesures d’estalvi d’energia primària. I pels que no segueixin de prop l’actualitat d’aquest assumpte, ja fa uns quants mesos que el sistema hauria d’estar operatiu.
Tot i les incerteses, estic segura que és el que necessitava el sector. La guspira que farà reaccionar les empreses per lligar-se la manta al cap d’una vegada i treballar definitivament per ser eficients. El meu dubte roman en si aquest sistema per sí sol serà suficient per dinamitzar el mercat de l’eficiència i garantir el seu èxit. Sobretot si no és obligatori que els Obligats aportin part de les seves obligacions amb CAEs per més bon sistema de subhasta que s’hagi ideat. Seria un bon moment per començar a regular també el procés de descarbonització de les empreses i que es fixin quotes de reducció de consum d’energia per trams d’anys que les forcin a prendre’s seriosament la matèria. O potser l’increment desmesurat dels preus de l’energia dels darrers mesos serà suficient estímul.
Permeteu-me que ho dubti, encara que aviat ho veurem.
