Complim un any de pandèmia amb la mirada posada ja en el futur. Un futur que exigeix ajuts públics, polítiques ambicioses i grans fons per recuperar una economia malalta. Un futur que hauria de tenir en compte que les dones carreguen bona part del pes dels efectes econòmics de la pandèmia. A tot l’estat, el 18,33% de les dones estan a l’atur, 4 punts percentuals per sobre dels homes. I la xifra encara és més dramàtica si mirem el percentatge d’aturades entre les més joves, que durant 2020 ha passat del 46,5% al 69 %. Només cal recordar, com ha fet l’ONU, que més de 500 milions de dones treballen en els quatre sectors més afectats per la crisi econòmica desencadenada pel coronavirus: serveis d’allotjament i alimentació; activitats administratives, immobiliàries i empresarials; manufactures i comerç. El 41% de les dones del món treballen en aquests àmbits, mentre els homes representen el 35%.
A les cimeres de grans líders, però, no he vist que es prioritzi un dels sectors més castigats, les dones, quan es debaten mesures per a la recuperació post-Covid. No he llegit que es preparin grans paquets de mesures per a elles. I, el que encara és més greu, no veig que es pensi en les dones quan es diu que la recuperació econòmica ha de tenir com a eix la transformació digital, i s’obvia que les dones suposen menys del 20 % dels treballadors amb perfil tècnic del sector tecnològic i digital. De veritat pensem deixar-les enrere també en la recuperació?
Diuen els experts que moltes de les professions del futur ni tan sols existeixen a dia d’avui. Però que hi ha una mancança de talent digital ja és una evidència. Necessitem més enginyers, informàtics, matemàtics, etc. Però, sobretot, necessitem més enginyeres, informàtiques i matemàtiques. Perquè necessitem que elles també siguin analistes de dades, expertes en ciberseguretat o Big Data, desenvolupadores de software o aplicacions mòbils, especialistes en intel·ligència artificial, etc. Si el futur ha de ser digital, també ha de ser igualitari. I incloure’ns a tots i totes.
A tot l’estat, les dones són més del 55% dels alumnes de graus. A Educació, Salut i Serveis Socials el percentatge supera el 70%. A Ciències, en canvi, no arriba a la meitat, i en una carrera com Informàtica el percentatge d’estudiants dones no arriba al 13%. Però el més greu, i que ens hauria de preocupar a tots i totes, és que aquest percentatge no millora, sinó que empitjora des de fa 30 anys. Avancem, doncs, cap a una nova economia on les dones no hi són. O hi són greument infrarepresentades.
No ens podem permetre que les dones quedin fora de l’esperadíssima recuperació post COVID i d’un futur marcat per la digitalització i la transformació tecnològica. Ens hem de comprometre i sumar esforços, entre tots, per tal que elles també liderin aquesta revolució. Que l’empoderament femení arribi a la nova economia, en llocs tècnics i també de responsabilitat, en empreses tecnològiques, en matèries que són estratègiques i encara ho seran més: ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques...Les administracions públiques tenen el deure de fer-ho possible, però tots hi podem contribuir, la societat civil i l’empresa privada també. Des de Fibracat, el nostre gra de sorra es diu Fibrcat TV, el canal de TDT en català i en obert per a tot Catalunya on cada dia visibilitzem dones líders en tots aquests sectors clau. Però tots hi podem fer alguna cosa si ho entenem com un repte comú. L’únic que no podem fer és quedar-nos de braços plegats i deixar que el futur no sigui igualitari i inclusiu.
