En l’obertura del 15è Congres Mediterrani d’Enginyeria Química, vaig donar la benvinguda al que volíem que fos el millor Congrés d’Enginyeria Química, sense comptar amb el Mundial del 2017 per ser únic i irrepetible, celebrat a Espanya, cada tres anys, en el marc d'Expoquimia, la segona fira de Química d'Europa.
En aquesta edició, Expoquimia va reunir tots els sectors de la Química per impulsar la importància de la transformació de la indústria cap a models de producció més eficients energèticament sota criteris circulars i MeCCE tenia una clara vocació de servei a tota la comunitat de l’enginyeria química al voltant de la Mediterrània, amb cinc eixos principals totalment alineats amb els d’Expoquimia. Teníem la intenció de recuperar l'esperit inicial de MeCCE i ser “la cirereta del pastís” d'Expoquimia.
Després dels tres dies de congrés, puc dir sense por a equivocar-me, que les expectatives s’han acomplert i amb escreix.
Fem un petit balanç.
Els ponents convidats, plenary speakers en el programa, ens varen oferir els seus punts de vista, cadascun des de la seva àrea de coneixement, en cinc conferències inspiradores, plenes de noves idees, per aconseguir que els Objectius de Desenvolupament Sostenible, si més no els directament relacionats amb la nostra activitat, es puguin assolir en el temps que les agendes pel 2030 i pel 2050 han marcat. Però, sense oblidar els molt reptes que tenim al davant, des de la pròpia educació universitària fins a la necessària confluència d’acadèmia i indústria. En aquest sentit, van insistir en la necessitat de tenir congressos com aquest, en els quals acadèmia i indústria s'asseguin l’una al costat de l’altra per compartir els seus coneixements, investigacions i innovacions, per oferir a la societat la millor ciència i tecnologia, per assolir la sostenibilitat necessària avui dia.
Els ponents, en les conferències clau, les orals i els pòsters, han demostrat que la comunitat científica, sigui des de la universitat o la indústria, està treballant en els cinc eixos escollits: la disrupció digital, un dels booms del moment; la descarbonització, des de CCUS (captura, ús i emmagatzematge de carboni) fins a l'ús d'hidrogen, fotocatàlisi o combustibles sintètics; l'economia circular, des del reciclatge fins al pacte verd; els nous materials i les superfícies funcionals. Totes les presentacions ens han demostrat que són els temes que preocupen a l’Enginyeria Química a tot arreu.
Les xifres finals confirmen 228 treballs presentats i discutits al llarg del Congrés, dels 253 rebuts. 282 membres inscrits, el 50% d'Espanya i l’altre 50% d'arreu del món, i el 25% de les aportacions procedents de la indústria. Per tant, hem aconseguit les dues fites marcades per aquesta edició: que sigui internacional i que la participació industrial sigui molt important.
Més enllà, però, d’aquesta transferència de coneixement bidireccional universitat indústria, hi ha hagut de manera natural i molt sana, una molt bona transferència generacional. M’ha sorprès molt gratament, veure una distribució molt homogènia de sèniors i joves, fossin doctorands o post-docs, així com l’entusiasme dels joves i la seva capacitat. En un moment en el que regna un desànim col·lectiu per aquestes generacions que ens segueixen, crec que és de justícia dir que afortunadament, no és tan general com ens pensem i que tenim la continuïtat assegurada. Són i seran uns grans científics allà a on treballin.
També és important assenyalar que durant aquests dies, tot va funcionar, deixeu-me dir, com un rellotge suís. Totes les sessions orals van començar i acabar puntuals, cap dels ponents va fallar i les presentacions estaven a punt en el moment que s'havien programat. No hi va haver cap problema digne de menció i hi va haver temps suficient per poder intercanviar objectius i resultats i sempre en un ambient distés i ben agradable.
Hem recuperat el sopar del congrés compartit amb el d’Expoquimia que enguany va comptar amb la màgia culinària de Nando Jubany, una estrella Michelin. Una experiència que els més grans recordem com un dels moments màgics per trobar-nos amb persones inassolibles quan ets jove i quan estàs començant la teva vida professional. La resta d’àpats, més adients per ser menjats mentre es fa feina, varen ser molt bons i abundants.
I un gran agraïment
Als cinc ponents convidats, Dr. Elazar Edelman, Lourdes Vega, Ángel Irabien, Javier García i Alec Groysman per compartir coneixement, idees i pensaments sobre el futur. La seva excel·lència és clau per marcar la del congrés.
Als ponents i autors de les contribucions orals i pòsters perquè el seu treball i coneixement és clau per incrementar la reputació del congrés, així com als membres del comitè científic que donen visibilitat a la diversitat volguda des del primer disseny del congrés.
Als assistents perquè són imprescindibles per difondre el treball fet a la indústria i a la universitat.
Als patrocinadors, enginyeries i indústries, GasN2 en la modalitat platí, CPQ-Ekium, Miwon, Schneider Electric i Technip Energies en la d’or i Briolf i Inprocess en la modalitat plata. Als col·laboradors l’Associació d’Enginyers, Arquitectes i Graduats en Ciències Tecnològiques d’Israel - AEAI, l’Associació Nacional de Químics i Enginyers Químics d’Espanya – ANQUE, el Col·legi Oficial d’Enginyers Químics de la Comunitat Valenciana – COIQ, el Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i l’Associació de Químics de Catalunya – CQC i la Societat Catalana de Química – SCQ i als socis mediàtics la revista d’Enginyeria Química i Química Teòrica i Aplicada, creada el 1921 i una de les revistes de Química més antigues – Afinidad i Materials Business Newsletter.
A les persones de Grupo Pacífico, la nostra secretaria tècnica, per les seves aportacions i la feina ben feta.
Finalment, però no menys important, a les entitats organitzadores Alumni d’IQS – AIQS, Enginyers Industrials de Catalunya - AEIC, Expoquimia i Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyers Químics – SEQUI, sense elles, el congrés no existiria ni tindria continuïtat.
Ens veiem d’aquí a tres anys, és a dir Juny 2026 i probablement abans del 15, en el marc d’una nova Expoquimia a Fira 2 de Barcelona.
