El tancament de la central nuclear de Garoña i el futur de lenergia nuclear a Espanya
El passat dia 1 d’agost de 2017 el govern espanyol va anunciar el tancament definitiu de la central nuclear de Garoña, la darrera central nuclear de primera generació que restava per tancar. La central estava parada des de desembre de 2012 perquè les seves empreses propietàries, Iberdrola i Endesa, consideraven que no resultava rendible a partir de 2013, any en què va començar la vigència de la Llei 15/2012 de Mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, que grava a totes les centrals elèctriques espanyoles de qualsevol tecnologia amb un nou impost del 7% sobre el valor de la seva producció elèctrica i a les nuclears en particular amb tres impostos més sobre la producció de combustible nuclear gastat, residus radioactius resultants de la generació d’energia i emmagatzematge de combustible nuclear i residus radioactius en instal·lacions centralitzades.
La central de Garoña també havia estat objecte a primers d’any d’un informe tècnic per part del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) que establia la necessitat de realitzar una sèrie de mesures de seguretat necessàries (post Fukushima) perquè la planta es pogués tornar a connectar a la xarxa. El consell de Garoña no va arribar a un acord per portar-les a terme per manca de rendibilitat. Tot i així sembla que la decisió final del govern espanyol l’ha condicionada un acord polític del PP amb el PNV al Congrés de Diputats per aprovar els pressupostos de l’Estat de 2017.
El tancament definitiu de la central de Garoña dóna peu a començar a plantejar un debat sobre quin haurà de ser el futur de les 7 centrals nuclears espanyoles de segona generació: Almaraz I i II, Ascó I i II, Cofrentes, Trillo i Vandellós II, tres d’elles a Catalunya. Totes elles van ser posades en funcionament entre els anys 1983 i 1988 i arribaran als 40 anys entre 2023 i 2028, el que es pot considerar el seu període estàndard de vida útil. Actualment proporcionen al voltant d’un 20% de la cobertura de la demanda d’energia elèctrica a l’estat espanyol. A Espanya el CSN dona les llicències d’explotació a cada central per períodes de 10 anys i entre 2018 i 2020 hauria d’estudiar les primeres llicències a Almaraz I i Ascó I, que sobrepassarien els 40 anys. Per prendre una decisió social adequada, a més dels aspectes de seguretat que estudia el CSN, cal analitzar també els “pros” i els “contres” de fer un allargament de vida d’aquestes centrals des del punt de vista ambiental i econòmic i també podria ajudar a veure que estan fent altres països del nostre entorn.
Prèviament a l’anàlisi dels “pros” i “contres” cal aclarir que a Espanya disposem d’un parc de generació elèctric sobredimensionat per la demanda elèctrica que ha restat després de la crisi econòmica ocorreguda entre els anys 2008 i 2014, que ha fet que encara tinguem en 2017 una demanda anual inferior a la de 2008 i que, en conseqüència, l’energia procedent de les centrals nuclears es cobriria bàsicament amb la producció de les centrals de cicle combinat amb gas natural, sense necessitat de fer noves inversions en generació elèctrica de forma immediata.
Els principals “pros” i “contres” d’un allargament de vida serien:
1. Temes ambientals: Les centrals nuclears tenen l’avantatge de no emetre CO2, principal causant del canvi climàtic, encara que sí que emeten residus radioactius, que han d’emmagatzemar-se de forma centralitzada i segura durant molts anys, com ja s’està fent. Les centrals de cicle combinat de gas que les substituirien emeten CO2, encara que en menor proporció que les centrals de carbó, algunes de les quals a Espanya ja estan a punt de tancar-se.
2. Temes econòmics: Les centrals nuclears tenen un cost variable de producció molt baix, al voltant d’1 Eur/MWh, a diferència de les centrals de cicle combinat, quin cost variable pot estar entre 40 i 90 Eur/MWh, en funció del preu del gas als mercats internacionals. Això fa que el preu mitjà anual horari al qual es retribueix la producció elèctrica al Mercat Ibèric, que està actualment entre 40 i 50 Eur/MWh, pujaria en terme mitjà al voltant del 25%, al nivell actual de preus del gas continguts, i això representa un encariment important de la factura elèctrica que hauríem de pagar tots els consumidors.
3. Temes reguladors: Les centrals nuclears espanyoles no estan encara totalment amortitzades, el que és normal tenint en compte que estan en el seu període de vida útil i que van fer una inversió addicional en repotenciació al període 1998-2000, millorant de l’ordre del 20% la seva eficiència. A partir de 2013, quan va entrar en vigor la Llei de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica dins la reforma reguladora del sistema elèctric, s’estima que han de pagar en impostos al voltant del 30% dels seus ingressos, el que limita molt la capacitat d’amortització de les seves inversions. Iberdrola afirma que si això no es corregeix, no té gaire sentit econòmic fer un allargament de vida que exigirà noves inversions en seguretat, com ja ha passat a Garoña.
També podem comparar el que estan fent altres països: A Alemanya, arran de l’accident de Fukushima, el Parlament alemany, on tenen un pes important els partits verds, va decidir no prolongar la vida útil de les seves centrals nuclears més enllà dels 40 anys. Als Estats Units s’admet la prolongació de vida útil de les centrals nuclears fins als 60 anys. A França, on les centrals nuclears cobreixen el 75% de la seva demanda elèctrica, el govern francès vol baixar l’any 2030 aquesta cobertura al 50%, no allargant excessivament el tancament d’algunes de les centrals nuclears actuals. Al Regne Unit, que té un parc de generació elèctric bastant antic, el seu govern vol fer un procés de descarbonització, substituint generació tèrmica de carbó i gas antiga per nova generació nuclear i eòlica off-shore. Com es veu hi ha arguments per a totes les posicions.
En definitiva, tenim sobre la taula un tema molt complex, que probablement acabarà amb una solució política que portarà moltes conseqüències ambientals, econòmiques i reguladores en els pròxims anys. Cal valorar bé la solució des de tots els punts de vista. El debat està obert i els enginyers tenim molt a dir.
