Els EIC valoren positivament les recents mesures energètiques del Govern espanyol tot i considerar discriminatòries les tarifes elèctriques d’alta tensió

La Junta del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya valora positivament les mesures contemplades en el Reial Decret-llei 15/2018, aprovat pel Congrés dels Diputats el 18 d’octubre, així com l’eliminació de l’impost al sol i les mesures que han dificultat la implantació de l’autoconsum elèctric a Espanya. Paral·lelament, també considera molt favorables totes aquelles mesures relacionades amb la transició energètica que incentiven la mobilitat sostenible i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica.

Títol I: Mesures de protecció dels consumidors

S’aprecien millores importants en la normativa del bo social elèctric com l’increment del 15% dels límits d’energia anual amb dret a descompte; la flexibilització del còmput d’aquests límits entre els mesos de l’any; l’increment del sostre econòmic que dona dret al bo a les famílies monoparentals; la prohibició del tall del subministrament a famílies amb menors de setze anys i altres, i l’ampliació del termini de sol·licitud fins a finals d’any. Tanmateix, costa d’entendre que es mantingui el dret d’acollir-se al bo de les famílies nombroses sense limitació de renda anual i la consideració de consumidor vulnerable sever a efectes de la prohibició del tall del subministrament només en el casos en els quals es rebi ajuda dels serveis socials de la corresponent comunitat autònoma per un import mínim del 50% de la factura elèctrica.

També es considera positiva la creació del bo social tèrmic per pal·liar les despeses de calefacció, aigua calenta sanitària i cuina dels consumidors vulnerables, compatible amb el bo social elèctric.

En paral·lel, s’aprecia una clara contradicció en el finançament econòmic de tots dos bons: mentre que el finançament de l’elèctric es carrega sense consens previ al sector privat de les comercialitzadores elèctriques —que ja van denunciar aquest fet als tribunals i van obtenir la devolució de l’Estat de l’import de l’any 2016—, el del nou bo social tèrmic es carrega totalment als Pressupostos Generals de l’Estat, pendents d’aprovació, sense establir un criteri general i consensuat sobre el finançament de les ajudes energètiques.

Per contra, es considera clarament discriminatòria la modificació de les tarifes  d’accés d’alta tensió que es fa en el capítol 6 de la reglamentació, on, sense cap tipus de justificació, se suprimeix la tarifa 6.1b, que ja era discriminatòria respecte a la 6.1a, passant el límit inferior de la tarifa 6.2 de 36 kV a 30 kV, la qual cosa suposa una considerable rebaixa de la tarifa per a totes les indústries i pimes connectades a línies de distribució de 30 kV, molt freqüents al País Basc. Aquesta decisió discrimina clarament les de 25 kV corresponents a la tensió majoritària a la xarxa de distribució de Catalunya i altres zones de l’Estat, que tenen despeses d’inversió equivalents perquè utilitzen el mateix tipus d’aparellatge i aïllament que les de 30 kV d’acord amb les normes tècniques internacionals i que inclouen el tram entre 24 i 36 kV. En conseqüència, si el Govern Espanyol decideix modificar el límit inferior del tram 6.2, aquest hauria de ser per coherència de 24 kV i no de 30. 

Títol II: Autoconsum d’electricitat

Es considera molt positiu: 

1. L’anul·lació del càrrec sobre l’energia autoconsumida, també conegut com impost al sol que havien establert la Llei 24/2013 del sector elèctric i el Decret 900/2015 d’autoconsum elèctric.
2. El dret a l’autoconsum compartit d’instal·lacions connectades a la xarxa interior dels consumidors associats o de la xarxa de baixa tensió d’un mateix centre de transformació, que cal desenvolupar reglamentàriament, com reconeix el nou ordenament, fonamental pel possible desenvolupament de l’autoconsum en edificis de vivendes urbanes.
3. La simplificació administrativa i tècnica de la legalització d’instal·lacions d’autoconsum per a potències baixes, inferiors a 100 kW i, especialment, la de les de menys de 15 kW.

Es troba a faltar, en aquest àmbit, major concreció de la valoració dels excedents d’energia en instal·lacions de menys de 100 kW a un preu proper al preu horari del mercat elèctric, que es poden produir amb escreix per la diferència entre les corbes de generació fotovoltaica, lligada a la llum solar, i la de consum domèstic, que es concentra normalment a les darreres hores del dia. El segon paràgraf de l’article 9.5 obre la porta a algun tipus de balanç net que caldrà concretar en el desenvolupament reglamentari. 

Títol III: Mesures per a la transició energètica

Es considera molt positiva per a l’incentiu de la mobilitat sostenible i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega elèctrica, la liberalització de l’activitat de recàrrega, mesura que elimina la figura del gestor de càrregues prevista a la Llei 24/2013 del sector elèctric i, en conseqüència, permet la venda d’energia per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Mesures de fiscalitat energètica per moderar els preus del mercat elèctric (disposicions addicionals 6a, 7a i 8a):

L’exoneració de l’impost sobre la producció elèctrica del 7%, creat per la Llei 15/2012, durant un període de sis mesos (d’octubre de 2018 a març 2019), i l’exempció en l’impost d’hidrocarburs que modifica la Llei 38/1992 d’impostos especials per als productes destinats a la producció elèctrica o cogeneració (cèntim verd del gas) es consideren mesures benintencionades —tot i ser indirectes— per limitar el valor de les ofertes dels generadors elèctrics al mercat elèctric, però amb una eficàcia real en el preu final molt difícil de controlar i avaluar. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat urgent de revisar de forma coherent tota la fiscalitat dels productes energètics.