Difícilment podríem trobar un enginyer indústrial a qui no agradin els trens. I aquest va ser un dels motius que ens va portar a fer aquest marevllós viatge a SuÏssa. Cinc dies per viure i veure els trens de muntanya més representatius.
Per començar es va fer una visita al Museu del Transport de la bonica ciutat de Lucerna, on es poden veure trens, avions, vaixells i cotxes antics i moderns en perfecte estat d’exhibició. Des d’Interlaken, vam pujar a la Jungfraujoch, estació situada a quasi 3.500 metres, on hi ha una vista impagable dels pics Eiger, Mönch i Jungfrau, tots tres de més de 4.500 metres, i de la glacera de l’Aletsch, de 23 quilòmetres de longitud. A la Jungfraujoch s’hi arriba amb un tren cremallera que fa el 80% del seu recorregut per un túnel de 7 quilòmetres per dins de l’Eiger, salvant 1.393 metres de desnivell amb un pendent d’un 25% de gradient. L’únic funicular que vam utilitzar en aquest viatge va ser el de Reichenbach. Una de les particularitats d’aquest funicular és que els vagons són una rèplica de l’original del 1899. El gradient és del 61% i es puja a uns 2 metres per segon.
Per veure bé el mític mont Cerví (o Matterhorn) s’ha de fer prenent un tren cremallera que surt de Zermatt fins a l’estació de Gornergrat a 3.089 metres. Aquesta estació, on hi ha un observatori i un hotel, té una vista espectacular del Cerví i al- tres pics com el mont Rosa, el més alt de tot Suïssa amb quasi 4.700 metres. El cremallera salva els 1.500 metres d’altitud que hi ha entre Zermatt i Gornergrat en poc més de 35 minuts. I, finalment, el Glacier Express, el tren ràpid més lent del món. Vuit hores de viatge en què aquells a qui els agradin els trens i la natura ho poden trobar tot. Aquest tren, que fa molts trams amb ajut de cremallera, connecta Zermatt amb Saint-Moritz. Pics, valls, rius com el Rin, poblets de postal..., tot això i més des del punt de vista paisatgístic. Però des del punt de vista del tren: 291 ponts i 91 túnels, i pràcti- cament tot el recorregut amb via única. Arriba fins als 2.033 metres per franquejar l’Oberalppass, on s’ajuda de la cremallera.
Potser la part tècnicament més interessant està en el tram final, prop ja de Saint-Moritz. És en aque- lla zona on es passa pel viaducte de Landwasser, un pont format per cinc arcs de maçoneria, amb una alçada de 65 metres i un recorregut en planta corba de 142 metres de longitud. Abans d’arribar a Saint-Moritz, però, encara hi ha sis viaductes més, tres túnels amb espiral interna i dos túnels helico- ïdals, on el tren salva un desnivell de 400 metres sense cremallera.
I com que a la vida no tot han de ser trens, la torna- da va ser en vaixell travessant tot el llac de Zuric, des del poble de Rapperswil fins a la ciutat de Zurich.
En definitiva, un viatge fantàstic, en què el cli- ma ens va respectar i en el qual els trenta-set viatgers, entre enginyers i les seves parelles, van po- der gaudir de tots els mitjans de transport d’avui: trens, autocar, vaixell i avió. Ah, i també les pròpies cames!!
---------
TEXT: Enric Colomé, engonyer industrial col·legiat núm. SA-29012-D
