Els gasos renovables són els gasos combustibles obtinguts de matèries primeres o fonts renovables. Agrupa tres tipus de gasos, transformables a biometà o metà sintètic, amb característiques similars al gas natural (GN):
- biogàs, produït per digestió anaeròbia a partir de matèria orgànica biodegradable, com dejeccions ramaderes, fangs de depuradora, residus de la indústria alimentària, fracció orgànica de residus municipals, i fins i tot d'aigües residuals d'elevada càrrega orgànica. La gestió d’aquests subproductes contribueixen a les emissions de metà a l’atmosfera, de manera que la seva producció controlada i el seu aprofitament energètic redueix tant les seves emissions incontrolades com les del combustible fòssil que es substitueix. Per aquest motiu, les emissions de gasos d’efecte hivernacle per unitat d’energia del biogàs aprofitada poden arribar a ser negatives.
- syngas, produït per gasificació tèrmica de materials ligno-cel·lulòsics (residus forestals i agrícoles).
- hidrogen, produït per mètodes biològics, catalítics o, principalment, per electròlisi de l'aigua mitjançant electricitat renovable (Power to gas – P2G). L'esquema de producció P2G aporta flexibilitat al sistema energètic i augmenta la capacitat d'emmagatzematge i distribució d’energia renovable, integrant sistemes elèctric i de gas. L’hidrogen pot injectar-se a la xarxa de gas amb restriccions.
L´aprofitament dels gasos produïts a partir de residus orgànics, per digestió anaeròbia o gasificació, és una forma indirecta d´aprofitament de l´energia solar fixada mitjançant fotosíntesi en forma d´energia química, i el CO2 generat pel seu ús és el també fixat pels organismes fotosintètics. Per això, aquests processos són clau en el nou paradigma de l'economia circular i per descarbonitzar el sistema energètic.
Aquests gasos tenen un paper important en el sistema energètic renovable com substituts del GN per cobrir demandes d'energia no fàcilment electrificables. Per al seu transport i distribució es pot utilitzar el sistema gasista, el qual pot aportar a més la seva capacitat de magatzem, de 1.100 TWh a Europa. Un futur desitjable és que la xarxa de gas es converteixi en una xarxa de gas natural renovable (GNR)
A banda de vectors energètics renovables, aquests gasos són matèries primeres per a la indústria química. Per exemple, l'hidrogen és clau per a la producció d'amoníac, base per a la producció de fertilitzants nitrogenats, que actualment es produeix mitjançant el procés Haber-Bosch a partir de nitrogen atmosfèric i hidrogen obtingut per reformat del GN. El syngas és una matèria primera per a la síntesi de productes químics orgànics, i la digestió anaeròbia es pot operar per diversificar-ne la producció, des de compostos orgànics simples per a la síntesi de nous productes fins al propi biogàs i biometà, a part que facilita la mineralització i la combinació amb processos de recuperació de nutrients. En definitiva, els processos de producció de gasos renovables ho són de materials per a la seva transformació en nous béns i serveis, i s'haurien de contemplar com a prioritaris a la jerarquia de tecnologies de valorització de residus orgànics
L'energia primària produïda en les 18.943 plantes de biogàs inventariades a Europa a finals de 2019 va ser de 167 TWh, de les quals 725 van injectar 26 TWh de biometà a la xarxa de gas, amb un potencial estimat pel 2050 de 1.150 TWh (EBA, 2020). La producció d’energia del biogàs per habitant i any situa a Espanya en el tercer lloc a la cua de la Unió Europea (Flotats, 2020a), quan un recent estudi (UE, 2020) estima un potencial de producció de biometà per a l’estat espanyol que el podria situar en una posició de capçalera, tan sols darrera d’Alemanya i França.
Aquest baix nivell d’implantació d’instal·lacions a Espanya, 204 produint 2,1 TWh d’energia primària a l’any 2018, s’explica pel retard en l’adopció de polítiques decidides i coordinades en quatre eixos: l’autosuficiència energètica, la lluita contra l’escalfament global, la gestió de residus i el desenvolupament rural. També, i degut a l’anterior, a la manca de visió i planificació en aquest àmbit fins al present. Llevat de l’hidrogen, que es situaria bàsicament en el sector energètic, el desenvolupament del biogàs i el syngas requereix de polítiques transversals i d’un esforç de planificació i coordinació de diferents àmbits d’activitat, tals com la gestió de residus, la gestió forestal, l’agricultura, la ramaderia o la indústria dels fertilitzants, com exemples, sectors amb diferents actors, llenguatges i interessos. Apart de la complexitat que suposa la cooperació intersectorial, la manca actual de normativa, de planificació i de polítiques transversals incentivadores es mostra com barreres més importants al desenvolupament dels gasos renovables a Espanya que el disposar de la pròpia tecnologia (Flotats, 2020b).
'Los gases renovables, un vector energético emergente'
Sobre aquesta temàtica versa el llibre 'Los gases renovables, un vector energético emergente', editat per la Fundació Naturgy i escrit per Alvaro Feliu i Xavier Flotats, el qual es va presentar el dia 3 de novembre de 2021 a Enginyers Industrials de Catalunya. L’acte de presentació es pot recuperar en aquest enllaç.
