Aquestes darreres setmanes l'actuació política dels governs ha entrat de cop en un període que segurament recordarem amb molt poca satisfacció. L'acumulació de processos electorals i, sobretot, la incapacitat d'aprovar pressupostos, tant en el govern de l'Estat com en el de la Generalitat, junt amb problemes importants en el cas dels de Barcelona, fan pensar que viurem unes dificultats notables en el funcionament de les tres administracions. Vull parlar sobretot del tema dels pressupostos, però amb una menció prèvia en el de les eleccions.
1. Eleccions. Coneixem prou que, tant els períodes previs a unes eleccions com els posteriors per formar nous governs, són etapes en les quals l'atenció dels dirigents polítics, encara que es dissimuli, està més enfocada cap als interessos electorals dels seus partits que no pas en les solucions a problemes reals dels ciutadans. En el cas present això s'ha agreujat, ja que, incomprensiblement i amb algunes excepcions que valoro i agraeixo, els debats actuals s'alimenten molt més amb critiques creuades, i fins i tot amb atacs personalitzats, que no pas amb propostes concretes i realistes sobre actuacions de futur. A això, que ja per si sol disminueix la qualitat de l'actuació política, s'hi afegeix ara la gran dificultat que significa haver de governar amb uns pressupostos prorrogats, havent renunciat voluntàriament o havent-s'hi vist obligats a renunciar a millores que es podien haver introduït.
2. Pressupostos. Tant una cosa com l'altra fa que, no només tinguem un període de mesos d'una notable reducció de l'activitat administrativa i de gestió, sinó que a més quedin compromeses o abandonades durant tota la resta de l'any actuacions que estaven previstes en els projectes de pressupostos per 2024 i que seran impossibles amb els pressupostos prorrogats del 2023. Molts ja estan parlant dels pressupostos de 2025, admetent que hem perdut un any en uns moments en els quals tenim un seguit de necessitats de caràcter urgent. S'hauran d'oblidar millores o ampliació de mesures que es preveien en els projectes de 2024, i caldrà aturar o revisar nous compromisos fins que no es tinguin assegurats els possibles nous recursos financers per l'any 2025. Tot plegat redueix les perspectives i augmenta la incomoditat de moltes persones i organitzacions, contribuint a crear una creixent desconfiança ciutadana en els governs, en els partits polítics, i en la política en general, fet que és aprofitat sovint per forces de la ultradreta a bona part d'Europa, i a posar en perill la democràcia.
3.Ideologia i gestió. No hi ha cap dubte que una part important de l'activitat dels partits polítics ha de consistir en aspectes relacionats amb propostes ideològiques, visions de la realitat social i orientacions de futur, temes que es debaten i decideixen en els Parlaments. Però en el moment en el qual uns partits són elegits per formar govern, la seva principal obligació és gestionar la realitat, analitzar els problemes concrets, buscant i aplicant solucions adequades i eficients per obtenir els resultats esperats. La ideologia està sobretot en els poders legislatius, però l'obligació dels poders executius és sobretot una bona gestió per tal de resoldre problemes.
No es pot oblidar que tota mena de gestió, sigui pública o privada, necessita utilitzar unes bones eines. Crec que aquells que hem tingut una formació relacionada amb la tecnologia i una experiència pràctica en la seva gestió, ho sabem molt bé. Per això sempre he pensat que, a més de convicció ideològica i voluntat de servei als altres, hi ha tres eines fonamentals per a un bon govern: tenir un suport assegurat del poder legislatiu, tenir membres amb una adequada experiència de gestió en temes diversos, i poder comptar amb un pressupost adequat. Crec que bastants dels problemes que estem patint tenen a veure amb alguna o amb vàries d'aquestes eines, però que en aquests moments hauríem de centrar-nos sobretot en la dels pressupostos.
La fragilitat de les majories en diversos nivells d'actuació política, i la manca de solidaritat dels partits a l'hora d'aprovar pressupostos, és una realitat que ens està fent molt mal. Veig que hi ha una manca de consciència que la gravetat del moment obliga a buscar pactes més amplis i més consistents entre partits per afrontar les actuacions i fer front a les necessitats de la ciutadania i dels sectors privats; i molt especialment d'aquella part de ciutadans que està patint de forma important dificultats econòmiques o d'altre tipus provocades per les conseqüències de la no sostenibilitat ecològica, per l'augment de les desigualtats econòmiques, i per al creixement de la inseguretat tant interna com mundial.
