La logística és l’activitat que gestiona de manera global les tasques necessàries per crear, mantenir i controlar els fluxos de mercaderies: des de l’origen, on es produeixen, fins al destí final, on es consumeixen. Té per objectiu assolir el millor nivell de servei al mínim cost.
No descobrim res de nou si diem que també se la coneix per el seu nom en anglès Supply Chain Management, que correspon a Gestió de la Cadena de Subministrament. I és que en les darreres èpoques, i a causa de la globalització dels mercats productors i consumidors com a principal motiu entre d’altres, s’han anat generant nous reptes que s’han de resoldre d’una manera innovadora. Aquesta globalització ha provocat un increment substancial del transport, de l’emmagatzematge i de la distribució. Per cadascun d’ells s’han hagut de crear solucions mantinguin en un nivell raonable l’objectiu que mencionava “assolir el millor nivell de servei al mínim cost”.
Els reptes de la logística són molts i de molts àmbits diferents. Per exemple, en transport es treballa per al seu increment i la promoció de la intermodalitat a més del respecte al medi ambient.
Estem en un moment en què els ports són cada vegada més importants en el tràfic de mercaderies Acostumen ser un node el que gira la major part de l’activitat logística, per això s’hi construeixen terminals de tot tipus que poden canviar de mode de transport de forma ràpida i a més s’adapten els molls, electrificant-los, per tal de que els vaixells apaguin els seus motors de combustió quan estan atracats.
A més, s’està duent a terme un gran estudi a nivell europeu per transvasar mercaderies de la carretera al ferrocarril i així poder acostar-se a l’objectiu del Green Deal 2030 on es proposa que el 30% del flux terrestre de mercaderies sigui per ferrocarril.
En la vessant de l’emmagatzematge, l’automatització ja s’ha fet un lloc a les naus on cal mantenir les existències i fer les darreres operacions de condicionament. Ara es necessiten cada vegada més naus logístiques ben ubicades en parcs específics. Ara bé, el disseny de les naus requereix un projecte logístic previ al de la construcció on es defineixin totes les activitats a realitzar-hi, els espais necessaris, la seva mobilitat interna i la distribució en planta... L’automatització i la robotització de totes les operacions de descàrrega estiba, preparació d’ordres d’extracció, càrrega i operacions auxiliars també és cada vegada més present amb l’objectiu final d’optimitzar la productivitat.
Però aquí no s’acaba tot. La distribució urbana de mercaderies també és un espai on la logística té molt a dir. El B2B i el B2C, en una distribució capil·lar i amb mobilitat elèctrica és a la cantonada. L’increment del comerç electrònic ha suposat un canvi en model de distribució i en conseqüència en els mitjans emprats per dur-la a terme clarament en el que respecte al B2C. Estan proliferant cada vegada més noves maneres de moure’ns, en molts casos elèctrics, per petites càrregues. També s’estan fent proves amb vehicles autònoms i drons, per aquest tipus de càrregues.
Ara bé, aquesta situació no soluciona el repte de la mobilitat en la distribució B2B. Tot i que es recomana la utilització de hubs urbans, encara són escassos i les companyies tenen certa recança a utilitzar-los. A les zones urbanes s’ha de facilitar la circulació i l’estacionament per la càrrega i descàrrega dels vehicles dedicats a aquesta distribució que és la que manté els comerços en funcionament. Altrament es provoca una gentrificació dels mateixos perquè tanquen o marxen, genera una pèrdua de productivitat als que realitzen la distribució i d’altra banda genera un impacte mediambiental negatiu. La mobilitat elèctrica de mercaderies per aquest tipus de distribució encara és incipient.
I sobre els sistemes de gestió de la informació i la comunicació de les operacions que es realitzen al llarg del flux, què hi diu la logística? Les TIC són essencials per poder tenir una logística competitiva avui en dia. Ja tenim sistemes que controlen la planificació de la demanda que definirà el flux de mercaderies, la ubicació i la dimensió dels inventaris, la gestió de les flotes, el control de les activitats operatives dels magatzems i el seu enllaç amb l’automatització, la gestió de molls, la gestió del transport, la planificació de rutes de distribució, la localització en temps real, la disponibilitat de zones de (des)càrrega a temps real, entre d’altres. Són eines habituals que utilitzen els responsables logístics per poder dur a terme la seva tasca amb èxit.
Una de les novetats en aquest àmbit és la utilització de la intel·ligència artificial generativa aplicada a la logística, una eina que utilitza algorismes i aprenentatge automàtic per a analitzar dades històriques i generar prediccions acurades. La seva capacitat per a analitzar grans quantitats d’informació i generar solucions optimitzades a partir d’elles, permetrà a les empreses de logística assolir l’objectiu que dèiem al principi “el millor nivell de servei al mínim cost”.
Fer que tots aquests temes aflorin, es donin a conèixer, es comentin i s’analitzin és una de les funcions de la Comissió de Logística d’Enginyers Industrials de Catalunya, constituïda recentment i agafant el relleu del fins ara Grup de Treball de Logística, dins de la Comissió de Gestió Empresarial. Creiem que és important fer difusió, al col·lectiu i fora, de la importància de la logística per sensibilitzar sectors i societat del seu paper en el nostre dia a dia.
