La xarxa de distribució de gas, amb 180 anys d’història, s’ha anat adaptant a les necessitats de cada moment. Actualment és vàlida per distribuir els gasos renovables del futur, com el biometà o la seva barreja amb determinats percentatges d’hidrogen verd. Així ho conclou un informe de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, on també s’assenyala que la xarxa de distribució no requerirà grans inversions però en l’informe, Enginyers Industrials de Catalunya, detecten sis àmbits que han d’evolucionar per donar resposta als canvis en la demanda i oferta de gasos renovables. Aquests sis àmbits són:
Infraestructures: els gasos renovables exigeixen una nova mirada a les infraestructures degut als canvis en els fluxos de gas, com per exemple el reverse-flow. El biometà és plenament compatible amb les xarxes actuals, però el cas de l’H2 depèn del percentatge de blending. S’haurà, doncs, d’analitzar la compatibilitat dels materials i les dimensions a causa de les diferències de poder calorífic.
Explotació: els canvis de flux de gas i els diferents percentatges de blending on les xarxes podran distribuir barreges de gas natural, biometà i H2 fa que s’hagin de reforçar aspectes de mesura de la composició del gas. L’emmagatzematge necessari per adaptar la producció lineal a una demanda diària i estacional variable serà un altre dels reptes, tant de gestió del sistema, com per al model regulatori que haurà d’establir tant els seus incentius econòmics com el model de propietat i accés.
Qualitat del gas: s’haurà de sofisticar la mesura de la composició i la qualitat del gas per garantir la injecció de biometà i, en el cas del blending d’H2, el percentatge d’hidrogen que permeti garantir els criteris marcats pel Gestor Tècnic del Sistema i la correcta traducció en energia per a la facturació per part de les comercialitzadores als clients finals.
Gestió de l’energia: el canvi del model de xarxa impacta en els balanços d’energia i en els processos de repartiment. Per tant, s’ha de sofisticar la manera en la que es mesurarà l’energia entregada als consumidors finals i la forma en la que es facturarà.
Client final: els gasos renovables units a la necessitat de digitalitzar el sector de la distribució de gas farà que la relació amb els clients canviï. Els clients passaran a ser uns actors més protagonistes a mesura que l’exigència de consumir un gas descarbonitzat augmenti.
Seguretat de subministrament: la substitució dels actuals punts d’entrada de gas, terminals de GNL i connexions internacionals, per plantes de producció disperses per tot el territori plantejarà reptes importants en la reconfiguració del sistema de transport. S’haurà de compatibilitzar-se amb les necessitats del subministrament de l’hidrogen.
En declaracions a Fulls d’Enginyeria, el president de la Comissió d’Energia, Lluís Pinós, ha comparat la situació del canvi de flux del gas i la necessitat d’adaptar les xarxes de distribució a aquesta nova condició al mateix que està requerint la xarxa elèctrica en la quan s’està passant d’un sistema amb grans centrals connectades a la xarxa de transport a petites centrals distribuïdes en el territori i en la xarxa de distribució. La distància entre les noves plantes de producció de gas renovable i els usuaris, així com la distribució d’aquestes plantes pel territori condicionaran les inversions. El document no s’atura a calcular-les però si que insta l’administració a començar a posar sobre la taula els canvis regulatoris que caldran per anar “sincronitzats” amb tots els canvis.
Líders en la indústria del biometà
En l’informe “Condicions de la xarxa de distribució de gas per fer possible la transició energètica”, Enginyers Industrials de Catalunya destaca que Catalunya té “prou capacitat” de proveir-se de biometà propi i de crear una economia circular al voltant de les plantes de producció. Segons Sedigas i PWC, el potencial de producció de biometà català se situa en 14,46 TWh/any al 2050 i converteix Catalunya en la cinquena comunitat autònoma en el rànquing de capacitat. Això serà suficient per donar resposta a la demanda constant prevista pel 2050, que l’”Estudi sobre la Transició Energètica a Catalunya” d’Enginyers Industrials de Catalunya situa en 15 TWh/any.
Per l’important pes de la ramaderia i perquè la tecnologia per l’aprofitament dels residus d’aquesta indústria està madura i s’engrana en la cadena d’economia circular, el treball assenyala que Catalunya ha esdevingut líder el 2023 en la indústria del biometà, amb el 50% de les plantes que injecten a les xarxes de gas natural ubicades en el territori”. El biometà és un vector energètic renovable que prové del biogàs i que aporta altres beneficis a més de la reducció d’emissions netes. Lluís Pinós recorda que la seva producció “contribueix a la gestió sostenible de les activitats on es genera la matèria primera i ofereix una solució integral als residus que es produeixen per acabar sent un recurs per a la producció d’energia i la lluita contra el canvi climàtic”.
