Emprendre, amb intel·ligència artificial

Amb el nom de FraudKeeper, l’start-up fundada per Leandro Ríos intenta fer-se un lloc al món de la tecnologia del món de les assegurances. Donen servei a les companyies que en tres moments: el de la subscripció, el de la reclamació i el de la renovació. Per fer-ho, fan servir intel·ligència artificial i models de machine learning, que ajuden a prendre decisions. Se serveixen de models supervisats i no supervisats, però requereix sempre una bona base de dades per poder-les processar. El seu fundador, l’enginyer Leandro Ríos, ha explicat a Fulls d’Enginyeria que principalment treballen amb models supervisats. L’algoritme que dissenyen analitza totes les dades que poden acumular (gènere, data de naixement, data de la pòlissa, condició, etc.) i que “l’ull humà no pot arriba a veure” per alertar la probabilitat que un perfil concret de client suposi frau o la possibilitat que abandoni l’entitat i, de fet, aquest és el seu objectiu: reduir la taxa d’abandonament a les asseguradores.

FraudKeeper té només tres anys de vida però ja s’estan consolidat a Amèrica  Llatina i també a Europa. Tenen seu a Londres, Barcelona, Argentina i Xile i ja una quinzena de professionals. Calculen però, que poden ser més de vint a final d’any i de fet, treballen amb uns plans de creixement que preveu arribar a 50 en dos anys. Ríos i els seus socis han estat assessorats per AccelGrow, l’acceleradora d’empreses de Mútua dels Enginyers que ha vist com aquest sector, el de les asseguradores, és un dels que més abocats estan a la intel·ligència artificial. Així ho veu la CEO Marta Nolis ha explicat en declaracions a Fulls d’Enginyeria que la intel·ligència artificial està en boga i que la majoria de projectes que arriben al Club d’Inversors de l’Enginyeria tenen tecnologia punta. “Fa anys que se sent però ara hi ha un autèntic boom”, diu Nolis, que veu que els inversors també valoren aquesta tecnologia a l’hora d’invertir.

Per Ríos, la seva tecnologia és “disruptiva” i veu la intel·ligència artificial com “un ingredient competitiu” per garantir el desenvolupament d’aquests projectes. “La intel·ligència artificial juga un paper molt important però també estem a una era en què s’ha de madurar i entendre millor”. Tot i això, defensa que cal ser-hi. “Hi ha moltes empreses que no sabran transformar-se i cauran”, alerta Ríos, que veu que un bon desenvolupament en aquesta línia els pot posicionar de manera diferent al mercat.

La tecnologia complexa, a l’ordre del dia

El machine learning i la intel·ligència artificial forma part del que s’anomena deep tech i són cada vegada més freqüents entre els projectes que arriben a les incubadores o acceleradores d’empreses. El de les assegurances és un dels sectors amb presència creixent de la intel·ligència artificial però des de TechBarcelona, per exemple, també veuen que té un paper important a les noves empreses del sector de la salut o les ciències de la vida – on l’anàlisi de la imatge és important per prevenir o predir certes malalties- o el real State, on les grans firmes l’utilitzaven per saber quins són els millors barris o zones, per exemple, per obrir botigues i predir el resultat.

En declaracions a Fulls d’Enginyeria, el CEO de TechBarcelona, Miquel Martí, explica que tothom intenta incorporar intel·ligència artificial “amb més o menys sofisticació” i admet que els inversors ho valoren a l’hora de decidir-se. Creu que ja fa uns tres o quatre anys que es dona aquesta situació i que durant aquest temps s’ha vist que s’estenen els models d’entrenament amb propostes més sofisticades. Adverteix però, que sempre cal que hi hagi un model de negoci darrere i que no tot és la tecnologia aplicada.

Barcelona, talent i joves

La incorporació d’aquesta tecnologia també va lligada a l’edat dels emprenedors. A Barcelona Activa tenen detectat que cada vegada són més els joves que tenen ganes d’emprendre abans, fins i tot, sense tenir experiència prèvia en algun sector, i que això no és contrari a tenir idees de negoci ben preparades. Així ho veu Jaume Baró, director de serveis a les empreses de Barcelona Activa, que explica que d’aquests “joves amb talent” en surten dos tipus de negoci, d’una banda projectes per desenvolupar tecnologia i de l’altra, projectes que utilitzen la tecnologia per vendre. “Les dues són vàlides, són dos models de creixement i escalabilitat diferents”, diu Baró.

Justament aquesta diferència permet discernir entre els inversors que prefereixen apostar per projectes disruptius a llarg termini i els que confien més en projectes escalables a curt termini. “El driver tecnològic és el punt en comú”, diu Baró. De fet, Barcelona Activa té una sèrie d’acords amb universitats com la UB, la UPC, la UAB, la UPC i la UPF per ajudar a generar, del talent de les universitats, empreses i plataformes de deeptech, entre els quals, igual que a TechBarcelona, destaca l’enorme extensió que ha tingut la tecnologia a la branca de la salut que, gràcies a la inversió en el sector salut, és un dels “més madurs”. Per Baró, també és important que Barcelona s’ha sabut posicionar com un dels llocs de “talent innovador”. “Comencem a tenir renom”, afegeix, i recorda que la institució ha creat, al costat de l’Ajuntament, un fons de 10MER destinats a invertir en empreses deeptech de la ciutat. “Som coherents i l’estratègia financera de l’Ajuntament també passa per invertir en fons de capital risc que donen suport a l’emprenedoria de base tecnològica”, assegura Baró.

La mateixa tendència l’han detectada des d’UPF Ventures, on es dediquen a gestionar la innovació i a donar suport a les spin-off que aposten per la transferència de coneixement. Albert Domingo n’és el director de tecnologies i Àrees Digitals i, alhora, és el coordinador d’Emprenedoria de la mateixa universitat. Reconeix que fa uns quants anys que la intel·ligència artificial guanya terreny i que cada vegada hi ha més projectes que n’incorporen, però també detecta les dificultats que es troben perquè els inversors entenguin la tecnologia que hi ha darrera i que, malgrat que no hi hagi patent, s’han invertit molts diners per desenvolupar aquesta tecnologia. Domingo veu, però, que ja s’ha començat a democratitzar aquesta tecnologia, ja sigui el machine learning o la intel·ligència artificial i que el temps de desenvolupament dels algoritmes i codis que pot fer un emprenedor es comença a escurçar i per tant, amb un "cost relatiu" es pot engegar projectes d'una manera més fàcil en sectors com la logística, les finances o el mèdic. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.