La necessitat de produir per a una societat que anava prosperant i creixent de manera exponencial ens va portar durant moltes dècades a fer excessos. Això ens ha fet topar amb els límits planetaris i obrir grans desequilibris socials que posen en risc no sols el futur sinó el propi present. Des de la contaminació dels oceans i de l’atmosfera, l’excés de gasos efecte hivernacle, la desforestació, les pèrdues de sòl fèrtil, la pèrdua de biodiversitat combinat amb els desequilibris demogràfics, les crisis socials i els conflictes polítics. En definitiva, tenim tot un conjunt de factors que exigeixen un canvi en les nostres vides i activitats, que ha de començar per la descarbonització de la nostra economia. Les Nacions Unides des del 2015 van definir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per marcar fites concretes i propòsits per al 2030, amb un desenvolupament que ha de tenir la base de la sostenibilitat, tant social com econòmica i mediambiental, i que hem de seguir països, institucions, empreses i individus.
La responsabilitat de fer les coses diferents ha de ser de tota la societat, com a consumidors i en influir com a contribuents i individus. Amb tot, si algú ha de jugar un rol imprescindible en aquest escenari som els i les professionals de l’enginyeria, ja que tenim el coneixement dels nostres impactes negatius, les eines per definir-los, mesurar-los, i podem construir sistemes per reduir-los i compensar-los. Perquè la responsabilitat recau més en la consciència del coneixement.
Davant d’aquest escenari tan gris, per no dir negre, tinc la certesa i l’esperança que les i els enginyers som part de la solució: amb el coneixement basat en la recerca, la ciència, les noves tecnologies i la digitalització, i de ben segur podem reconduir aquesta situació que, amb dades objectives, sabem prendre decisions amb criteri. Tal com diu Neil de Grasse Tyson, “el millor de la ciència és que és certa independentment de si creus o no en ella”. Però també hem d’explicar a la societat i fer arribar els missatges amb claredat i objectivitat de sostenibilitat. En aquest sentit, cito un altre científic, Isaac Asimov: “l’aspecte més trist de la vida és que la ciència reuneix el coneixement més ràpid que la societat la saviesa”.
En el cas de l’enginyeria agronòmica, la qual tinc l’honor de representar, se’ns va formar inicialment per produir amb eficàcia, però ja fa més de 25 anys que treballem i formem els nostres professionals per produir amb criteris de màxima eficiència, per aconseguir aliments de manera sostenible, segura i de qualitat; en totes les facetes de la cadena agroalimentària, del camp a la taula. Des del Col·legi, tenim el propòsit de posar en valor el sector agroalimentari i impulsar la producció i la seva transformació amb criteris de desenvolupament sostenible, per fer front als reptes d’accés als aliments, de noves demandes, i amb les limitacions de recursos com el sòl i l’aigua, la crisi climàtica i amb la reducció fins eliminar els residus a través de l’economia circular. Per tot això necessitem explicar a la societat el valor de l’alimentació com a sector essencial i estratègic; que són necessàries millores genètiques per aconseguir la sostenibilitat; que les produccions de precisió són la clau de l’eficiència; que necessitem equilibrar l’oferta a la demanda; que diferents tipus d’agricultura i ramaderia hauran de conviure; que la producció, la transformació i la industrialització del sector alimentari estan organitzades sota criteris de màxima seguretat, i que treballem per garantir que els processos siguin al màxim de sostenibles, ja que amb la recerca i les noves tecnologies cada cop s’orienta més en aquesta direcció.
Les i els enginyers ens formem per trobar solucions als problemes i treballem amb compromís i coneixement per fer front als reptes actuals i amb la responsabilitat de garantir un món més sostenible. Aquesta és la nostra essència i hem de fer arribar a la societat aquests missatges perquè escoltin i confiïn més amb els professionals de l’enginyeria.
