La pregunta no vol donar a entendre que els enginyers catalans estiguem adormits en mecatrònica. Vol ser un desafiament positiu per tal que aquesta disciplina avanci amb força al nostre país.
De mecatrònica se’n parla cada cop més i entre els enginyers se n’escolten de tots colors: des del que et diu que no en té ni idea fins al que es fa l’ofès perquè afegeixis allò de “saps què vull dir?”.
Per tal que un sistema sigui considerat mecatrònic cal que tingui, com a mínim, elements mecànics mòbils, actuador (sigui motor elèctric o del tipus que es vulgui), sensor, processador (els “antics” encara pensem en plaques electròniques) i programa informàtic.
Generalment, la manera senzilla de recordar el nom serà: mecatrònica = meca (de mecànica) + trònica (d’electrònica), però ja hem vist que la cosa va una mica més enllà. Cal remarcar que els estudis reglats d’Enginyeria Mecatrònica estan implantats en altres països (Alemanya, Àustria, el Japó...) des de ja fa molts anys, però a Catalunya no fa tant.
Les empreses i la mecatrònica
Hi ha força empreses catalanes que desenvolupen béns d’equip. Per béns d’equip s’entenen màquines que generen valor a un negoci. També hi ha empreses que desenvolupen components complexos i subsistemes que combinen la mecànica i la gestió elèctrica i electrònica.
Quasi tots aquests es poden considerar productes mecatrònics. Per tant, molts dels enginyers que esteu llegint aquest article us adonareu que també sou desenvolupadors de sistemes mecatrònics.
I, a més, la feina està ben feta, si no aquests productes no podrien estar competint arreu del món, fins i tot en països considerats capdavanters.
Competències clau: transversalitat, disciplina i jerarquia
La principal clau d’èxit és asseure a la mateixa taula persones de diferents departaments i disciplines per treballar conjuntament al llarg de tot el desenvolupament del producte.
Però també és necessari un mètode que s’executi amb disciplina i jerarquia. Disciplina que assegura que la resta de companys d’equip entenen de què s’està parlant. És a dir, si un expert en sensors proposa un canvi en el sistema de captació de dades no només cal que ho comuniqui, sinó que s’haurà d’assegurar que l’entenguin bé perquè, com que es parla un llenguatge molt especialitzat, potser el mecànic no preveu que això implicarà canvis en les dimensions d’una peça. I aquí ja tenim un problema a la vista o, pitjor encara, un problema que esclatarà més tard.
I jerarquia per saber quin és el criteri que prevaldrà en cas de dubte. De solucions n’hi ha moltes i a vegades dues solucions són igualment bones, però els equips es poden encallar per manca d’un lideratge que els faci operatius i àgils.
La seqüència temporal també marca jerarquia. En l’enginyeria tradicional, a partir de les especificacions del client el primer que decideix és el cap de projecte mecànic. Ell estableix primordialment els elements mecànics i marca unes previsions i unes especificacions per als caps de projecte elèctric (motors) i electrònic (plaques, sensors...), i finalment s’arriba al cap de projecte informàtic. En paraules d’un empresari,
“l’informàtic és aquell noi que finalment farà que la màquina faci txim pum”, però no, aquest no és el seu rol.
Tendències de futur en el camp de la mecatrònica
En primer lloc, els components de mercat cada cop són més integrats i són més mecatrònics. En alguns casos, el “cor” de la màquina pot ser un component de mercat i la disposició dels components, els actuadors, els sensors..., no tindrà sentit fer-la abans de prendre una decisió sobre aquest component de mercat. La jerarquia es capgira.
En segon lloc, no només els components de mercat, sinó totes les tecnologies fan possible que els productes siguin més avançats, més versàtils, més eficients..., si l’arquitecte del producte no és sempre un enginyer exclusivament mecànic sinó un enginyer de sistemes.
Finalment, què passa si a partir dels requeriments s’estableixen les funcions, el procés productiu de la màquina i es comença a definir primer el programa informàtic que regirà el seu funcionament?. No dic que la màquina resultant sigui millor, el que es proposa és que les diferents disciplines treballin en paral·lel i que la informació sigui fluïda des del dia zero del seu desenvolupament.
En altres paraules, quan es comença un projecte cal conèixer (a manera d’esbós) com acabarà, tenint en compte l’optimització de totes les disciplines tecnològiques a fi de generar un producte competitiu.
La formació en mecatrònica a Catalunya
On es pot estudiar mecatrònica a casa nostra i des de quan?
• Màster de Mecatrònica 2001-2002 (CITCEA-UPC a BARCELONATECH)
• Grau de Mecatrònica 2009-2010 (Universitat de Vic)
• Cicle Formatiu de Grau Superior en Mecatrònica Industrial 2011-2012 (Fundació Eduard Soler)
• Doble titulació Graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica 2013-2014 (Escola Universitària de Mataró)
Foto: Arxiu
