A mitjans de la dècada dels seixanta, alguns col·legis professionals es van convertir en un dels pocs llocs on era possible fer i dir coses que vorejaven la il·legalitat vigente i on els inquiets buscaven maneres d’expressar-se amb una certa cobertura legal.
No sé exactament en quin moment Joan Anton Bofill Thomasa va entrar a formar part de la Junta de l’Associació com a responsable de la Comissió de Cultura; el que sí sé és que va donar-li una presència i una vitalitat que no havia tingut mai, organitzant un munt d’activitats. Vam portar a parlar a la sala de conferències del Col·legi la majoria de catedràtics i intel·lectuals que havien estat sancionats i expulsats de la universitat per raons polítiques.
Sense l’habilitat de Joan Anton mai haurien estat possible totes aquelles reunions de desafectos del Régimen.
La sala s’omplia de gom a gom i, fins i tot, venia gent de Madrid per assistir-hi. Aquelles trobades van ser una de les raons per les quals en aquell moment Barcelona era considerada a Espanya i a l’estranger com una excepció dins de la grisor de la societat espanyola d’aleshores.
De totes maneres, l’Associació quedava petita per tot el que Joan Anton volia fer. Per això va decidir crear dins del marc del Col·legi una nova associació, que es registrà com a Asociación de Comunicación Humana y Ecología (ANCHE), en castellà perquè així estava obligat en aquella època.
L’any 1971, des d’ANCHE vam organitzar un primer Congrés de Comunicació, que se celebrà a l’Escola d’Enginyers. Aquella trobada es va convertir en un autèntic reducte de llibertat. Encara avui el recorden molts periodistes com el primer lloc on van poder expressar-se sense por. L’any 1973 es va celebrar una altra edició del Congrés, convertit llavors en internacional. Jo no vaig poder assistir-hi perquè uns dies abans em van detenir en una reunió de la il·legal Assemblea de Catalunya, per la qual cosa estava a la presó. Per cert, el Col·legi ens va fer arribar mantes per a tots els companys detinguts a la Jefatura de Policía. Feia molt fred.
Laura Tremosa, enginyera industrial col·legiada núm. 1567
Foto: Arxiu
