Els esdeveniments musicals i teatrals tenen una presència imprescindible a les programacions dels ajuntaments, especialment en èpoques estivals, i són utilitzats cada cop més per trencar l’estacionalitat de moltes poblacions. Un dels sectors que ha notat més la revifada posterior al COVID-19 és el dels festivals de música. Molts d’ells van veure’s posposats o directament suspesos en edicions anteriors, on encara existien unes estrictes restriccions per la pandèmia i viuen aquest any una temporada daurada.
Per tenir una idea en xifres reals, segons dades de l’Observatori de la Cultura ICEC, l’any 2019 va suposar un any extraordinari en nombre d’esdeveniments musicals al territori català. Només a la ciutat de Barcelona es van celebrar aproximadament 75 festivals musicals, molt per sobre de les xifres dels anys anteriors que rondaven la seixantena.
També en dades de 2019 a la resta del territori català, el Departament de Cultura va donar suport a 250 festivals de música al llarg de l’any, que van rebre un total de 2,1 milions d’assistents (un 4% més que en les edicions 2018). Cal dir que d’aquestes xifres, deu festivals atrauen al 46% dels espectadors. En ordre d’importància tindríem el “Primavera Sound” amb 220.000, seguit del festival Internacional de Jazz de Barcelona seguit del Festival Acústica.
En xifres d’assistència generals, podríem dir que nou festivals (un 4% del total) reben més de 50.000 assistents, 30 festivals (un 12% del total) atrauen entre 10.000 i 50.000 espectadors mentre que 21 festivals (un 8% del total) acullen entre 5.000 i 10.000 persones. Finalment, els festivals més habituals a casa nostra, un 76% del total (190 festivals) reben menys de 5.000 espectadors. D’aquesta manera podem veure com els grans festivals es concentren a les àrees de Barcelona i Girona, mentre que la resta d’esdeveniments més de petit format es reparteixen bé al llarg de tot el territori.
A les èpoques d’estiu, especialment durant el mes de juliol, es concentren el major número d’esdeveniments. En el cas de l’any 2019, es va donar un pic de 609.524 espectadors.
Per quantificar amb dades numèriques el pressupost d’aquests esdeveniments musicals, el 53% disposen d’un pressupost inferior als 80.000€, mentre que només un 11% supera el milió d’euros. Aquestes xifres tenen un impacte directe sobre el territori, on es pot dir que els 15 festivals més importants representen un impacte total de 327.8 milions d’euros. Per posar un exemple, el Primavera Sound va deixar més de 120M€, i altre festivals importants com el festival de Cap Roig, Festival del Castell de Peralada i el Festival de la Porta Ferrada van deixar un impacte d’entre 10 i 20M€. Aquest impacte no només és econòmic per al territori, sinó que també és beneficiós per la imatge i notorietat de la població on es realitza el festival.
2022, l’any de la bombolla dels festivals de música
Després d’un any extraordinari com el 2019, la crisis de la COVID-19 va deixar molt tocat el sector, forçant una davallada catastròfica durant els anys posteriors que sembla haver-se recuperat totalment aquest any 2022. La situació és paradoxal: s’està vivint un boom més gran que el de propi 2019, ja que a les programacions habituals s’han de sumar les dels esdeveniments que es van quedar posposats i dels quals molts assistents en conservaven l’entrada. D’aquesta manera, s’espera que les xifres de 2022 siguin molt superiors a les del 2019, però amb tendència a suavitzar-se al 2023 i tornar a l’estabilitat de les xifres.
Aquesta bombolla, podríem dir sobre demanda de festivals, implica unes dificultats per als promotors per trobar material, com per exemple els escenaris. Al tractar-se d’unitat limitades a Europa, alguns d’ells, especialment els escenaris grans, s’han de reservar amb més d’un any d’antelació. Un altre dels problemes que ha aparegut és l’escassetat d’espais on poder realitzar grans esdeveniments. No hi ha molts espais de grans dimensions a les ciutats disponibles per aquestes activitats, i per tant, només se’n pot absorbir un determinat nombre de festivals en els espais limitats actuals.
Com també passa amb a molts altres actors del sector terciari, molta mà d’obra que es va veure afectada per les restriccions durant la COVID ha migrat cap a altres sectors millorant en molts casos les seves condicions laborals. Per tant, hi ha una forta escassetat de personal per a treballar en aquests esdeveniments.
I per si encara fos poc, el mercat disposa d’un nombre també limitat de personal tècnic qualificat per a fer els muntatges d’aquests escenaris i grans estructures. Malauradament, degut a aquesta sobre demanda, molts promotors han realitzat els muntatges amb personal poc qualificat i amb condicions laborals precàries, fet que deriva en un augment de l’accidentabilitat. En aquest punt hem de recordar segons estableix el R.D. 1627/1997 tot treballador ha de disposar de la formació i informació necessària per desenvolupar la seva feina i els promotors i directors d’obra han de ser conscients en tot moment de les responsabilitats civils i penals a les que es fa front davant d’un accident laboral.
L’accident a un escenari del festival O Son do Camiño de Galícia fa poques setmanes ens ha de recordar la realitat on vivim i la necessitat de supervisió per part dels tècnics i directors d’obra en tot moment de les instal·lacions.
Peça clau dels festivals, els enginyers
La figura dels enginyers és clau per a portar a terme aquests festivals. Des del moment de la concepció d’aquests esdeveniments, els enginyers han de realitzar un projecte d’activitat i basar-se en normatives com el Codi Tècnic de l’Edificació (per configurar l’espai del recinte, en aspectes relatius a seguretat, etc...), el Decret 112/2010 sobre espectacles públics i activitats recreatives, el Decret 30/2015 per als Plans d’Autoprotecció, les ordenances reguladores del soroll, etc.... La figura de l’enginyer forma una peça clau en un engranatge amb l’ajuntament i altres entitats.
L’enginyer industrial Carles Tagarro Rich, especialista en esdeveniments musicals recorda que un aspecte “molt important” a tenir en compte són els terminis d’entrega de la documentació. “Es recomana entregar amb 4 mesos d’antelació la documentació perquè els ajuntaments puguin seguir els tràmits respectant també els terminis de bombers, protecció civil, etc...”
Sense anar més lluny, s'ha viscut una situació recent a Barcelona quan el festival Barcelona Beach Festival no havia rebut la llicència 24h abans de l’inici per problemes administratius amb l’ajuntament. Són festivals que mouen molts diners i els costos civils de la cancel·lació amb milers d’entrades venudes poden ser milionaris.
Els enginyers, davant d’un buit normatiu
Les elements principals de tots els festivals són els escenaris, però com succeeix amb altres instal·lacions del sector de l’oci, com per exemple les atraccions inflables, no existeix una normativa d’obligat compliment a Espanya i això genera una disparitat de criteris segons les administracions públiques responsables.
Segons l’enginyer Jordi Valiente, de l’empresa Eprojecta “existeix una normativa europea, la EN 17736 per a el disseny i fabricació d’aquests escenaris d’alumini, però en molts casos les instal·lacions poden ser anteriors a les normatives i els tècnics han de treballar amb múltiples criteris tècnics alhora de certificar-ne la solidesa”
Hi ha molts tipus d’escenaris i elements escènics diferents, com els escenaris amb coberta, amb cúpula o camió, el rigging, les tarimes. Tots estem acostumats a veure aquests tipus d’escenaris, però com bé recorda Valiente “els grans escenaris estan molt controlats, on s’ha de tenir molta cura és amb els escenaris petits que solen tenir menys control per part dels organitzadors”. “És molt important evitar l’accés a aquestes instal·lacions de nens o persones no vinculades amb l’esdeveniment”, afegeix.
Escenaris a mida, tot un art estructural
Dins del món dels escenaris existeix una branca molt més desconeguda però que requereix d’uns amplis coneixements tècnics alhora de portar-la a terme. Son moltes les companyes teatrals que treballen amb elements escènics especials, ja bé per la seva forma com per la seva ubicació. Jordi Parés, de l’empresa Think Enginyeria ens n’ha posat alguns exemples “Nosaltres hem treballat amb grans escenografies pel Teatre del Liceu i per companyies com la Fura dels Baus, Antigua i Barbuda o l’artista Jaume Plensa”.
Aquestes estructures fetes a mida poden estar suspeses de l’aire mitjançant una grua o tenir diferents moviments i haver-se d’adaptar a les condicions tècniques escèniques de cada espai. “Nosaltres treballem amb normatives espanyoles i europees de cara a garantir que el disseny de tots els elements escènics té totes les garanties per als artistes i pel públic”.
